Orogènia caledoniana

Els Alps escandinaus, les roques dels quals varen ser formades en les raïls de l'orogènia caledoniana.

La orogènia caledoniana o caledónica va ser un procés de formació de montanyes (orogénesis) que es va produir en Escòcia, Irlanda, Anglaterra, Gales i l'oest de Noruega durant els periodos Silúrico i Devónico (Paleozoico), aproximadament des de 444 a 416 millons d'anys. La seua denominació prové de "Caledònia", nom llatí d'Escòcia.

L'orogènia caledoniana va ocórrer durant l'ensamblage de diversos continents que convergien per a formar Pangea. Durant l'anterior periodo Ordovícico, fa 488-444 millons d'anys, un gran continent cridat Gondwana, format per la massa continental que posteriorment, despuix de dividir-se, constituirà Àfrica, Sudamérica i l'Antàrtida, se situava entre el Pol Sur i l'equador; una segona massa de terra, Laurentia, que contenia la futura secció norest de Norteamérica, es trobava sobre l'Equador. Al norest es trobava la placa siberiana separada de Laurentia pel oceà Uraliano. Al surest, la placa Bàltica estava separada de Gondwana pel oceà Iapetus. Un chicotet continent format per illes, Avalonia (que contenia l'actual Nova Anglaterra, Nova Escòcia, i una part d'Europa occidental incloses les illes britàniques) estava a l'oest de la placa Bàltica, separada d'ella pel oceà Torquist. l'oceà Rheico se situava entre Avalonia i Bàltica, i Gondwana.

En el periodo Ordovícico, l'oceà Rheico va començar a expandir-se, espentant a Bàltica i Avalonia en direcció a Laurentia. Bàltica i el nort d'Avalonia varen chocar en primer lloc, produint l'Orogènia caledónica durant el periodo Silúrico. Al final de dit periodo i durant el següent Devónico, el restant d'Avalonia també va colisionar, provocant l'Orogènia Acadia, durant la qual es varen formar els Apalaches