Obligació de servici públic
En el context de la llegislació de l'Unió Europea, una obligació de servici públic o OSP és una obligació imposta a una organisació per llei o contracte per a prestar un servici d'interés general en els territoris de l'UE. Les OSP poden operar en qualsevol àmbit del servici públic, pero els servicis postals, els servicis socials, l'energia, el transport i la banca són sectors específics en els que el concepte és rellevant.[1][2]
Transports
En la llegislació de transports de l'UE, una OSP és un acort pel qual un organisme públic o una atra autoritat oferix subvenciones en un concurs públic, en virtut del com l'empresa guanyadora estarà obligada a explotar un servici concret de transport públic durant un periodo de temps determinat a canvi de la subvenció. Açò sol donar lloc a que l'adjudicatari tinga el monopoli de la ruta, ya que els servicis competidors no serien viables sense subvencions. Les OSP estan pensades per a rutes que no són rendables en un mercat lliure, pero en les que es vol garantisar el dret a la movilitat dels seus ciutadans.
Les OSP poden aplicar-se a molts modos de transport, com l'aéreu, marítim, per carretera o ferroviari. En molts casos, l'introducció de la OSP ha segut una forma de privatizar el transport de propietat estatal. L'infraestructura sol separar-se de les operacions, i pot ser propietat d'un organisme públic o d'un tercer. L'autoritat també pot mantindre la propietat dels vehículs, com els transbordadors o el material rodante.
Tradicionalment, el transport públic ha segut gestionat per una empresa propietat al 100% de l'Estat en règim de monopoli, com una companyia nacional de ferrocarrils. Alternativament, es concedien privilegis a empreses privades (en o sense subvencions) a les quals els otorgaven el monopoli. En els últims anys, molts mercats s'han desregulado, sobretot en Europa, pagant a l'operador en l'oferta més baixa per a realisar els servicis.
Especificació
L'autoritat que convoca la licitació pot ser un ministeri de transports, un comtat, una província, un estat, un municipi o una atra autoritat regional o local, o pot ser una autoritat de transport o una atra organisació ad hoc responsable d'algun tipo de transport en una zona. Per a traure a concurs els servicis, una autoritat deu tindre interés en subvencionar el transport. També deu tindre autoritat per a impedir que atres interessos exploten servicis competidors en parts o en la totalitat del sistema.
L'autoritat especificarà una série de condicions del servici, com la freqüència, el tamany del vehícul, l'horari dels servicis, la tarifa màxima permesa i/o atres especificacions relacionades en el servici i la calitat. El licitador pot especificar un contracte net o brut. En este últim, l'operador licita per la totalitat dels costs d'explotació, i tots els ingressos van a parar a l'autoritat; en els contractes nets, l'operador obtindrà tots els ingressos, i licitarà només per la diferència entre els ingressos per tarifes i els necessaris per a obtindre el benefici desijat. L'us de contractes bruts reduïx el risc de l'operador, ya que no necessita estimar el número d'usuaris, i normalment donarà lloc a ofertes més baixes, ya que hi ha una prima de risc menor en cada oferta. Esta opció també facilita la lliure transferència entre operadors i modos.
Els contractes nets incentiven als operadors a aumentar el número d'usuaris i reduïxen el risc per al licitador. Els contractes bruts solen tindre costs administratius més elevats per a l'autoritat que administra les tarifes. El transport públic urbà en autoritats de transport sol funcionar en contractes bruts, mentres que les llínees aérees i les rutes de ferris solen funcionar en contractes nets.
Entre els usos típics de la OSP figuren els servicis aéreus regionals en Noruega del Nort o Irlanda, a on les aerollínies presten servici en zones poc poblades que no són rendables per a les companyies sense subvencions. Els servicis ferroviaris poden no ser rendables ni tan sols en les rutes principals, per lo que a voltes s'oferixen subvencions públiques a través d'OSP. Açò ha segut molt popular en Alemània. La majoria de les ciutats subvencionen el seu transport públic, i en els llocs a on el transport ho presten empreses privades, pot concedir-se a través d'OSP. Atres servicis comuns d'OSP són els ferris, com les rutes a Gotland en Suècia, o els transbordadors de coches a lo llarc de la ret de carreteres de Noruega. Les rutes de ferris que presten servici a les illes perifèriques d'Hong Kong també estan subvencionades, com a conseqüència de l'aument del preu del petròleu i, per tant, del cost d'explotació.
Unió Europea
En l'Unió Europea, les rutes OSP es rigen pel Reglament (CE) nº 1008/2008 i el Reglament (CEE) nº 3577/92 del Consell. Deuen ser objecte de licitació en el Diari Oficial de l'Unió Europea i estar obertes a qualsevol transportiste registrat en un Estat membre de l'UE. Existixen llimitacions sobre el número de passagers que poden transportar-se quan la ruta pot seguir optant a OSP. L'adjudicatari sol rebre el monopoli de la ruta, pero pot tindre que ajustar-se a una o vàries condicions de servici, com el tipo i tamany del vehícul, l'horari dels servicis, la tarifa màxima pagada per una part o la totalitat de les places oferides, l'adheriment a un sistema comú de reserves, la calitat del servici medida per un percentage màxim de servicis cancelats, etc.
Alguns eixemples d'OSP de transport aéreu en funcionament hui en dia en Europa són les rutes de Dublín a Kerry i Donegal, les rutes entre Grècia continental i les illes gregues, les rutes d'Itàlia continental a Cerdenya i Elba, les rutes entre França continental i Còrsega, determinades rutes nacionals dins de Suècia i Finlàndia, i les rutes a les Highlands i illes escoceses. En el context de lliberalisació del transport ferroviari en Espanya i l'UE, el terme ha adquirit importància ya que les adjudicacions de rodalies i mija distància deixaran de ser arbitràries.
Les rutes internacionals no solen estar subvencionades per OSP. Açò es deu al principi polític de que els ciutadans deuen pagar per sí mateixos els viages internacionals, no a través dels diners dels imposts. Açò és especialment evident en Escandinavia, a on hi ha molt poc tràfic aéreu internacional entre ciutats, llevat a través de les capitals, a on les conexions són comercialment rendables. Hi ha excepcions, com els trens nocturns Estocolm-Narvik.
Estats Units
El Essential Air Service (en espanyol: Servici Aéreu Essencial) (EAS) és un programa del govern nortamericà de l'estil de l'obligació de servici públic, promulgat per a garantisar que les chicotetes comunitats d'Estats Units, que abans de la desregulación rebien servicis d'aerollínies certificades, mantingueren un servici comercial. El seu objectiu és mantindre un nivell mínim de servicis aéreus regulars a estes comunitats que, d'un atre modo, no serien rendables. Este programa va sorgir en resposta a la Llei de Desregulación de les Llínees Aérees, aprovada en 1978, que otorgava a les companyies aérees nortamericanes una llibertat casi total per a determinar a quins mercats prestar servicis nacionals i quines tarifes cobrar per eixe servici.[3] El programa està arreplegat en el títul 49 del Còdic dels Estats Units.[4]
El Departament de Transport d'Estats Units subvenciona a aerollínies per a que presten servici a comunitats rurals de tot el país que, d'un atre modo, no rebrien cap servici aéreu regular.[3] A 1 de novembre de 2013, el Servici Aéreu Essencial subvencionava 160 comunitats, de les quals 43 estaven en Alaska, les directrius de les quals per al servici són distintes de les del restant del país. La decisió sobre el grau de servici subvencionat que requerix una comunitat es pren a partir de l'identificació d'un centre de conexió específic per a la comunitat i, a partir d'ahí, es determina el número de viages, places i tipo d'aeronau que són necessaris per a aplegar a eixe centre d'operacions.[3]
Energia
El terme també s'utilisa en relació en la generació d'electricitat, com l'energia eòlica i les centrals de biomassa.[5]
Referències
- ↑ «Servicis d'interés general» (en és). commission. europa. eu. Consultat el 2023-10-23.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Essential Air Service | US Department of Transportation». Departament de Transports d'EE. UU.. Consultat el 2023-10-23.
- ↑ «49 USC SUBTITLE VII, PART A, subpart ii, CHAPTER 417, SUBCHAPTER II: SMALL COMMUNITY AIR SERVICE». uscode. house. gov. Consultat el 2023-10-23.
- ↑ «Public Service Obligation (PSO) Levy 2015/16» (PDF). Commission for Regulation of Utilities. Consultat el 2023-10-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Obligación de servicio público» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.