Oasis de Qattara
El '___protected_title_0___' (àrap وَاحَـة الْـقَـطَّـارَة, Wāḥat al-Qaṭṭārah) és una zona de cultiu irrigat de dátiles en Al Ain, Emirats Àraps Units que presenta un característic sistema de rec falaj (àrap فَـلَـج), aixina com un jaciment arqueològic de finals de l'Edat del Bronze datat entre 1800 i 1500 a. C.[1] l'oasis ha segut estudiat exhaustivament per estudiants de l'Universitat del Ain des de 2015,[2] i alberga 19 edificis de diversa antiguetat, nou dels quals són mesquitas. Es creu que entre ells es troben alguns dels edificis més antics que seguixen en peu en Al Ain.[3]
Història
Les troballes a 14m de tombes de l'Edat del Bronze en Qattara inclou gots i bols de l'época de la cultura de Wadi Suq, espases de bronze d'entre 30 i 60 cm de llongitut, i espases curtes i punyals de finals de l'Edat del Bronze i de l'Edat del Ferro. Els artefactes recuperats també inclouen joyes de cornalina, a sovint associades pels historiadors dels EAU en vínculs comercials en el vall del Indo. Una troballa d'especial interés en Qattara és un colgante de l'Edat del Bronze descobert en la década de 1970 que representa una parella d'animals cornudos en dos cossos o entrellaçats.[4]
Es creu que la tomba comunal de la cultura de Wadi Suq en Qattara es va construir en pedres recuperades d'enterrament anteriors de la cultura de Umm al-Nar.[5]
Edificis recents
Qattara també conta en un antic soc que data de la década de 1930. Format per 19 tendes dispostes en una callejuela, el soc va ser parcialment restaurat en la década de 1970.[6] El sistema de rec falaj està protegit per la torre Al Daramikah erigida per la tribu que va cultivar l'oasis fins al XX.[7] They also give their name to a house adjacent to the tower, the Al Darmaki House.[8]
La Casa Darmaki
La casa Darmaki o Bait bin Ati Al Darmaki ha segut objecte d'una série d'estudis arqueològics que han proporcionat unes 15 000 peces de ceràmica islàmica tardana, en troballes de ceràmica chinenca i ceràmica Julfar del periodo 1500-1650 a. C.. També es varen trobar troballes de ceràmica vidriada de color entre taronja parduzco clar i marró obscur del tipo Bahla o Khunj i de ceràmica vidriada verda monocroma datada en este periodo. Les troballes posteriors, identificats principalment entre 1650 i 1800 a. C., apunten a un possible us de la zona com a abocador de ceràmica, donada la profusió de troballes, entre els que s'inclouen ceràmica de Julfar, ceràmica vidriada i una major proporció de ceràmica chinenca, inclosa una peça en la marca en chinenc Chun-Li o “oraget de primavera” en la seua base. Les troballes islàmiques tardanes incloïen chicotetes cantitats de ceràmica de Julfar, ceràmica comercial chinenca i porcelana en dibuix de sauce.[9]
Vore també
Referències
- ↑ (2003) Archaeology of the United Arab Emirates (en en), London: Trident Press, pp. 174–177. OCLC 54405078. ISBN 1-9007-2488-X.
- ↑ Emirati students dig to understand the past at Hili Oasis archaeological site (in (en)), The National.
- ↑ «gulftoday.ae | Delegates tour historical sites in Al Ain» (en en).
- ↑ Al Ain National Museum launches Archaeology Workshops for Children (in (en)), wam.
- ↑ Rice, Michael (1994). The archaeology of the Arabian Gulf, c. 5000-323 BC (en en), London: Routledge, pp. 247. OCLC 252810506. ISBN 020303726X.
- ↑ Al Qattara Oasis (in (en)), Abu Dhabi Culture.
- ↑ Al Qattara Oasis (in (en)), Abu Dhabi Culture.
- ↑ «Castles.nl - Al Daramikah Tower» (en en).
- ↑ Power, Timothy (30 de setembre 2010). “A Preliminary Ceramic Chronology for the Clapix Islamic Period in the al-ʿAin Oases, UAE” (en). The Conference on Emirates Archaeology: 1–22.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oasis de Qattara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.