Anar al contingut

Al Ain

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:View over Al Ain.jpg
Al Ain
Est artícul tracta sobre la ciutat del Ain. Per a la regió homònima vore Regió del Ain.

Al Ain [1][2] (àrap العين, Al Ain), lliteralment el manantial, és la quarta ciutat en població dels Emirats Àraps Units (EAU). El cens de població publicat pel Govern del Emirat d'Abu Dabi en 2024, i referit al conjunt de tota a regió del Ain (no solament a la ciutat), indica una població total d'1.009.735 habitants.

Del conjunt de tota la població de la regió, els 10 principals districtes de l'àrea metropolitana del Ain, incloent les poblacions perifèriques del Aamerah (54.610 habitants), Al Noud (40.060 habitants) i Al Dhahir (31.580 habitants), acumulen un total de 428.620 habitants, sifra que podria correspondre en prou aproximació, a la població urbana real del Ain.

Al Ain es coneix també com la Ciutat Jardí dels EAU. Està situada en l'Emirat d'Abu Dabi, just en el llímit fronteriç en Oman. Les autopistes que conecten Al Ain, Abu Dabi i Dubái conformen una ret triangular en el centre del país, a on cada ciutat s'ubica equidistant a una distància d'uns 150 quilómetros de les atres dos.

Història

[editar | editar còdic]

La zona, coneguda històricament com l'Oasis de Buraimi, ha estat habitada des de fa més de quatre mil anys i es considera a A el Ain una part fonamental de l'herència cultural del país.

Va ser lloc de naiximent del xeic Zayed bin Sultan Al Nahyan, primer president dels Emirats Àraps Units.

Hui en dia el nom de Buraimi fa referència a la ciutat omaní l'àrea urbana de la qual es fon en la del Ain. Fins al 14 de setembre de 2006, Al Ain i Buraimi tenien una frontera oberta i en realitat funcionaven com una sola ciutat. El 14 de setembre el govern dels EAU va tancar la frontera i va exigir a tots els ciutadans un control migratori, tant per als que entren als EAU com para els que ixen. Els natius del país residents en el golf creuen la frontera pels llocs fronteriços principals, mentres que els de fòra tenen que creuar-la pels Hili o llocs fronteriços "intercontinentals".

Existixen numerosos manantiales d'aigua subterrànea en la regió, lo que explica el seu atractiu com a terra d'assentament, i encara perduren vestigis del seu passat tradicional, per eixemple les carreres de camellos i la cría d'estos animals.

Destaca també la presència d'antics canals subterràneus de rec, coneguts com falaj (plural: aflaj), similars als qanats de Pèrsia o els foggaras del nort d'Àfrica, amprats per a canalisar aigua des d'aqüífers subterràneus o manantiales cap a àrees agrícoles o comunitats. De fet, el sistema de rec per aflaj en Al Ain ha segut declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel seu valor històric i la seua contínua utilisació.[3]

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Hafeetnight.JPG
Jabal Hafit

Al Ain està situada en la regió oriental de l'Emirat d'Abu Dabi, al sur de la ciutat de Dubái i a l'est d'Abu Dabi. La regió oriental cobrix un àrea d'uns 13.100 km². A l'est llimita en Oman, al nort en Dubái i Sarja, a l'oest en Abu Dabi i al sur en Rub al-Jali i Aràbia Saudita. La topografia del Ain és única i varia conforme es viaja cap a l'est. Jabal Hafit (la montanya Hafit), cap al surest és considerada un dels monuments del Ain en els seus 1.108 metros d'altura. Al nort hi ha una extensió de dunes d'arena que varien en textura i presenten una tonalitat rojosa per l'òxit de ferro.

La taxa mija anual de precipitacions en Al Ain és de 96 mm i la humitat relativa mija és del 60% (Universitat dels Emirats Àraps Units, 1993). La baixa humitat present sobretot durant l'estiu convertixen a A el Ain en el destí favorit de moltes persones. Boer (1997) ha classificat el clima de lo EAU de hiperárido i ho ha dividit en quatre regions climàtiques: la zona costera junt al Golf Pèrsic, la zona montanyosa al noreste dels EAU, les planures que circundan la regió del Ain i el desert central i meridional. Al noreste es produïxen més precipitacions i les temperatures són més baixes que en les regions meridional i occidental. La taxa pluvial mensual mija en la zona del Ain va estar entre els 100 i els 120 mm des de l'any 1970 fins a 1992cita requerida

Al Ain en l'actualitat

[editar | editar còdic]
Archiu:Street in Al-Ain UAE.JPG
Un carrer del Ain.

Al Ain té una proporció d'autòctons de l'emirat major que en cap atra part del país i no obstant la majoria dels residents són expatriats, sobretot del subcontinent indi. En la seua major part procedixen de Pakistan. Hi ha menys expatriats occidentals que en les grans ciutats d'Abu Dabi i Dubái. Tot açò proporciona a A el Ain un aspecte àrap més autèntic si se li compara en les ciutats més grans i cosmopolites dels Emirats.

A sovint li la crida la "Ciutat Jardí del Golf" a causa dels seus numerosos parcs, bulevars i rotondes decorades en el cor de la ciutat. A açò cal afegir l'estricte control sobre les noves edificacions, l'altura de les quals no pot sobrepassar els quatre pisos, lo que fa realçar els espais verts de la ciutat.

Turisme i oci

[editar | editar còdic]

Al Ain s'està convertint en un destí turístic. Encara que té les temperatures més altes de tot el país, l'aire sec del desert evita l'alta humitat de ciutats més grans de la costa. Molts habitants d'Abu Dabi posseïxen residències d'estiueig ací, sent un destí favorit per a passar la fi de semana per a les famílies de la capital.

Entre les atraccions de la ciutat estan el Museu Nacional del Ain, el Museu del Palau, vàries fortificacions restaurades i les excavacions arqueològiques de Hili que daten de l'Edat de Bronze. Jabal Hafit, una montanya el cim de la qual està situada en el llímit fronteriç com Oman, a una altitut d'1.108 m s.n.m., domina tota la zona.

Els turistes solen visitar les fonts minerals en la falda del mont i pugen al cim per a vore la posada del sol. Atres atraccions són l'Oasis del Ain just en el centre de la ciutat, aixina com atres oasis escampats per les afores que constituïxen un fresc refugi durant la calor estiuenca, un zoològic, el parc d'atraccions "la Ciutat de la Diversió", numerosos parcs ben cuidats als que acodixen en freqüència les famílies durant les vesprades de l'estiu i un poblat històric. Una atra atracció turística és el Jardí Central.

La ciutat també és sèu del afamado equip de fútbol Al Ain FC.

Un atre divertimento favorit dels habitants és prendre's un té o un café en les cafeteries shisha. Hi ha multitut de cafeteries en Al Ain de tots els tamanys i categories.

Els oasis usen el sistema de irrigación subterrànea "falaj" per mig del qual s'extrau aigua de perforació per a proporcionar aigua a les granges i regar les palmeres. El "falaj" és un antic sistema de irrigación que data de fa mils d'anys i que s'utilisa comunament en Oman, els EAU, China, Iran i en molts atres països. Al Ain posseïx sèt oasis, sent el major l'oasis del Ain situat al sur del centre de la ciutat i el menor l'oasis del Jahili. Els atres són els oasis de Qattara, Al Mutaredh, Al Jimi, Al Muaiji i Hili.

Comerç i indústria

[editar | editar còdic]

Al Ain constituïx un important proveïdor de servicis per a una àmplia àrea que aplega fins a Oman. Existixen dos centres comercials principals: el del Ain i el del Jimi, aixina com socs tradicionals a on es comercia en frutes, hortalices i ganado. L'indústria està en desenroll, pero encara a chicoteta escala; les fàbriques més importants són la planta embotelladora de Coca Coa i una cementera. L'indústria de servicis com la venda de coches, la mecànica i les llabors artesanals està situada en la zona coneguda com Sanaiya. Entre l'infraestructura social i governamental estan l'Universitat dels Emirats Àraps Units, les Facultats Superiors de Tecnologia, instalacions mèdiques ben equipades que inclouen l'hospital universitari de Tawam, i les zones d'entrenament militar i l'Aeroport Internacional del Ain.

Educació

[editar | editar còdic]
Archiu:AAMC1.jpg
Facultats Superiors de Tecnologia.

Al Ain alberga la principal universitat dels EAU, l'Universitat dels Emirats Àraps Units i dos campus de les Facultats Superiors de Tecnologia. També hi ha centres educatius superiors privats, entre els que està l'Universitat de Ciències i Tecnologia del Ain. Moltes de les escoles privades del Ain, a on normalment estudia la població expatriada, se situen en la zona del Manseer. Entre elles estan la branca de l'Escola internacional de Choueifat, l'Escola internacional de Liwa, l'Escola pakistaní d'educació secundària Islamia, l'Institut de tecnologia aplicada i l'Escola anglófona del Ain.

En Al Ain es troba l'Hospital universitari de Tawam. Es va inaugurar oficialment el 17 de decembre de 1979. En març de 2006 el Hospital Johns Hopkins (Hospital internacional de medicina Johns Hopkins, JHMI) va assumir l'administració de l'hospital de Tawam. L'Hospital del Ain (també conegut com a Hospital del Jimi) és el principal centre sanitari per als ciutadans del Ain sense importar la seua nacionalitat. Està situat en el districte central del Jimi i coopera en l'Universitat dels EAU. L'hospital encara s'alberga en uns antics edificis dels anys 70, pero s'està planejant la seua reubicación en els pròxims anys. Té una capacitat de 450 llits i es dispon de totes les disciplines. En setembre de 2007 l'Universitat internacional de medicina de Viena [1] (MUVI) va assumir l'administració de l'Hospital del Ain.

Deports, cultura i art

[editar | editar còdic]

Al Ain s'ha convertit en una ciutat cultural per als habitants de Dubái i Abu Dabi. Ací se celebra un important festival de música clàssica. En la ciutat també està l'equip Al-Ain FC, que és el club de fútbol més important dels EAU i un dels millors de tota Àsia, posseint numerosos títuls i campeonats.

  1. Jāla meuaʻat al-Imārāt al-ʻArabīyah al-Muttaḥidah. Geoprojects (U.K.) Ltd., The National atles of the United Arab Emirates, Al Ain : United Arab Emirates University - 1993
  2. FCO 18/1846 1975 - Oman and the United Arab Emirates (UAE): Buraimi - The National Archives, London, England <https://www.agda.ae/en/catalogue/tna/fco/18/1846/n/1>
  3. «Cultural Sites of Al Ain (Hafit, Hili, Bidaa Bint Saud and Oases Areas)». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de setembre de 2024.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs (en anglés)

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]