Nurague Arrubiu

El nurague Arrubiu ('nurague roig' en sardo) és un complex nurágico situat en el terme municipal d'Orroli, en la província de Cerdenya del Sur. Deu el seu nom tal volta al característic color rojós que li dona la presència de ferro en el basalt del que estan formats els seus blocs, o potser, en una atra interpretació, al color també rojós dels líquenes que creixen en les seues parets. Sembla ser el nurague més gran i complex de Cerdenya, i és un dels principals monuments protohistòrics de tota Europa occidental.
El nurague

El complex nurágico data d'afores de l'any 1500 a. C. S'ha pogut datar gràcies a la troballa de restants de ceràmica micénica en l'estrat inferior del pati i de la torre central. El seu colapse s'ha datat en el IX Es va produir per motius encara sense determinar, i el lloc va permanéixer deshabitat fins a l'any 100 a. C., en l'arribada dels romans. Des de llavors es va utilisar de nou fins al V d. C. És un dels pocs nurague construïts segons un «proyecto» constructiu,[1]aixina com un dels més grans. Està compost per una gran torre central rodejada per atres cinc torres, al voltant de les quals hi ha una muralla interior, i per sèt torres més que configuren una atra muralla exterior, que tanca varis patis entorn al baluart. També hi ha un segon llenç de muralla exterior en cinc torres, i una tercera muralla en atres tres torres, no comunicades en les anteriors. El número total de torres, puix, és de vintiuna. En total el nuragues cobria una superfície superior a 5000 m².
Estructura


Durant les excavacions es va trobar un complex sistema de drenage i canalisació d'aigua.[2] A continuació es descriuen alguns espais importants: els dos lagares, els patis i algunes de les torres d'este lloc.
Lagares
Estos dos lagares per al vi estan ubicats en dos punts distints. El primer, d'época romana, està situat entre les torres D i I (vore pla avall, dreta), té planta quadrangular irregular i estava destinat exclusivament una activitat agrícola practicada per una comunitat romanizada que va transformar algunes parts del complex nurágico en una espècie de vila rústica. El segon, en canvi, se situa en el pati central B, és també d'época romana i estava destinat aixina mateix a activitats agrícoles. Un atre element que tenen en comú estos dos ambients és la presència de depòsits superposts de arenisca, utilisats per a prensar el raïm i arreplegar el most. Els dos lagares varen ser desmontats del seu lloc original i tornats a montar baix sostre, a l'entrada del recint arqueològic, per a permetre la prosecució de l'excavacions.
Pati X
És el pati més gran del nurague, des del que podem vore tres torres del bastió pentalobulado. Encara és visible bona part de les solsides, i els estudis arqueològics han permés resaltar les bases de les torres construïdes segons la tècnica megalítica: superponent pedres de gran tamany i reblint els espais buits en pedres més menudes. En esta zona es troba la torre central (torre A): alcançava una altura d'entre 25 i 30 m,[3] i se supon que fora la més alta coneguda fins a llavors: segons els càlculs realisats considerant el volum del material pétreo excavat (ya que esta torre va caure casi por entero al pati interior, sagellant-ho) i l'àngul de la part encara existent, el software utilisat va donar una altura de 27 metros. La torre G, en canvi, sembla ser l'única que no està comunicada en el pati, mentres que la torre F, situada al final del pati, presenta una gran obertura no original: la pedra oblicua està trencada i carix d'un bloc que li servia de sostingues; es presumix que esta modificació es va realisar en época romana.
Pati K1
En este lloc es trobaven un dels dos lagares per a l'elaboració de vi, i la Cabanya de Reunions: la cabanya més gran d'época nurágica, en l'interior de la qual hi ha un banc corregut pel perímetro intern. En el centre es troba la base d'una llar. Va ser reutilisat fins a época romana i vàndala.[4]
Pati B
Este és el pati central, a on es troba un sistema de canalisació d'aigua de pluja dins d'un aljup encara visible. A este pati es conecten quatre torres (C, D, I, F) més la central A.
Torre A

Originalment tenia tres pisos, dels que hui solament queda un. En l'interior es troba el tholos, una coberta de falsa cúpula obtinguda en un estretament progressiu del círcul de cada renc de pedres. L'altura de l'interior és d'uns onze metros. En el centre hi ha una llar en el que es va trobar una vaixell votiva que presenta orificis en la base per a permetre l'eixida del líquit contingut. La vaixell present hui en el lloc (vore galeria d'imàgens, més avall) és una còpia.
Torre C
Definida pels arqueòlecs com la torre de les dònes, es varen trobar en ella objectes d'us femení: husos per a hilar llana, agulles i punyals d'os, pedres de molí per a cereals. Originalment esta torre també tenia un sostre de tholos.
Excavacions
El jaciment arqueològic ha segut objecte de campanyes d'excavació sistemàtiques solament des de 1981, campanyes que han revelat la seua complexitat estructural.
Per a una presentació general del monument i de l'estat dels coneiximents fins a mediats de el XX, és necessari fer referència a lo descrit per Vittorio Anedda (1876-1959), considerat el primer estudiós i descobridor del «Jagant Rojo», que ya en les primeres décades de el XX va realisar una precisa descripció del lloc, publicada posteriorment en el Giornale d'Itàlia del 9 d'agost de 1922 en el títul «Des de Cerdenya. Un nou nurague jagantesc». La descripció de Anedda, que inclou estudis i plans del monument, és la primera que es va realisar, i va precedir en més de trenta anys als artículs científics dedicats al lloc arqueològic.
Les excavacions es varen recomençar en 2012 en caràcter anual i es caracterisen per l'aplicació de metodologia estratigráficas en les que ha segut possible realisar reconstrucció paleoambientales detallades del lloc. Es creu que un gran percentage del complex queda per excavar.
Vore també
Notes
- ↑ Lo Schiavo, Fulvia (2005). «Il Nuraghe Arrubiu di Orroli: Passato, presente, futuro» en Territori nurágico i paisage antic: el Replanell de Pranemuru (Cerdenya) en l'Edat del Bronze, Universitat Complutense de Madrit. ISBN 978-84-95215-56-7. Consultat el 2024-04-02.
- ↑ https://www.academia.edu/9937076/IL_NURAGHE_ARRUBIU
- ↑ Graziano Caputa (2015-06-30). «Il Sarcidano: Orroli, Nuraghe Arrubiu» (en it). Museu Nazionale Archeologico vaig donar Nuoro - Siti i monumenti. Archivat des de l'original, el 2015/6/30. Consultat el 2024-04-02.
- ↑ (Fulvia Lo Schiavo, Mario Sanges y pp.69-77, Lo Schiavo).
Bibliografia
- (1994) Il nuraghe Arrubiu vaig donar Orroli, Carlo Delfino Editore. ISBN 88-7138-090-8.
- (2018) Sul solco della memòria, Vittorio Anedda il Pare del Jagant Rosso i intrepido avventuriero, Arkadia Editore. ISBN 978-88-68511951.
- (2023) Il Nuraghe Arrubiu. Orroli, Carlo Delfino. ISBN 9788893613019.
- E. Contu, «La fortezza nuragica vaig donar Nuraghe Orrubiu presso Orroli (Nuoro)», en Studi Sardi, XIV-XV, 1955-57, Sassari, 1958, pp. 121-160.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nurague Arrubiu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.