Nova Recopilació
La Recopilació de Lleis d'estos regnes, o Nova Recopilació de Lleis de Castella, és un cos llegal de la Monarquia Hispànica del Antic Règim, sancionat oficialment el 14 de març de 1567 pel rei Felipe II. Està fonamentada en les Lleis de Bou de 1505 i les recopilacions anteriors: l'Ordenament d'Alcalà de 1348 i l'Ordenament de Montalvo de 1484.
En 1534, les Talles de Madrit varen fixar la necessitat de depurar els defectes que s'havien apreciat en l'Ordenament de Montalvo, reunint totes les disposicions vigents en un únic volum. El proyecte, iniciat pel juriste Pedro López de Alcocer, va culminar despuix de més de trenta anys en la Nova recopilació, intervenint en el procés de redacció prestigiosos llicenciats com López de Arrieta o Bartolomé d'Atienza, el Consell Real i la Chancillería de Valladolit. El 14 de març de 1567 es despachava la pragmàtica promulgatoria que sancionava el caràcter oficial de la Recopilació de les lleis destos reynos o Nova Recopilació, ordenant Felipe II que s'aplicara per tots els tribunals de justícia.
Va ser ampliada per la llegislació posterior i refosa en la Novísima Recopilació de 1805. Tenia vigència en els territoris de dret comú de la Corona de Castella, puix els territoris forals, el regne de Navarra i la Corona d'Aragó tenien la seua pròpia llegislació. Es varen produir successives ampliacions del seu àmbit territorial com a conseqüència de la pèrdua de la seua condició dels territoris forals (llevat les Províncies Vascongadas i Navarra).
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueva Recopilación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.