Lleis de Bou
Les Lleis de Bou de 1505 són el resultat de l'activitat llegislativa dels Reis Catòlics, fixada despuix de la mort de la reina Isabel en ocasió de la reunió de les Talles en la ciutat de Bou en 1505 (Corts de Bou), en un conjunt de 83 lleis promulgades el 7 de març d'eixe mateix any en nom de la reina Juana I de Castella.
L'iniciativa d'esta tasca llegislativa havia partit del testament d'Isabel la Catòlica,[1] a partir del com es va crear una comissió de lletrats entre els que estaven el bisbe de Còrdova i els doctors Díaz de Montalvo (que prèviament havia recopilat l'Ordenament de Montalvo de 1484), Lorenzo Galíndez de Carvajal i Juan López de Palaus Rossos.[2] Es va establir per a compensar i atraure la llealtat dels nobles, pel qual el patrimoni de les famílies nobles deuria passar intacte al primogènit.
Context històric
[editar | editar còdic]
La reina titular de la Corona de Castella en eixe moment era Juana,[3] pero es trobava en Flandes, a on el 15 de setembre de 1505 va donar a llum a una filla. El govern de la Corona, segons el testament d'Isabel la Catòlica, era eixercit per Fernando. Abans de l'arribada de Juana a Castella, en la Concòrdia de Salamanca (24 de novembre de 1505) es va acordar la continuïtat del govern de la Corona per Fernando, reconeixent com a reis tant a Juana com al seu marit, Felipe el bell. Des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506) va quedar Felipe com a governant únic en ser declarada incapaç Juana i consentir Fernando en retirar-se a la Corona d'Aragó; pero al poc temps va morir (25 de setembre de 1506), i Fernando el Catòlic va reprendre el govern en la Corona de Castella com regente en nom de la seua filla.
Interpretació jurídica
[editar | editar còdic]L'interpretació jurídica de les Lleis de Bou sol fer-se en el sentit de que ordenen l'aplicació i arrepleguen i actualisen el corpus llegislatiu de la Corona de Castella durant tota l'Edat Mija. Hereu del gòtic Fur Juge (Liber Iudiciorum) i la recepció del Dret Romà justinianeo (Ius Commune o dret comú) a partir de la Baixa Edat Mija, especialment el Còdic de les Sèt Partides d'Alfonso X el Sabio i el Ordenament d'Alcalà; al mateix temps que ho coordinava en els furs municipals i els privilegis nobiliarios i eclesiàstics, aclarint les contradiccions existents entre tots ells.
Es componen de 83 preceptes o lleis, sobre diverses qüestions, especialment de Dret Civil, dret successori, dret matrimonial, Dret Processal, drets reals i d'obligació, i finalment, matèries de Dret Penal.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Vore:
- Luis Suárez Fernández, Anàlisis del testament d'Isabel la Catòlica.
- Testament de la Senyora Reyna Catòlica Donya Isabel, fet en la vila de Medina del Camp, a dotze d'octubre de l'any 1504, text en Wikisource.
- Testament i codicil d'Isabel I de Castella, cridada la Catòlica, en Douda (reproduïx el text de A. de la Torre i del Cerro i E. Alsina, Testamentaría d'Isabel la Catòlica, Barcelona, 1974)
- Carmelo Luis López, [enllaç trencat], en Dossier - El llegat
- Juan Bautista Fos Medina, El testament en el història: aspectes morals i religiosos, disponible en Repositori de la UCA, https://repositori.uca.edu.ar/handle/123456789/3094.
- ↑ Palaus Rubio, Juan López, en Artehistoria
- ↑ Esta reina Juana, que va passar a el història com la loca, era filla dels Reis Catòlics, açò és, de la reina Isabel —fallida poc abans, el 26 de novembre de 1504— i del rei Fernando —l'únic títul del qual en eixe moment era el de rei d'Aragó—.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leyes de Toro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.