Concòrdia de Villafáfila
La Concòrdia de Villafáfila és l'acort històric firmat el 27 de juny de 1506 en la localitat de Villafáfila per Fernando el Catòlic, i al sendemà en Benavente per Felipe el Bell, marit de Juana I de Castella, malnomenada "la Loca".[1]
Felipe el Bell quedaria com a rei iure uxoris de Castella, mentres que Fernando el Catòlic, que fins a llavors venia governant Castella en virtut de lo indicat en el testament d'Isabel la Catòlica (12 d'octubre de 1504)[2] i de lo acordat en Juana i Felipe en la Concòrdia de Salamanca (24 de novembre de 1505), es retirava als seus regnes d'Aragó.
No obstant, la vigència de l'acort va ser efímera, ya que Felipe va fallir el 25 de setembre de 1506. Aixina, despuix d'una breu regència del Moradura Cisneros, Fernando va tornar a assumir en agost de 1507 el govern de Castella com a Governador, no com a rei.
Referències
editar- ↑ Jerónimo Zurita: Història del rei Don Fernando el Catòlic. De les empreses, i lligues d'Itàlia, llibre VII, cap. VII.
- ↑ Luis Suárez Fernández, Anàlisis del testament d'Isabel la Catòlica. Testament de la Senyora Reyna Catòlica Donya Isabel, fet en la vila de Medina del Camp, a dotze d'octubre de l'any 1504, text en Wikisource.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concordia de Villafáfila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.