Anar al contingut

Notoceratops bonarellii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Notoceratops bonarellii

Notoceratops bonarellii és l'única espècie coneguda del gènero extint Notoceratops (del grec notos, “sur”, keras, “banya” i ops, “cara”; «cara en banyes del sur»), un dinosauri ornitisquio del Cretácico Superior de Sudamérica, possiblement pertanyent al grup Ceratopsia. Va ser descrit en 1918 pel paleontòlec argentí August Tàpia a partir d'un os dentario incomplet trobat en la província de Chubut, Argentina.[1] L'espècie es considera un nomen dubium per la pèrdua del material tipo i la falta de traces diagnòstiques inequívoques.[2]

Descobriment i nom

[editar | editar còdic]

L'holotip, un dentario esquerre incomplet i sense dents, va ser trobat en sediment del Cretácico Superior prop del llac Colhué Huapi, en la Formació Baix Barreal (Membre Superior), província de Chubut, Patagonia.[3] Tàpia va denominar l'espècie en honor al geólogo Guido Bonarelli, qui va colaborar en l'estudi del fòssil. El nom específic es corrig segons les normes del Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica a bonarellii, en minúscula i en doble i.[2]

Holotip i parador

[editar | editar còdic]

L'espècimen tipo, descrit originalment per Tàpia i reilustrado per von Huene (1929), consistix en la porció anterior d'un dentario en alveolos buits. Durant gran part de el XX es va creure perdut del Museu de l'Argent, sent mencionat per Còria i Cambiaso (2007) com “extraviat”.[4] No obstant, el paleontòlec José Bonaparte va indicar que el fòssil havia segut transferit en 1988 al Museu de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de Sant Joan. La seua ubicació actual seguix sent incerta, pero les ilustracions publicades funcionen com a referència diagnòstica oficial.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tàpia, A. (1918). «Una mandíbula de dinosauri procedent de Patagonia». Physis 4: 369–370.
  2. 2,0 2,1 von Huene, F. (1929). Els Saurisquios i Ornitisquios del Cretàceu Argentí. Anals del Museu de l'Argent (série 3), 3: 1–196.
  3. Bonaparte, J.F. (1996). Dinosauris d'Amèrica del Sur. Museu Carmen Funes, 174 pp.
  4. Còria, R.A. & Cambiaso, A.V. (2007). «Ornithischia». En: Gasparini, Z.; Salgado, L.; Còria, R. (eds.), Patagonian Mesozoic Reptils. Indiana University Press, pp. 167–187.
  5. Rich, T.H.; Kear, B.P.; Sinclair, R.; Chinnery, B.; Carpenter, K.; McHugh, M.L.; & Vickers-Rich, P. (2014). «Serendipaceratops arthurcclarkei Rich & Vickers-Rich, 2003 is an Australian Early Cretaceous ceratopsian». Alcheringa 38(4): 456–479.