Anar al contingut

Notació espectroscópica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Emission spectrum-H.png
Llínees de Balmer visibles del hidrogen en el seu estat neutre, denotat «H I» en notació espectroscópica. En els àtoms hidrogenoides se superponen les llínees dels diferents orbitales s, p, d, f, etc. El terme espectroscópico de l'hidrogen és «2S1/2».

En espectroscòpia, la notació espectroscópica oferix una forma d'especificar els estats de ionisació atòmics, aixina com els orbitales atòmics i moleculars. En mecànica quàntica, el còdic derivat d'esta notació que resumix l'informació dels números quàntics de moment angular quan hi ha un acoplament espin-òrbita moderat és el terme espectroscópico.

Estats de ionisació

[editar | editar còdic]

En espectroscòpia, habitualment es referix a l'espectre que sorgix d'un estat de ionisació d'un element químic acompanyant el símbol de l'element per un numeral romà. El numeral I s'usa per a llínees espectrals associades a l'element neutre, el II per al primer estat de ionisació, III per al segon, etc.[1] Per eixemple, 'He I' denota les llínees espectrals del heli neutre, i 'C IV' denota les del tercer estat de ionisació del carbono, C+3.

Orbitales atòmics i moleculars

[editar | editar còdic]

Ans que s'entengueren adequadament els orbitales atòmics, els estudis espectroscópicos varen descobrir séries de llínees espectrals en els espectres atòmics, que varen distinguir per lletres. Més vesprada es varen associar estes lletres al número quàntic assimutal, l. Les lletres «s», «p», «d» i «f» es varen elegir per ser les inicials en anglés de fi, principal, difuso i fonamental (sharp, principal, diffuse i fonamental), i es va continuar assignant lletres en orde alfabètic, ometent la «j»:[2][3][4]

lletra nom l
s sharp 0
p principal 1
d diffuse 2
f fundamental 3
g 4
h 5
i 6
k 7
l 8
... ...

Esta notació s'usa per a especificar configuracions electròniques i per a crear el terme espectroscópico per als estats electrònics en un àtom polielectrónico. Quan s'escriu el terme espectroscópico, l'esquema per al número quàntic assimutal d'un sol electró s'aplica al moment angular total.[4]

Notació espectroscópica molecular

[editar | editar còdic]

La notació espectroscópica de molècules usa lletres de l'alfabet grec per a representar el mòdul del moment orbital angular a lo llarc de l'eix internuclear. El número quàntic que representa este moment és Λ.

Λ=0,1,2,3,... Símbols: Σ,Π,Δ,Φ

Per a estats Σ, es denota si hi ha reflexió a través d'un pla que continga als núcleus, usant un superíndex +; s'usa un - si no l'hi ha.

Per a molècules diatómicas homonucleares, els índexs g i o indiquen l'existència d'un centre d'inversió, i indiquen la paritat de la funció d'ones total. Els estats pares sobre l'inversió es denoten com a g (de l'alemà gerade), els impar es denoten o (de l'alemà ungerade).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. p. 92, Guide to the Sun, Kenneth J. H. Phillips, Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1992. ISBN 0-521-39788-X.
  2. §12-7, An Introduction to Quàntum Physics, Anthony Philip French i Edwin Floriman Taylor, CRC Press, 1979. ISBN 0-7487-4078-3.
  3. §7.12, Stellar Atmospheres, Jeremy B. Tatum, llibre en llínea. Es va accedir el 19 de 2007.
  4. 4,0 4,1 Spectroscopic notation, pàgina web en http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/, es va accedir el 19 de setembre de 2007.