Nota marró
La nota marró és una hipotètica freqüència d'infrasòs que, per la seua resonància, provocaria un efecte laxante en els sers humans. L'efecte nota marró està basat en la creència de que els infrasonidos poden movilisar els intestins, en la conseqüent defecación dels subjectes exposts a eixes notes. No obstant, no hi ha evidència científica que recolze l'existència d'una "nota marró", transmesa a través d'ones de sò en l'aire.
El nom és una metonímia que fa referència al color de les heces humanes. Es considera que esta freqüència es troba entre els 5 i 9 Hz, és dir, per baix dels 20 Hz, el llímit inferior del espectre audible de l'oït humà. Les ones acústiques que estan per baix dels 20 Hz són sentides pel cos, pero l'oït és incapaç de percebre-les. Les úniques atres vibracions denominades en colors són els sorolls de color.
Efectes fisiològics de les vibracions de baixa freqüència
Jürgen Altmann, de l'Universitat de Dortmund, expert en armes sónicas, afirma que no hi ha proves fiables que demostren que els infrasonidos puguen causar nàusees i bossades.[1]
En alguns concerts en nivells de freqüències greus molt altes s'han registrat casos de colapse pulmonar en persones que estaven prop del subwoofer, sobretot en fumadors de talla alta i complexió prima.[2]
En 2005, el programa televisiu MythBusters va intentar reproduir este mit. Despuix de provar una àmplia gama de infrasonidos, Adam Savage no va perdre el control dels seus intestins. No obstant, alguns membres de l'equip varen sofrir cert malestar, especialment pressió en el pit.
Vore també
- Infrasonido
- Soroll marró
- "World Wide Recorder Concert", episodi de South Park que fa alusió a este tema
- "Televisió de Ciertopelo", l'episodi 5 "Brown Fury" fa una alusió comica a este tema usant l'Heavy Metal de per mig contant en una paròdia de Raining Blood de la banda Slayer baix el nom "Raining Brown"
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nota marrón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.