Nord-Ost

Nord-Ost (Норд-Ост en rus i traduït com a Nordest en espanyol) és una producció musical teatral russa composta per Alekséi Iváschenko i Gueorgui Vasíliev i basada en la novela de Veniamín Kaverin: Els dos capitans.

L'obra és una ficció basada en els events històrics que varen tindre lloc despuix del descobriment de l'archipèlec de Terra del Nort en 1913. El musical es va estrenar el 19 d'octubre de 2001 en el teatre Dubrovka de Moscou, des de llavors hi ha hagut més de 400 actuacions.

La producció tracta sobre un grup de soldats russos que varen combatre durant l'II Guerra Mundial. A banda dels soldats, també apareixen atres personages de varis eixèrcits.

Història

Mentres estava en Nova York en els anys 90, Vasíliev va presenciar Els Miserables i va decidir a dur l'obra a Rússia, no obstant, no va conseguir fer-se en els drets i va optar per crear una adaptació russa inspirada en la novela de Víctor Hugo. Despuix de gastar els seus aforros en rehabilitar una vella factoria en la que es produïen balons fins a convertir-ho en un teatre modern que li va costar 4 millons de dólars, sent el teatre més car del país. No obstant, les entrades també ho eren per al públic, els quals devien pagar 15 dólars per a assistir a la funció. Vasíliev va justificar la seua decisió en afirmar que "la gent pagaria lo que anara per vore una producció aixina".

Pels grans ingressos, la comunitat teatral es va posicionar en contra d'este tipo d'obres. Davant esta postura, Peter Baker i Susan Glasser varen acusar a la comunitat teatral de ser una "versió melodramática de qualsevol McDonald's".

Vasíliev va declarar

Nord-Ost és com una protesta contra les injúries a la nostra història, contra el derrotisme i tot allò que siga perniciós per a nosatres tal com ix en els mijos de comunicació. Esta producció és just lo contrari, és una història romàntica sobre la família que nos engrandix. Una obra que nos fer vore la nostra història de manera diferent a com la veem (en guerres, diferències de classe, repressions, etc... sense reparar en els guanys)

Assalt al teatre Dubrovka

AP El 23 d'octubre de 2002, en el transcurs de la segona guerra chechena, uns terroristes chechens varen irrompre en l'escenari poc despuix del començ del segon acte i varen seqüestrar als allí presents (públic, actors i músics) amenaçant en explosionar l'edifici si no atenien a les seues demandes (la retirada del Eixèrcit Rus de Chechènia).

Despuix de tres dies de sege per part de les autoritats, la majoria dels rehens varen ser lliberats per les forces especials despuix de colar un gas sedante pel conducte de ventilació del Dubrovka que els adormeció junt als criminals, no obstant, el gas va resultar ser tòxic i 130 dels rehens varen fallir, entre ells: dèsset membres de l'equip artístic, dos actors infantils de 13 anys (Kristina Kurbátova i Arseni Kurilenko) i un dels músics de l'orquesta. El propi Vasíliev va ser un dels seqüestrats.

Despuix del ataque al teatre, les portes varen tornar a obrir el 8 de febrer de 2003, despuix d'una remodelació a fondo en la funció que any arrere va ser interrompuda. Nord-Ost va estar en cartell fins al 10 de maig de 2003 en acabant de que els productors decidiren cancelar les demés funcions pels temors originats per l'atentat.

Des de llavors, els productors han dut la funció a atres localitats com Nizni Nóvgorod o Tiumén.

Actes

Pròlec

Nort (1913)

El Capità Iván Tatárinov de l'expedició àrtica en la goleta Santa María està a punt de fallir. En la seua última carta nomena al seu germà Nikolái Tatárinov com el responsable del fracàs de l'expedició.

Primer acte

Arcàngel (1916)

Sanya Grigóriev, un chic sordomudo és testic de l'assessinat d'un carter, crim que recau sobre el seu pare despuix de ser acusat per error. Desafortunadament, Sanya és incapaç de parlar i per això, identificar a l'assessí. Sense donar-se conte de que serà l'última volta que vorà el seu progenitor, el chicon es fa càrrec del servici postal que jamai va aplegar als seus destinataris.

Per un atre costat, María Tatárinova espera la tornada del seu marit, el qual es troba en una expedició per l'Àrtic, pero al no rebre cap mensage d'ell, abandona Arcàngel en la seua mare Nina Kapitónovna i la seua filla Katya en destí a Moscou acompanyats per Nikolái Tatárinov, el tio de Katya.

Abans de partir, María es despedix de Korabliov, un amic de la família Tatárinov, el qual despuix de trobar a Sanya plorant, li ensenya com afrontar la seua discapacitat en voluntat i paciència.

Moscou (1920-21)

Despuix de la Guerra Civil, el caos i la destrucció dominen el país. Mentrestant, Sanya es veu obligat a deambular de ciutat en ciutat en la seua única possessió (la bossa del correu del fallit carter). Finalment, el chicon conseguix parlar gràcies a la seua persistència, consell que anys arrere li va donar Korabliov.

Casualment es troben en Moscou. Korabliov ara és professor, per lo que intenta convéncer al director del colege (el propi Nikolái Tatárinov) de que acullga al jove orfe. Una volta allí es fa amic de Valka Zhúkov i Romashov ademés de conéixer a la neboda del director, la qual intercedix a favor seu quan Sanya trenca un dels densímetros de Tatárinov.

Per un atre costat, Korabliov li demana matrimoni a María, pero ella ho rebuja al no acceptar la pèrdua del seu amat espós. Nikolái, qui no es mostra indiferent, provoca una discussió i ho expulsa junt a Sanya (present en aquell moment). A partir d'ahí, Sanya i Nikolái escomencen a ser enemics.

Moscou (1928)

Sèt anys despuix, Katya i Sanya s'enamoren, per lo que Katya decidix invitar a Sanya, junt a atres amics, a la seua casa per any nou. Quan esta conta l'història del seu pare als presents, Sanya cau en el conte de que en la bossa està la carta del Capità Iván Tatárinov. Romashov, per a guanyar-se el favor de Nikolái, furta la carta, no obstant este s'acorda de memòria del mensage i recita l'anotació del capità en la que responsabilisa al seu germà del fracàs de l'expedició. En estat de shock, María, qui despuix de molta insistència per part de Nikolái va haver acceptat casar-se en ell, opta per suïcidar-se despuix de sentir que havia traïcionat el seu amor pel capità Iván Tatárinov.

Nikolái ho acusa de calúmnia, raó per la qual, Katya li retira la paraula. Resignat per perdre a les dos persones més importants en la seua vida (el seu pare de chicotet i ara Katya) torna a no parlar. No obstant, seguix sense rendir-se i jura trobar a l'expedició desapareguda.

Segon acte

Moscou (1938)

Sanya s'ha allistat en les forces aérees i somia en seguir la ruta de l'expedició del Capità Tatárinov pels cels. Despuix de contar en el respal del pilot Valeri Chkálov, retorna a Moscou en busca de l'aprovació de la Direcció general de la Ruta marítima del Nort.

El seu vell amic Zhúkov intenta persuadir-ho de que es reunixca en Katya, de la que seguix enamorat, a pesar de no vore's durant nou anys. Finalment decidix cridar-la en el precís moment en el que Romashov l'estava demanant la mà. Sense dir una paraula, abandona la seua llar i acte seguit, Romashov chantajea a Nikolái en la carta si no accedix a ajudar-li a llevar d'en mig a qui un dia va ser el seu amic.

Sanya i Katya es retroben en caure el alba sobre la ciutat, encara que els recorts els seguixen atormentant fins que donen en les paraules encertades. Mentres, Romashov i Nikolái conseguixen en les seues trames que rebugen la busca de l'expedició perduda per l'Àrtic. Finalment, un apesadumbrado Sanya es veu forçat a abandonar Moscou i tornen a separar-se fins que Katya apareix en l'estació férrea en l'últim moment. De nou junts, es declaren l'amor i decidixen marchar junts a Leningrado deixant arrere al seu tio Nikolái.

Leningrado (1942)

La II Guerra Mundial torna a separar a abdós. Mentres s'recrudecer el conflicte, Katya deu viure en la seua yaya en una població cada volta més sitiada per la Wehrmacht. Finalment, un moribunt Romashov conseguix donar en Katya i li comunica que Sanya està ferit de gravetat despuix de caure en una emboscada mentres estava en el vagó-mèdic del tren. No obstant, no creu l'història de que va tractar de rescatar-ho i ho expulsa de la seua casa despuix d'acusar-ho de traïció.

No obstant, la veritat, és que Romashov va deixar a Sanya abandonat a la seua sòrt en el bosc esperant que no sobrevixca, no obstant, es torna furiós en saber que ha segut derrotat.

Mentrestant, Katya té esperances de que el seu amat seguixca viu i creu que el seu amor per ell ho rescatarà, pero afronta el dolor sola: la seua yaya, incapaç de sobreviure al cerque nazi, fallix al mateix temps que la fortalea de la jove va decaent.

Moscou (1942)

Contra tot pronòstic, Sanya sobreviu i torna a Moscou a buscar a Katya a l'apartament de Tatárinov (afectat per la guerra). Quan Romashov li obri la porta, es troba davant un ambient dantesco despuix de vore l'estat físic de qui anara el seu antic mestre, ya que Nikolái ha quedat mut i paralítico, pero lo pijor està per vindre quan Romashov li comunica que Katya ha fallit en Leningrado.

Nort (1943)

Un any despuix, Sanya (ara Capità), despuix de conseguir una àrdua victòria contra l'enemic, realisa un aterrisage d'emergència en un campament nómada dels Nenets. Mentres els natius li oferixen covil i arreglen la seua avioneta, descobrix un ham que resulta ser de la Santa María. No obstant, els parracs més vells li comuniquen que varen vore el Capità Iván Tatárinov abans de morir i li fan entrega del quadern de bitàcola. Sanya sent que el seu somi s'ha fet realitat, pero encara té en ment el decés de Katya.

No obstant, estava equivocat al vore la seua amada en la base militar de l'Àrtic. Finalment, tornen a estar junts per a sempre.