Nitzschia varelae

Nitzschia varelae Carballeira, D.G. Mann & Trobajo (Figura 1) és una espècie de diatomea salobre-marina descoberta en 2007 en estanys costers ibèrics, tant de les costes atlàntiques com a mediterrànees. Holotip (BM 101 850) depositat en el Natural History Museum of London

Característiques morfològiques i filogenia molecular

Frústulos siempren de simetria hantzschioide (és dir, en els rafes d'abdós valvas en el mateix costat de la cèlula). Valvas estovades que s'estretixen largamente cap als àpiços, estrets i rostrados, el marge convex és curve en tots els #espècimen, el marge cóncau en totes les valvas llargues. Valvas de 40,4-84,8 μm de llarc i 2,1-3,2 μm d'ample. Rafe excèntric, situat a lo llarc del marge convexo, en terminacions centrals de rafe (detectables en microscopía de camp clar com un engrosamiento molt chicotet del marge convexo). Fíbulas 12,7-16,0 en 10 μm, el parell central notablement més espayat que els demés. Estrías 53,8-60,2 en 10 μm, indetectables en microscopía de camp clar.

La microscopía electrònica d'agranada revela que les estrías són uniseriadas, cada una de les quals comprén una llínea de poroides redons. Dins del canal del rafe, les estrías estan dispostes en la cara valvar per dos conjunts de poroides, que formen dos files llongitudinals paraleles al rafe. En les valvas els poroides poden vore's ocluidos per plaques cribosas (himen), que se situen en les obertures externes dels poroides. Les fíbulas s'estenen des d'esta cresta fins al mant proximal; són costelles estovades i primes. En el centre, la cresta llongitudinal que unix les fíbulas està menys desenrollada i les fíbulas estan molt més separades.

Els frústulos són consistentemente hantzschioides (és dir, en els sistemes de rafe sempre en el mateix costat del frústulo) i el contorn valvular era asimètric sobre el pla apical, dos traces que fins fa poc es consideraven característics del gènero Hantzschia. No obstant, les filogenias moleculars basades en rbcL i LSU rDNA varen indicar que la nova espècie no pertany a Hantzschia, sino als diversos linajes dispars que componen el gènero parafilético Nitzschia. Unes atres diatomeas en simetria hantzschioide pero en una morfologia molt similar al gènero Nitzschia, demostren que pot existir un núcleu d'espècies hantzschioides que poden classificar-se juntes, d'acort en l'interpretació tradicional del gènero Hantzschia, no hi ha cap característica morfològica comuna a totes elles que puga utilisar-se per a diagnosticar el grup i diferenciar-ho dels diversos linajes hantzschioides que estan separats del verdader gènero Hantzschia i que actualment s'inclouen, en els gèneros Nitzschia o Cymbellonitzschia. Per tant, la diferenciació entre diatomeas hantzschioide del gènero Nitszchia i Hantzschia requerirà en molts casos proves moleculars. N. varelae no pertany al mateix linaje que l'espècie tipo de Nitzschia, N. sigmoideo, pero encara és escàs el coneiximent dels llímits genèrics en les Bacillariaceae que necessiten d'un estudi molecular i morfològic més ampli en eixa família.

Etimologia

Este tàxon està dedicat al Dr. Manuel Varela Rodríguez (Malpica, 1954 – Caión, 2019), del Institut Espanyol d'Oceanografia, en reconeiximent a les aportacions que a lo llarc de la seua carrera ha realisat als estudis de diatomeas gallegues en mijos dulceacuícolas, salobres i marins.

Ecologia

És una diatomea perifítica i bentónica que habita aigües de transició en un ampli ranc de salinitat, entre 2,5 i 28 ms cm^-1 de conductivitat elèctrica i un pH entre 6,9 i 9,0, en els estanys costers ibèrics de Valdoviño (o Frouxeira) (Valdoviño, la Corunya), Mur (O Porte do Són, la Corunya), El Clot i Alfacada (Delta de l'Ebre, Tarragona).