Frústula
_(14764801284).jpg){kind=link}
Una frústula és la paret celular dura i porosa de la capa externa, o teca, de les diatomeas. La frústula està composta casi en la seua totalitat per sílice (òxit de silici hidratado) provinent del àcit silícico, i recoberta en una capa de matèria orgànica, la qual va ser referida en la primerenca lliteratura sobre les diatomeas com pectina, una fibra molt més comuna en la paret celular de les plantas.[1][2] Esta capa està realment composta per varis tipos de polisacàrits.
L'estructura de la frústula està usualment composta de dos seccions superpostes (conegudes com valvas). La valva superior es denomina epiteca i és llaugerament més gran i se solapa en la valva inferior, l'hipoteca.[1] L'unió entre les dos valvas és soportada per bandes de sílice (bandes de cintura) que mantenen les dos valvas juntes. El solapamiento permet cert marge d'expansió interna adicional i és essencial durant el procés de reproducció quan la cèlula s'amplia per a permetre la formació de dos noves valvas, com en la divisió de la cèlula mare. Quan la cèlula es dividix, cada cèlula filla manté una mitat de la cèlula original. Açò significa que una cèlula "filla" és del mateix tamany que la cèlula "mare" (epiteca i nova hipoteca) mentres en l'atra l'antiga hipoteca passa a ser la nova epiteca en la cèlula filla més chicoteta i serà esta qui genere la seua nova hipoteca. La frústula també conté molts poros i clavills que proveïxen l'accés de les diatomeas al seu mig extern per a processos tals com el rebuig de residus i la secreció mucilágina i en ocasions també com a mig d'expulsió dels tricocistos o extrusoma.
Diatomeas
[editar | editar còdic]
Les diatomeas tenen variades tècniques de supervivència: el flotamiento en les columnes d'aigua (fitoplàncton), colonisant superfícies sumergides i vivint dins de la superfície de depòsits de sediment; algunes cèlules són essencialment cilíndriques (centralmente), mentres unes atres tenen una forma elongada semblant a la d'una "nau". Són algues pertanyents a la divisió Bacillariophyceae que requerixen llum per a la fotosíntesis. Tal volta el grup més estudiat de diatomeas pertanyen al grup del fitoplàncton. Les diatomeas (plàncton) necessiten de les corrents oceàniques i del vent, per a mantindre's en els nivells oceànics superiors degut a que la seua paret celular és més densa que l'aigua al voltant d'elles, d'un atre modo s'afonarien.
Terra de diatomeas
[editar | editar còdic]Quan les diatomeas moren i el seu material orgànic es descompon, les frústulas cauen al fondo marí, a on este material deixat en la superfície oceànica és la cridada "diatomita", o "terra de diatomeas" i és usada comercialment com a filtres, càrregues minerals, en materials d'aïllament, biofertilisants, antiaglomerantes i com un abrasivo fi. També hi ha investigacions en curs sobre l'us de les frústulas i les seues propietats en el camp de l'òptica, junt en atres cèlules, i també virus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 26 d'abril de 2011.
- ↑ Access to articles : Nature Nanotechnology
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frústula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.