Àcit silícico

Àcit silícico és un nom genèric en el qual es denomina a una família de composts químics que contenen silici adossat a grups òxit o hidroxilo. Esta família de composts posseïxen la fòrmula general [SiO_x(OH)_4-2x]_n.^[1]^[2] Alguns àcits silícicos simples han segut identificats, pero únicament en dissolució acuosas sumament diluïdes, com per eixemple:

el àcit ortosilícico ( $H_{4} S i O_{4}$ , pK_a1=9.84, pK_a2=13.2 a 25 °C), o $S i (O H)_{4}$

el àcit metasilícico $H_{2} S i O_{3}$ o $S i O (O H)_{2}$ ,

el àcit disilícico $H_{2} S i_{2} O_{5}$ , o $S i_{2} O_{3} (O H)_{2}$ i

el àcit pirosilícico $H_{6} S i_{2} O_{7}$ o $O (S i (O H)_{3})_{2}$

no obstant en estat sòlit estos provablement condensan formant àcits silícicos polimèrics d'estructura complexa.

Preparació i distribució

Els àcit silícicos poden ser obtinguts per acidificació de salés de silicat (tals com silicat de sodi) en dissolució acuosa. El principal problema que enfronta el químic és que els àcit silícicos tendixen a perdre aigua i formen silica gel, una forma de diòxit de silici. Esta conversió comprén processos de condensació.

En els oceàs, el silici es presenta principalment com a àcit ortosilícico (H₄SiO₄), i el seu cicle biogeoquímic és regulat per un grup d'algas denominades diatomeas.^[3]^[4] Estes algues polimerizan l'àcit silícico formant silici biogénico, que utilisen per a construir els seus parets celulars (denominades frústulas).

Referències

↑ N. N. Greenwood, A. Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2nd ed., Butterworth-Heinemann, Oxford, UK, 1997.
↑ R. K. Iler, The Chemistry of Silica, Wiley, New York, 1979.
↑ Siever, R. (1991). Silica in the oceans: biological-geological interplay. In: Schneider, S. H., Boston, P. H. (eds.), Scientists On Gaia, The MIT Press, Cambridge MA, USA, pp. 287-295.
↑ Treguer, P., Nelson, D. M., Van Bennekom, A. J., DeMaster, D. J., Leynaert, A. and Queguiner, B. (1995). The silica balanç in the world ocean: A reestimate. Science 268, 375-379.

Este artícul conté una traducció derivada de «Ácido silícico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] N. N. Greenwood, A. Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2nd ed., Butterworth-Heinemann, Oxford, UK, 1997.

[2] R. K. Iler, The Chemistry of Silica, Wiley, New York, 1979.

[siever91-3] Siever, R. (1991). Silica in the oceans: biological-geological interplay. In: Schneider, S. H., Boston, P. H. (eds.), Scientists On Gaia, The MIT Press, Cambridge MA, USA, pp. 287-295.

[treg95-4] Treguer, P., Nelson, D. M., Van Bennekom, A. J., DeMaster, D. J., Leynaert, A. and Queguiner, B. (1995). The silica balanç in the world ocean: A reestimate. Science 268, 375-379.

[1]

[2]

[3]

[4]