Anar al contingut

Ninhidrina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La ninhidrina és un poderós agent reactiu comú per a visualisar les bandes de separació d'aminoàcits per cromatografía o electroforesis, també és utilisada en fins quantitatius per a la determinació d'aminoàcits[1] Reacciona en tots els aminoàcits alfa que el seu pH es troba entre 4 i 8, donant una coloració que varia de blava a violeta intens. Este producte colorit (cridat púrpura de Ruhemann) s'estabilisa per resonància, la coloració produïda per la ninhidrina és independent de la coloració original de l'aminoàcit.[2]

Esta prova és positiva tant per a proteïnes com per a aminoàcits. En aquells casos a on no dona positiva la prova de Biuret, dona positiva la de ninhidrina, i indica que no hi ha proteïnes pero sí hi ha aminoàcits lliures.d'un ph 4 i 8.[3]

Reactivitat

[editar | editar còdic]

L'àtom de carbono d'un carbonilo té una càrrega positiva parcial, per lo que el C central d'un 1,2,3-tricarbonilo és menys estable i més electrofílico que una cetona simple. En la majoria dels composts, un carbonilo és més estable que la forma dihidroxi (hidrat). No obstant, la ninhidrina és un hidrat de carbono estable del C central perque esta forma no té l'efecte desestabilizador dels centres adjacents de carbonilo parcials positius. El indano-1 ,2,3 -triona reacciona ràpidament en nucleófilos.

Tinga en conte que en la finalitat de generar la ninhidrina cromóforo, l'amina es condensa en una molècula de ninhidrina per a donar una base de Schiff. Aixina que, solament amonia i amina primàries procedixen més allà d'este pas. En este pas, deu haver també un protón alfa (* H en el diagrama) per a la transferència de base de Schiff, per lo que una amina adjacent a un carbono terciario no pot ser detectada per la prova de ninhidrina. La reacció de ninhidrina en amina secundàries dona una sal d'iminio, que és també de color, i açò és generalment de color groc-anaranjado en color.

Mecanisme de reacció de la Ninhidrina.

És una de les reaccions més sensibles per a identificar aminoàcits en general, ya que detecta una part d'aminoàcit en 1 500 000 parts d'aigua. Aminoàcits i moltes amina primàries donen un color violeta característic. La prolina dona coloració groga. Per la seua sensibilitat esta reacció s'ampra per a valoració quantitativa de amonoacidos per colorimetria. La valoració d'aminoàcits en orina, per eixemple, té importància en medicina ya que en algunes malalties com hepatopatías, infeccions agudes o diabetis mellitus en les que es presente hiperaminoacidemia, estes es veuen acompanyades per aminoaciduria paralela. Algunes malalties metabòliques congènites donen lloc a l'eliminació anormal d'alguns aminoàcits en l'orina (p ej fenilcetonuria).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. C. I. Keeling, D. E. Nelson, K. N. Slessor, Archaeometry 41 151 (1999) for stable isotope analysis in order to help reconstruct the palaeodiet of cave bears.C. I. Keeling, D. E. Nelson, Oecologia 127 495 (2001)
  2. E. Kaiser, R. L. Colescott, C. D. Bossinger, P. I. Cook, Analytical Biochemistry 34 595 (1970)
  3. https://web.archive.org/web/20040213201423/http://www.bergen.org/EST/year5/fingerprint.htm