Nikkal
Nikkal (en ugarítico 𐎐𐎋𐎍 "nkl", o el seu nom complet Nikkal-wa-Ib), era considerada deesa d'Ugarit / Canaán i despuix dels fenicios. És una deesa dels horts, el nom dels quals significa "Gran Dama" i "la fructífera" i es deriva del acadio / semita occidental "´Ilat ´Inbi" que significa "Deesa de la fruta". De Moor traduïx el ugarítico "ib" com "flor", que ha sobrevixcut en hebreu bíblic com אֵב (Concordancia de Strong 3), i cita els Cantares 9:11 com una supervivència del seu us.[1]
També és considerada deesa llunar, encara que en açò no hi ha unanimitat puix en les cultures semíticas, la lluna és casi sempre considerada com a masculina.
Filla del deu cananeo Jirjibi, el rei del estiu, es va casar en el deu llunar Yarij, que li va regalar collars de lapislázuli. El seu matrimoni és descrit líricament en el text ugarítico "Nikkal i les Kathirat". Provablement li la festejava a finals de l'estiu quan ya s'hagueren collit els fruts dels arbres. El seu equivalent sumerio és la deesa Ningal, la "gran senyora", consorte de Nannar i mare d'Inanna i Ereshkigal.[2]
La més antiga obra anotada completa de música antiga és una cançó hurrita, un himne escrit en cuneïforme ugarítico silàbic dedicat a Nikkal. Va ser publicada despuix del seu descobriment en Ugarit per Emmanuel Laroche, per primera volta en 1955 i en una versió més completa en 1968,[3] i ha segut el foc de molts estudis posteriors en paleomusicologia per, entre uns atres, Anne Draffkorn Kilmer, qui li va donar el nom de "Himne a Nikkal".[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Johannes Cornelis de Moor. An Anthology of Religious Texts from Ugarit. E. J. Brill, 1987. ISBN 90-04-08330-8; page 142
- ↑ Driver, Godfrey Rolles (1956, 2nd ed., 1971). Canaanite Myths and Legends (2nd ed.). Edinburgh: T. & T. Clark
- ↑ Emmanuel Laroche, Li palais royal d' Ugarit 3: Textes accadiens et hourrites dones archives Est, Ouest et centrals, 2 vols., edited by Jean Nougayrol, Georges Boyer, Emmanuel Laroche, and Claude-Frédéric-Armand Schaeffer, 1:327–35 and 2: plates cviii–cix (Paris: C. Klincksieck, 1955):; "Documents en langue houritte provenent de Ras Shamra", in Ugaritica 5: Nouveaux textes accadiens, hourrites et ugaritiques dones archives et bibliothèques privées d'Ugarit, edited by Claude-Frédéric-Armand Schaeffer and Jean Nougayrol, 462–96. Bibliothèque archéologique et historique / Institut français d'archéologie de Beyrouth 80; Mission de Ras Shamra 16 (Paris: Imprimerie nationale P. Geuthner; Leiden: E. J. Brill, 1968).
- ↑ Kilmer, Anne Draffkorn, Journal of Cuneiform Studies, xxxviii (1986), 94-98.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Driver, Godfrey Rolles (1956, 2nd ed., 1971). Canaanite Myths and Legends (2nd ed.). Edinburgh: T. & T. Clark.
- Kilmer, Anne Draffkorn. "The Cult Song with Music from Ancient Ugarit: Another Interpretation". Revue d'Assyriologie 68 (1974): 69–82.
- Kilmer, Anne Draffkorn, Richard L. Crocker, and Robert R. Brown. Sounds from Silence: Recent Discoveries in Ancient Near Eastern Music. Berkeley: Bit Enki Publications, 1976. En gravació musical.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nikkal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.