Nerthus

Nerthus (1905), per Emil Doepler.

Nerthus és una deesa de la mitologia nòrdica i la traducció al llatí de Njörðr per Tácito en la seua obra D'origine et situ Germanorum. En el seu relat descriu el cult que se li realisava i també els sacrificis que se li oferien en un llac, el qual ha segut interpretat com l'illa danesa de Fionia.

Orígens

L'obra de Tácito va ser una recopilació de relats, per lo que provablement al no estar molt relacionat en els deus germànics haja modificat el nom original de Njörðr per Nerthus, el qual va ser pres després pels teutones. Atres noms que Nerthus rep són Hertha i Eartha. Ella és la mare Terra representant la fertilitat de la terra cultivada. Posseïa un carro que era tirat per dos vaques, lo que es pot relacionar en la vaca primogènita de la creació, Auðumbla. Nerthus és una de les primeres deeses dels pobles germànics.

XL. I, pel contrari, ennoblece als Longobardos el seu poc número: perque estant, rodejats de moltes i molt belicosas nacions, es conserven i estan segurs, no en sumissió i obediència, sino en batalles i perills, i posant-se en ells. Els Reudignos, Avions, Anglos, Varinos, Eudoses, Suardones i Nuitones estan cercats i amparats de rius i de boscs. Cap d'ells, té en particular cosa notable. Tots en comú adoren a Hertha, que significa la Mare Terra, la qual pensen que intervé en les coses i negocis dels hòmens i que entra i va en els pobles. En una illa de l'oceà hi ha un bosc cridat Cast, i dins d'ell un carro consagrat cobert en una vestidura: no és permés tocar-li sino a un sacerdot. Est coneix quàn la deesa està en aquell secret, i en molta reverenda va seguint el carro, que tiren vaques. Són dies alegres i regocijados i llocs de festa tordos aquells a on té per be aplegar i hostajar-se. I no tracten de coses de guerra, ni prenen les armes, i tot gènero d'elles està tancat, i solament es coneix i ama la pau i quietud, fins que el mateix sacerdot torna la deesa al seu temple, farta i cansada de la conversació dels hòmens. I després es llava en un llac secret el carro i la vestidura, i la mateixa deesa, si aixina ho volgueres creure. Els esclaus servixen en açò, els quals engol després el mateix llac: d'a on els ve a tots un amagat terror i una santa ignorança de que puga ser allò que veuen solament els que han de perir.

Tácito, D'origine et situ Germanorum

Cult

Nerthus era una divinitat molt popular en algunes de les tribus germàniques principalment en lo que es convertiria en Alemània. La seua festivitat es realisava en primavera en la qual es feya una processó en un carro al com solament tenia accés el sacerdot principal del cult. Cal destacar que este cult pot ser originat en l'Edat de Pedra. En les localitats sajonas també era adorada com a mare terra, pero en realitat no era una deesa sajona per lo que es relacionaria en Tuisto (deu naixcut de la terra).

El paper de Nerthus en la mitologia nòrdica ha segut molt llimitat, puix com a deesa pertany als Vanir i paradòxicament pren el paper de germana i esposa de Njörðr, el qual pren moltes característiques d'ella, sent reemplaçada per ell com a deu de la terra fèrtil. El seu càrrec de mare terra ho complix Jörd.

Vore també

• Baduhenna
• Tamfana
• (135) Herta
• (601) Nerthus

Bibliografia

• Faulkes, Anthony (trans.) (1995). Edda. ISBN 0-460-87616-3
• Ellis Davidson, H. R. (1965). Gods And Myths Of Northern Europe. Penguin. ISBN 0-14-013627-4
• Grundy, Stephan (1998) The Concept of the Goddess. Routledge. ISBN 0-415-19789-9
• Sturluson, Snorri. Heimskringla: History of the Kings of Norway, trad. Lee M. Hollander. Reprinted. University of Texas Press, Austin, 1992. ISBN 0-292-73061-6
• Larrington, Carolyne (Trans.) (1999). The Poetic Edda. Oxford World's Classics. ISBN 0-19-283946-2
• Lindow, John (2001). A Guide to the Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs. Oxford University Press. ISBN 0-19-515382-0.
• Näsström, Britt-Mari (1998) The Concept of the Goddess. Routledge. ISBN 0-415-19789-9
• Orchard, Andy (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend. Cassell. ISBN 0-304-34520-2
• Simek, Rudolf (2007) trad. Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1