Neogeografía
Des del punt de vista de la Geografia Humana es pot definir la neogeografía com l'us de les ferramentes informàtiques de nova generació pròpies de la societat de l'informació, en especial internet, per a les finalitat pròpies de la Geografia com a disciplina acadèmica; en totes les seues escoles de pensament geogràfic, i incorporant les aportacions que, des de fòra de la Geografia, són realisades per usuaris no especialistes en esta disciplina gràcies a l'us d'específiques ferramentes geogràfiques d'última tecnologia. Esta nova definició restituïx a la Geografia acadèmica, front a definicions anteriors preferentment centrades en els aspectes lúdics i subjectius del fenomen, el paper que deu jugar a l'hora de plantejar una renovació de la disciplina, en el rigor i el dret que li otorga la seua trayectòria multisecular. Pero al mateix temps inclou l'interessant fenomen social de la participació ciutadana en el coneiximent geogràfic des del seu doble alvertent: com a indubtable possibilitat d'enriquiment per a la Geografia, i com a fenomen social d'especial interés geogràfic.
El terme neogeografía (nova geografia) descriu el fenomen social entorn a la massificació dels mapas virtuals, l'accés a l'anotació d'estos i l'abaratiment de dispositius de posicionament tals com el GPS. El terme ve a definir aquelles ferramentes i tècniques geogràfiques utilisades per a realisar activitats personals o per un grup d'usuaris no experts en l'anàlisis geogràfic, ya que el seu fi inicial és l'us informal i no analític.
És una expressió, en la seua més recent sentit, que deriva del nou us que s'està donant a cartografia en Internet per part d'usuaris massius. Esta nova geografia és el resultat de la llibertat d'accés a la georreferenciaació de llocs, la geoetiquetaació de continguts, la fàcil integració de recursos en entorns web per mig de l'us d'APIs i l'utilisació cada volta més quotidiana de GPS i d'aparats de posicionament (teléfons mòvils, PDAs, navegadors) en la vida quotidiana.
La neogeografía està estretament enllaçada al fenomen de la Web 2.0, mentres que les persones són les que publiquen sense possibilitat de censura els seus punts de vista de manera expressiva i creativa. En la neogeografía eixa capacitat s'amplia cap a una consciència de lloc, i també a l'expressió lliure i creativa dels llocs.
Granota i Joliveau (2007) senyalen que el pas d'una geografia acadèmica o paleogeografia a la nova geografia es caracterisa per un desdibujamiento dels llímits entre els rols tradicionals de subjectes productors, comercializadores i consumidors d'informació geogràfica.
En la neogeografía la llibertat és lo primer, no obedint cap criteri d'aquells que han definit a la ciència de la Geografia ni de la Geomática. Per això es parla de la neogeografía com d'un fenomen social i d'una nova relació en els espais físics.
Inaugura la llibertat per a crear territoris, toda vez que els usuaris, o comunitats donades, creen mapes usant els seus propis criteris de espacialitat, temporalitat, sentit creatiu, ànim de ficció, compromisos en causes territorials i en general qualsevol iniciativa que involucre les rets digitals i l'espai físic.
Vore també
Bibliografia
- Balaguer, P. A. (2016). "Cap a un nou enfocament de la neogeografía des de la perspectiva de la Geografia Humana". Inèdit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neogeografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.