Narcissisme espiritual

El narcissisme espiritual o biaix espiritual s'ha definit com l'us inconscient de la pràctica espiritual o religiosa, l'experiència i els coneiximents d'una persona per a donar-se major autoimportancia i validació. Les persones en esta traça en la seua personalitat poden creure que són més "allumenats" o espiritualmente alvançats que uns atres, podent utilisar esta creència per a manipular o controlar a els qui els rodegen.

Narcissisme espiritual i el New Age

L'antropòlec i psicoterapeuta Gregg Lahood en un artícul publicat en 2010 en International Journal of Transpersonal Studies va argumentar que el narcissisme espiritual és una forma de «egocentrisme extrem espiritualizado», que el moviment Nova Era contribuïx d'una manera important a este fenomen, i ho descriu com la «gran malaltia espiritual dels nostres temps». Establix que la autoespiritualidad va sorgir en la cultura occidental, a on l'ego s'ha «construït històricament de manera disociativa de la naturalea, la comunitat i els ancestros» i, com a tal, és un ego ya propens al dualisme rígit, a l'aïllament, solipsismo i egocentrisme.

El narcissisme sicològic de la Nova Era (resultat de la repressió primordial o la "falta de capacitat de vore's en l'espill") s'accentua a través de:

• el perennialismo: la noció d'una veritat central esotèrica interna (el Ser, l'essència, etc.) que residix en el cor de totes les religions, una hibridez que permet a la Nova Era reclamar autoritat espiritual per a sí mateixa;
• l'etnocentrisme de la Nova Era: una convicció de superioritat cultural i moral.
• el narcissisme religiós: les tradicions religioses casi sempre eleven els seus estats aspiracionales per damunt d'atres sistemes, i açò s'adapta a una forma de narcissisme a on la Nova Era imita l'autoritarisme dins d'una miríade de tradicions en elevar el seu cult, grup, gurú, tradició o pràctica a un nivell superior en la cadena de consciència que uns atres.

Narcissisme espiritual i cristianisme

Goffredo Boselli, monge italià i especialiste en llitúrgies, va argumentar en un artícul publicat en Vita Pastorale en 2022 que «les tendències dominants en l'espiritualitat hui en dia no tenen les seues raïls en l'objectivitat de l'Escritura, el mensage cristià i el rito llitúrgic, sino principalment en la subjetividad de l'experiència individual». És aixina que la vida espiritual actual es basa menys en l'escolta dels relats bíblics, tant a nivell personal com a comunitari, i més en les experiències i sentiments individuals. Açò ha dut a un "narcissisme espiritual", reflex de el "narcissisme cultural" descrit pel sicòlec nortamericà Joel Paris, qui senyala que la societat moderna impulsa l'individualisme i debilita els llaços comunitaris. Boselli indica que l'espiritualitat narcissista s'opon a la llitúrgia cristiana, que no és un cult al yo, sino a Deu en comunitat. La llitúrgia ajuda a les persones a eixir de sí mateixes, reconéixer el seu pecat i demanar perdó; les orienta cap a l'escolta de la paraula de Deu, la intercesión pels demés i el compartir el pa com a signe d'entrega. Una espiritualitat que rebuja els ritos simbòlics corre el risc de formar creents en sí mateixos, en lloc d'en el Evangelio de Jesucristo.

Aixina mateix, des de l'iglésia s'ha afirmat que en la realitat contemporànea, el “narcissisme espiritual” supera en créixens l'egoisme feroç de creents i no creents per igual.

Investigacions com l'Universitat Baylor, indica que el narcissisme espiritual deteriora els juïns ètics de les persones, i este efecte ha segut pronunciat en persones religioses devotes que persones escèptiques. Encara que els religiosos solen tindre principis, valors, morals i ètica sòlides, quan combinen la seua fe en traces narcissistes, caurien en hipocresia manifesta actuant de forma contradictòria.

Vore també

• Materialisme espiritual
• Complex de Mesías

Bibliografia

• International Journal of Transpersonal Studies.28(1)ISSN 1321-0122.doi:10.24972/ijts.2009.28.1.139.
• International Journal of Transpersonal Studies.29(1)

31–57.doi:10.24972/ijts.2010.29.1.31.

• European Journal of Social Psychology.51(1)

152–165.ISSN 0046-2772.doi:10.1002/ejsp.2721.Consultat el 2023-01-22.