Nana ultrafría
Un nana ultrafría és un objecte estelar (estrela) o subestelar nana marró, la temperatura real de la qual és menor als 2700º K (2430º C, 4400º F). TRAPPIST-1 és un eixemple àmpliament conegut d'una nana ultrafría en classificació espectral de classe M.
Visió general
[editar | editar còdic]El concepte de nana ultrafría va ser introduït en l'any 1997 pels astrònoms J. Davy Kirkpatrick, Todd J. Henry i Michael J. Irwin per a descriure les estreles de tipo tardanes nanes M (M7-M9.5) en la frontera de les nanes L4. Alcançant un ranc que inclou nanes T i nanes I. Formen un grup heterogéneu que inclou estreles de molt baixa massa i nanes marrons, representant aproximadament el 15% dels objectes astronòmics (en principi) de la Via Làctea, que són detectats en l'entorn dels sistemes solars veïns.
El model d'acreció del núcleu prediu que, donada la baixa massa d'una nana ultrafría i el chicotet tamany dels seus discs protoplanetarios en comparació a estreles més massives, podrien albergar un gran número de planetes terrestres del tamany de Mercurio fins al de la Terra. A diferència de la majoria de les estreles massives que tendixen a albergar planetes jagants. El descobriment del sistema TRAPPIST-1 en els seus sèt planetes similars a la Terra sembla ser la confirmació d'este model d'acreció.[1]
Per la llentitut en que es genera la fusió d'Hidrogen en comparació a uns atres tipos d'estreles de baixa massa s'estima la seua vida útil en centenars de mils de millons d'anys o inclús billons d'anys. Com l'edat del univers és només 13 800 millons d'anys, totes les estreles nanes fredes són relativament jóvens. Els models prediuen que al final de les seues vides la més chicoteta d'estes estreles es convertiran en nanes blaves en lloc d'expandir-se en jagantes roges.[2]
Propietats magnètiques
[editar | editar còdic]Despuix de detectar raches d'emissions de radi de l'estrela nana ultrafría LP 944-20 tipo M9 en 2001, varis astrofísics varen començar a observar des del Observatori de Arecibo i el Very Large Array en l'intenció de trobar més objectes que emeteren ones de ràdio. Fins a la data, s'han observat centenars de nanes ultrafrías en estos radiotelescopis i s'han trobat més d'una dotzena de nanes ultrafrías que emeten ones de ràdio.[3] Estos estudis indiquen que aproximadament entre el 5 i el 10% de les nanes Ultrafrías emeten ones de ràdio. Entre les més notables, destaquen 2MASS J10475385+2124234, en una temperatura aproximada de 800-900 K, sent la nana marró emissora de ràdio més freda coneguda. És una nana marró tipo T6.5 que conserva un camp magnètic en una força superior a 1,7 kg, per lo que és unes 3000 voltes més forta que el camp magnètic de la Terra.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.nasa.gov/press-release/nasa-telescope-reveals-largest-batch-of-earth-size-habitable-zone-planets-around
- ↑ Astronomische Nachrichten.326(10)
- 913–919.doi:10.1002/asna.200510440.
- ↑ “The Second Arecibo Search for 5 GHz Ràdio Flares from Ultracool Dwarfs” . The Astrophysical Journal 830. doi:. Bibcode: 2016ApJ...830...85R.
- ↑ “The Arecibo Detection of the Coolest Ràdio-flaring Brown Dwarf” . The Astrophysical Journal Letters 747. doi:. Bibcode: 2012ApJ...747L..22R.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enana ultrafría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.