Anar al contingut

Naaran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Naaran

Naaran (נערן), originàriament Niran (נִירָן), és un assentament israelita localisat en Cisjordània, que s'organisa com un kibutz. Naaran està situat en el centre del vall del Jordán, a 34,5 quilómetros de la llínea verda, i es troba baix la jurisdicció del Concejo Regional Valle del Jordán.En 2019 tenia una població de 101 habitants. l'assentament es va cridar originalment Niran per la ciutat bíblica de Naaran. En 2018 va passar a cridar-se Naaran. La comunitat internacional considera que els assentaments israelites en la Cisjordània ocupada són illegals segons el dret internacional públic, pero el govern israelita nega eixa afirmació.

Situació

[editar | editar còdic]
Kibutz de Naaran.

Naaran es troba a una altitut de 165 metros baix el nivell de la mar, en la part central de la vall del Jordán, i se situa a 12 quilómetros al nort del centre de Jericó, 30 quilómetros al noreste del caixco històric de Jerusalem ya 65 quilómetros a l'est del centre de Tel Aviv. Està conectat en la ret de transport de Cisjordània per la carretera número 90 (l'anomenada carretera de Gandhi), el principal eix de transport nort-sur del vall del Jordán. El kibutz es troba a uns 8 quilómetros del riu Jordán, que també forma la frontera internacional entre la Cisjordània controlada per Israel i Jordània.

El poble forma part d'una franja territorialmente contínua d'assentaments agrícoles israelites que s'estenen a lo llarc de la carretera número 90. L'únic assentament palestí important en les afores és el poble de Fasayil, el nom del qual conserva el nom del lloc antic original de Fesael. Fasayil es troba en el costat nort d'esta franja d'assentaments, que també inclou la zona agrícola judeua dels assentaments de Netiv Hagdud, Tomer, Gilgal i Petzael. A l'oest de l'assentament, la pendent pronunciada de les montanyes de Samaria s'alça des de la falla del vall del Jordán. La proliferació d'assentaments en Cisjordània va ser promoguda per Israel despuix de la seua conquista en 1967. La vall del Jordán va ser una de les zones a on es varen establir primer els assentaments israelites. El cridat Pla Alón prevea l'anexió objectiva de bona part de Cisjodania. L'assentament de Pecael, establit en 1970, va anar el primer d'esta part de la vall del Jordán, i al seu entorn, varen ser sorgint d'atres comunitats agrícoles judeues. Segons l'ONG palestina ARIJ, per a construir Naaran Israel es varen expropiar 176 dúnams de terra del poble palestí del-Jiftlik.[1]Naaran va nàixer com un lloc militar alvançat per a previndre infiltracions armades des de Jordània. [2]Va ser desmilitarizar i convertit en un kibutz civil en 1977. [3]

A principis del XXI, Naaran, com tota l'àrea del Concejo Regional Valle del Jordán, no estava inclós en el proyecte de la Barrera israelita de Cisjordània.

Des de finals de la década de 1960, segons les intencions del Pla Alón, Israel pretén mantindre tot el ranc de la vall del Jordán. El futur de l'assentament depén dels paràmetros d'un possible acort de pau entre Israel i els palestins. Durant la Segona Intifada no va haver atacs palestins greus en Naaran, aixina com en casi tota la regió de la vall del Jordán.[4]

Economia

[editar | editar còdic]
Campos de palmeres de dátiles en Naaran.

El kibutz organisa tallers sobre sionisme, judaisme i societat israelita. Alguns membres dels seus membres treballen en els camps de dátils o en la fàbrica local de plàstics que fabrica envasos i bolics per a productes alimenticis d'acort en les normes internacionals.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]