NGC 1333
NGC 1333 és una nebulosa de reflexió en la constelació de Perseo a 1000 anys llum de distància, sent una de les regions més pròximes de formació estelar.
Les estrelas recent formades en NGC 1333 no tenen més d'un milló d'anys d'antiguetat. Gran part de la llum d'estes estreles està enfosquida per l'obscur núvol de pols a partir de la qual s'han format. En l'utilisació del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA s'ha detectat la llum infrarroja d'estos objectes. Açò permet mirar a través de la pols per a obtindre una comprensió més detallada sobre cóm les estreles comencen les seues vides.
Les estreles de NGC 1333 no formen un únic cúmul, sino estan dividides en dos subgrups. El primer d'ells està al nort prop de la nebulosa, mentres que el segon es troba al sur en la zona més densa del núvol de gas.
Les traces verda-grogues en forma de nòduls situats avall en l'image són ones de choc resplandecientes a on chorrada de material expelidos des d'estreles embriónicas entrechocan en el gas dens i fret. Es pensa que açò produïx la dispersió del núvol de gas evitant que es formen més estreles en NGC 1333. Pel contrari, la zona superior de l'image apareix en color roig per la llum infrarroja provinent de pols càlida.
S'ha detectat en l'interior d'un sistema estelar en formació de NGC 1333 suficient vapor d'aigua com per a reblir cinc voltes tots els oceans de la Terra.[1] Este vapor d'aigua, localisat en la nebulosa protoestelar, s'està concentrant ara en el disc de pols en a on es pensa que podrien estar formant-se planetas, constituint una prova de cóm l'aigua és depositada en els planetes.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «NGC 1333» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.