Més

Un més (del llatí mensis) és cada un dels dotze periodos de temps, d'entre 28 i 31 dies, que es dividix l'any. En valencià cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, juny seria el més dedicat a Juno, juliol a Juli César i agost a César August. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: setembre (sèptim), octubre (octau), novembre (nové) i decembre (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en març, i setembre era en efecte el sèptim més de l'any.

La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de febrer, que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del zodíac i en la numeració decenal.

Els mesos en els calendaris Julià i Gregorià

El Calendari gregorià, com el Calendari julià abans que ell, té dotze mesos:

1. giner, en 31 [dia|dies]]
2. febrer, en 28 dies o 29 en any bisext
3. març, en 31 dies
4. abril, en 30 dies
5. maig, en 31 dies
6. juny, en 30 dies
7. Juliol, en 31 dies
8. agost, en 31 dies
9. setembre, en 30 dies
10. octubre, en 31 dies
11. novembre, en 30 dies
12. decembre, en 31 dies

Un còdic mnemotècnic per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un més de 31 dies, i un espai representa un més curt, sent giner el nuc chicotet de la mà esquerra.

El més en Astronomia

El més és una unitat astronòmica de temps, usada en el calendari com el periodo que tarda la Lluna en donar una volta al voltant de la Terra. No obstant, el moviment de la Lluna en la seua òrbita és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el calendari hebreu i el calendari musulmà) el principi del més coincidix en la primera aparició del creixent llunar Lluna nova despuix de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels judeus seguix un calendari precalculat.

Més Sinòdic

El concepte tradicional sorgix en el cicle de fase de la lluna. El més sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la Lluna, sent la seua duració aproximada de 29,53 dias. La causa de les fases de la Lluna és que veem la part de la Lluna que s'allumena pel Sol i això depén de la seua posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ya que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (despuix de completar un més sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este periodo més llarc es nomena sinòdic . A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.

Les troballes arqueològics demostren que ya en el Paleolític es contava el temps usant les fases de la Lluna. Aixina mateix, el més sinòdic és encara la base de molts calendaris.

Més Sideral

El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes es nomena més sideral, perque és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'esfera celest. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de més ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia i China de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una constelació, durant cada dia del més de manera que se seguix la calcigada que la Lluna deixa entre les estreles.

Més tròpic

És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al equinocci vernal. A causa de la precessió dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el més tròpic és llaugerament més curt que el més sideral.

Més Draconític

L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la eclíptica: té una inclinació d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els nodos ascendent i nodo descendent. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda laLluna per a tornar al mateix node és de nou més curt que un més sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el més draconític més que té una llongitut mija d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els eclipses: estos tenen lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna estan en una llínea. Ara (com vist de la Terra) el Sol seguix l'eclíptica, mentres la Lluna seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos a soles estan en una llínea quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme draconític es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment es menja el Sol o Lluna durant l'eclipse.

Les llongituts dels mesos astronòmics

La duració mija dels diferents mesos llunars no és constant. Aixina junt en la llista, es dona la seua variació llineal secular.

Vàlit per a l'época 2000 (1 giner 2000 12:00 Temps d'efemèrides):

Més natural

Utilisat normalment en terminologia llegal, un més natural és el temps que va des del primer dia d'un més fins a l'últim, inclosos abdós. Per tant pot tindre un valor de 28, 29, 30 o 31 dies en funció del més en que s'utilise el terme.

Equivalències d'atres unitats de temps en mesos

• 31, 30, 28 fins a 29 dies és un mes
• Un any són 12 mesos
• 5 anys són 60 mesos
• 10 anys són 120 mesos
• 50 anys són 600 mesos
• Un sigle són 1.200 mesos

més sideral :	27.321661547 + 0.000000001857 dies
més tròpic :	27.321582241 + 0.000000001506 dies
més anomalístic:	27.554549878 - 0.000000010390 dies
més draconítico	27.212220817 + 0.000000003833 dies
més sinòdic:	29.530588853 + 0.000000002162 dies