Myōjin-shō
Myōjin-Shō (ja:みょうじんしょう?) és un volcà submarí que es troba a 450 km al sur de Tòquio sobre la Cresta Izu-Ogasawara en les illes de Izu. A partir de 1869 existixen registres d'activitat volcànica. Des de llavors ha patit erupció volcàniques, la més forta va produir l'aparició i desaparició d'una chicoteta illa.
El nom Myōjin-Shō li va ser colocat en honor a un barco de peixca, el "No 11 Myōjin-Maru" de Yaizu, Prefectura de Shizuoka, la tripulació de la qual va presenciar per primera volta la major erupció volcànica de 1952.
Erupció de 1952-1953
[editar | editar còdic]L'erupció volcànica entre els anys 1952 i 1953 va ser la major activitat registrada, en les repetitives aparicions i desaparicions d'una illa, que va aplegar a alcançar més de 10 metros sobre el nivell de la mar, abans d'afonar-se despuix d'una forta explosió volcànica en setembre de 1953. El 24 de setembre de 1953, un barco científic, el No. 5 Kaiyo-Maru del Departament Hidrogràfic de l'Agència de Seguritat Marítima, va ser destruït pel volcà, en la pèrdua de la seua tripulació, composta per 31 membres (incloent els nou científics que estudiaven l'erupció). A conseqüència d'açò el Departament va desenrollar Manbou (Sunfish), una ràdio no tripulada que operava el barcó científic, i ha segut usada per a l'investigació de les zones marítimes perilloses, com els volcans submarins.
Esta va ser la primera volta que l'activitat volcànica va ser detectada usant el Canal SOFAR.[1]
Inspeccions de 1998-1999
[editar | editar còdic]En 1998 i 1999, el Departament d'Hidrografia va realisar inspeccions sistemàtiques en el fondo de la mar al voltant de Myōjin-Shō, utilisant l'navío d'inspecció últim model Shoyo i Manbou II, la segona generació de Manbou. Com a resultat d'estes inspeccions, es va elaborar per primera volta una image detallada de la topografia del fondo de la mar al voltant de Myōjin-Shō.
Mabou II va realisar l'inspecció de l'àrea de mar dins d'un radi de 3 milles nàutiques (aproximadament 5,4 km) de Myōjin-Shō. Shoyo va realisar l'inspecció de l'àrea de mar dins d'un radi d'aproximadament 10 milles nàutiques (aproximadament 18,5 km ) pero més allà de l'àrea de radi de 3 milles nàutiques. Manbou II funciona per mig d'órdens preprogramadas i medix la profunditat i temperatura de l'aigua. Una inspecció batimétrica de Manbou va ser realisada utilisant el ressonador "PRD-601" cada 0.2 milles nàutiques (aproximadament 370 m). Shoyo va realisar una inspecció exhaustiva que va incloure relevamientos geològics i geofísicos del fondo marí. L'inspecció batimétrica de Shoyo va ser realisada utilisant un ressonador "Seabeam 2112" cada 0.5 milles nàutiques (aproximadament 930 m).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de febrer de 2012. Consultat el 30 de juny de 2009. "Transpacific detection of Myojin volcanic explosions by underwater sound"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Myōjin-shō» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.