Museu de Ciències Naturals d'Houston
El Museu de Ciències Naturals d'Houston (en inglés: Houston Museum of Natural Science, abreviat com HMNS) és un museu d'història natural d'Estats Units, ubicat en el llímit nort d'Hermann Park en Houston, Texas. El museu va ser establit en 1909 per la «Houston Museum and Scientific Society» (Museu i la Societat Científica d'Houston), una organisació els objectius de la qual eren proporcionar una institució gratuïta per a la gent d'Houston centrada en l'educació i la ciència.
El complex del museu consta d'una instalació central en quatre plantes destinades a sales de ciències naturals i a exposicions, el Planetari Burke Baker, el Centre de Palometes Cockrell i el Teatre de Pantalla Jaganta de Wortham (anteriorment conegut com a Teatre IMAX de Wortham). El museu és un dels més populars en els Estats Units i per assistència entre museus no-Smithsonian, s'ubica just baix del Museu Americà d'Història Natural i el Museu Metropolità d'Art de la Ciutat de Nova York i el M. H. de Young Memorial Museum en Sant Francisco.[1] Gran part de la popularitat del museu s'atribuïx al seu gran número d'exposicions especials o invitades. L'assistència al museu totalisa més de dos millons de visitants anuals (2 295 000 en 2017[2]), situant-se entre els dèu museus de ciències més visitats del món i entre els 50 de qualsevol gènero.
Història
[editar | editar còdic]L'organisació inicial del museu es va cridar «Houston Museum and Scientific Society, Inc.», i es va crear en 1909. La colecció principal del museu va ser adquirida entre 1914 i 1930 i va incloure la compra d'una colecció d'història natural reunida per Henry Philemon Attwater i una donació del coleccioniste John Milsaps, l'últim dels quals va formar el núcleu de la colecció de gemas i minerals del museu.[3] Primer estajat en l'auditori de la ciutat d'Houston, la colecció es va estajar posteriorment en la Biblioteca Central durant sèt anys, i després en un lloc en el Houston Zoo en 1929. Els programes educatius d'ampli alcanç del museu varen començar en 1947 i, en el seu segon any, varen rebre a 12000 chiquets.[4]
El museu va passar a cridar-se oficialment Museu de Ciències Naturals d'Houston (Houston Museum of Natural Science) en 1960. La construcció de les instalacions actuals en el Hermann Park va començar en 1964 i es va completar en 1969.[5]
En la década dels anys 1980, les exposicions permanents del museu incloïen una exposició de dinosauris, un museu espacial i exposicions sobre geologia, biologia, ciència del petròleu, tecnologia i geografia. En 1988, el Challenger Learning Center es va obrir en memòria dels tripulants del transbordador espacial Challenger que varen fallir durant la dècima missió del transbordador. L'objectiu del centre és ensenyar als visitants sobre l'exploració de l'espai. El Teatre Wortham IMAX i l'Observatori George, fòra del lloc, es varen inaugurar en 1989.
L'assistència al museu va ser de més d'un milló de visitants en 1990. Els fideicomisarios de HMNS varen determinar que es necessitaven noves instalacions en tecnologia de punta, espai adicional i renovacions de les exposicions mostrades per la major assistència. Entre 1991 i 1994, es varen renovar vàries sales d'exposició i es va completar l'expansió del Sterling Hall of Research. El Cockrell Butterfly Center i el Brown Hall d'Entomologia varen obrir en juliol de 1994.
En març de 2007, el museu va obrir la Woodlands X-ploration Station, ubicada en el centre comercial Woodlands. En l'instalació hi havia una excavació interactiva, a on els chiquets podien excavar un Triceretops simulat, una varietat d'exposicions vives, fòssils i minerals.
L'ubicació de Woodlands es va tancar el 7 de setembre de 2009, menys d'un més ans que el HMNS obrira un museu satèlit en Sugar Land, Texas.[6] El HMNS va celebrar el seu centenari en 2009. Durant eixe any, el museu va oferir una multitut de programes familiars, conferències, events gratuïts i classes per a chiquets com a part de la celebració "Fun Hundred".[7]
El 3 d'octubre de 2009, el HMNS va obrir el seu museu satèlit en Telfair, Sugar Land.[8] L'edifici i les terres circumdants que es varen convertir en el HMNS en Sugar Land havien segut part de la Central Unit, una presó del Departament de Justícia Criminal de Texas que duya desocupada vàries décades.
En març de 2012, el Teatre Wortham IMAX es va convertir de película de 70 mm a digital en 3D i va passar a cridar-se Wortham Giant Screen Theatre (Teatre de pantalla jaganta de Wortham).[9]
En juny de 2012, el HMNS va obrir una nova ala de 230,000 peus quadrats per a albergar la seua sala de paleontologia, més del doble del tamany del museu original. El paleoartista, Julius Csotonyi, va crear catorze murals basats estretament en dibuixos conceptuals del Curador de Paleontologia de el HMNS, Robert Bakker, per a la nova sala de paleontologia.[10][11] La Morian Hall de Paleontologia conté més de 60 ensellaments d'esquelets grans, incloent quatre Tyrannosaurus rex i tres grans Quetzalcoatlus.
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Exposicions permanents
[editar | editar còdic]
El museu té les següents exposicions permanents:
- El Foucault pendulum, demostrant la rotació de la Terra. La llongitut del cable de la péndola és de més de 18,30 m de llarc.
- Cullen Hall of Gems & Minerals, en una gran exposició de més de 750 mostres de minerals cristalizados i gemas rares.
- Lester and Sue Smith Gem Vault, que mostren algunes de les gemas més exquisites finamente tallades en joyeria.
- Farish Hall of Texas Wildlife expon animals i vida selvada nativa de Texas. La sala té un mur de video que mostra les plantes, els animals i la topografia de les sèt regions biòticas de l'estat.
- Evelyn and Herbert Frensley Hall of African Wildlife, una exposició d'animals disecados, incloent un dels dos únics okapis exposts en Amèrica del Nort. Inaugurada en 1969, la sala permet als visitants explorar els sèt biomas del continent africà. Conté més de 120 espècimen, incloent 42 espècies d'aus i 28 espècies de mamífers en exposició.
- Strake Hall of Malacology, en molts espècimen de moluscs.
- Morian Hall of Paleontology, una de les sales de paleontologia més grans dels Estats Units. Conté més de 60 montages d'esquelets principals, inclosos tres Tyrannosaurus rex, un Diplodocus i l'esquelet de Triceratops més complet jamai descobert. També alberga una de les majors coleccions de trilobites existent. Robert Bakker s'eixercita com curador de paleontologia.[12]
- John P. McGovern Hall of the Americas, mostrant artefactes arqueològics precolombinos de més de 50 cultures.
- Welch Chemistry Hall, en panels interactius relacionades en la química i una taula periòdica dels elements en una mostra de cada element.
- Wiess Energy Hall, en panels temàtics sobre energia, geologia del petròleu i exploració de petròleu. Renovat i ampliat en 2017, la sala consta de 16 seccions, que inclouen una rèplica en funcionament d'una planta offshore d'una plataforma de perforació en alta mar, un video de resolució de 15K que representa l'història de l'energia, el «Geovator» (un viage simulat en la roca baix Houston i de tornada al Cretácico), la «Eagle Ford Shale Experience» (un viage simulat al comtat de Karnes, TX, per a experimentar la fractura hidràulica d'un pou de petròleu des de l'interior de la roca badada), «Energy City», (un model blanc a escala 1/150 que representa tota la cadena de valor de l'energia cobrada vida a través del mapage de proyecció utilisant 32 proyectores làser), i «Renewable and Future Energy Sources».
- Hall of Ancient Egypt , inaugurada en maig de 2013, té molts artefactes de milenis d'edat i recreació de temples i mòmies egipcíaques d'eixa antiga civilisació primària.
- Cockrell Sundial va obrir en 1989 i és un dels rellonges de sol més grans del món. Inclou lents sobre una bola de cromo especial en la part superior del gnòmon per a que al migdia solar en els equinoccios i solsticis, la llum del sol lluïxca al seu través i tire una image del Sol. Les grans taques solars es poden vore sostenint una targeta blanca en el voltó i movent-la fins que estiga enfocada.
- Earth Forum, que es va inaugurar en 2002, és una exposició assistida per computadora i pràctica que ensenya sobre la Terra i els seus processos. El software "Earth Update" [1] archivat en Wayback Machine. va ser desenrollat per la Rulle University en fondos de la NASA.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berger, Eric. (2006, November 20). "Incredible growth at the Houston Museum of Natural Science". Houston Chronicle.
- ↑ Estadístiques de Themed Entertainment Association i la companyia d'ingenieria, AECOM, que elaboren el «TEA-AECOM Museum Index 2017», publicat en maig de 2018.
- ↑ Wilson, Wendell E., Bartsch, Joel A., Mauthner, Mark. (2004). Masterpieces of the Mineral World: Treasures from the Houston Museum of Natural Science. The Mineralogical Record in association with Harry N. Abrams, Inc. p. 7. ISBN 978-0810967519.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2010. Consultat el 8 de novembre de 2018.
- ↑ Kleiner, Diana J., Holm, Patricia. "Houston Museum of Natural Science". (2010, February 11). Texas State Historical Association, Retrieved 1 June 2014.
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2009. Consultat el 28 de febrer de 2009.
- ↑ http://www.hmns.org/see_do/hmns_at_one_hundred/the_fun_100.asp?r=1Plantilla:Dead link
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2009. Consultat el 5 d'octubre de 2009.
- ↑ http://www.screentrademagazine.com/#/qube-release/4562013681
- ↑ Csotonyi, Julius , White, Steve. (2014). The Paleoart of Julius Csotonyi. Titan Books. pp. 10, 154. ISBN 978-1781169124.
- ↑ White, Steve. (2014). Dinosaur Art: The World's Greatest Paleoart. Titan Books. p. 12. ISBN 978-0857685841.
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2009. Consultat el 28 de febrer de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Ciencias Naturales de Houston» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.