Museu de Belles arts i Arqueologia de Besanzón
El museu de Belles arts i d'Arqueologia (en francés: musée dones Beaux-Arts et d'Archéologie), en Besanzón, és un dels més antics museus públics de França, etiquetat com «Musée de France». Va ser creat en 1694, casi un sigle abans del museu del Louvre.
Orige de les coleccions
[editar | editar còdic]Les coleccions del museu són essencialment el resultat de quatre donacions principals. L'abad Boisot va llegar en 1694 la seua colecció (manuscrits, llibres impresos, medalles, onze pintures i quatre busts provinents de la família Granvela: Nicolas Perrenot de Granvelle i el seu fill Antoine Perrenot de Granvelle) al seu convent benedictino de la ciutat (Saint-Vincent), en la condició de que eixes coleccions foren accessibles al públic dos voltes per semana.
Esta colecció es va convertir aixina en el museu públic més antic de França (casi un sigle abans del Louvre, que va ser fundat el 10 d'agost de 1793). Esta «bibliothèque-musée Boisot» va ser freqüentada en tot el XVIII. La colecció es va enriquir més vesprada al final de el XVIII pels confiscs revolucionaris. En 1819, l'arquitecte del rei, Pierre-Adrien Pâris, va llegar al museu 38 pintures i 183 dibuixos, inclosos alguns de Fragonard. Després, en 1894, el museu va rebre el llegat de Jean Gigoux, compost per més de 3000 dibuixos i 460 pintures (escoles espanyoles, angleses, nòrdiques, alemanes ...). L'última gran donació va ser la de George Besson i la seua esposa en 1960, en 112 pintures i 220 dibuixos de l'época moderna i contemporànea.
- Els principals donadores del museu
-
L'abad Jean-Baptiste Boisot
.jpg){kind=link}
Les coleccions
[editar | editar còdic]Les coleccions del museu de Belles arts i Arqueologia de Besanzón es repartixen en tres categories:
- arqueologia ;
- Belles arts ;
- gabinet de dibuixs.
Arqueologia
[editar | editar còdic]La colecció egipcíaca presenta les mòmias de Séramon, escriga real de la Dinastia XXI d'Egipte, i d'Ankhpakhéred, dibuixant del domini de Amon i fill d'un sacerdot-ouab de la Dinastia XXVI d'Egipte, pero també una série de estatuillas de deus, d'ushebti.
La colecció del periodo prehistòric i protohistòric presenta objectes del Neolític, de l'Edat de Bronze i de l'Edat de Ferro.
La colecció més important de la part arqueològica està dedicada al periodo galorromano, i inclou mosaics (mosaic de Neptú i mosaic de la Medusa trobats en la domus del colege Lumière), objectes trobats en les excavacions de la ciutat o l'estàtua de bronze del bou en tres banyes d'Avrigney (cridada « Taureau d'Avrigney», en aleació de coure, descoberta en 1756. És un testimoni de l'art cult galorromano que atesta la persistència de la mitologia celta despuix de la romanización.).
-
Bou de tres banyes cridat «Taureau d'Avrigney»
La colecció medieval presenta estàtues, sarcòfecs de pedra i atres relicarios.
Belles arts
[editar | editar còdic]Les coleccions de pintura ilustren les principals tendències de l'art europeu dels sigles XIV a el XX.
Les escoles del Nort
[editar | editar còdic]_-_La_Nymphe_%C3%A0_la_source_(Mus%C3%A9e_des_beaux-arts_et_d%27arch%C3%A9ologie_de_Besan%C3%A7on).jpg){kind=link}
Entre les coleccions flamenques, alemanes i holandeses del museu es troben obres com el Retaule de la Verge en els sèt dolors, Bernard van Orley, Nymphe à la fontaine i Courtisane et Vieillard de Cranach el Vell, una Tête de vieillard parell Hans Baldung Grien, i obres Rubens, Jacob Jordaens, Jan Brueghel el Vell, Jan Lievens, Jacob van Ruisdael, Aelbert Cuyp, Willem Claesz Forumege, Jan van Goyen, Pieter de Grebber, etc.
Itàlia
[editar | editar còdic]En les coleccions del museu, la pintura italiana està representada des de la Renaixença fins a el XVIII, en obres de gran importància de el XVI: en particular L'embriaguea de Noé de Bellini, última obra del mestre veneciano i Descendimiento de Crist retaule monumental de Bronzino. També es troben taules de Francesco França, Gaudenzio Ferrari i Dosso Dossi, un Retrat de home (pot ser del duc de Ferrara) de Tiziano, un Gentilhomme de Tintoretto. De el XVII, hi ha pintures de Bernardo Strozzi, Andrea Sacchi, Massimo Stanzione, Francesco Albani, Giuseppe Maria Crespi, Onofrio Palumbo, Giuseppe Recco, Luca Giordano, mentres el XVIII veneciano està representat per obres de Giambattista Tiepolo (Saint Roch) i Francesco Guardi.
-
Tiziano (1488/1489-1575), Retrat de home, ca. 1515-1520, oli sobre tela, 60 × 46,2 cm
-
Tintoretto, 'Retrat d'un jove gentilhombre, ca. 1550-1570, oli sobre tela, 110 × 90 cm.
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
França
[editar | editar còdic]- el XVI francés està ilustrat en obres de Clouet, Prévost, Maublanc etc.
- el XVII : Saint Joseph charpentier del taller de Georges de la Tour, Simon Vouet, François de Nomé, Philippe de Champaigne, Eustache Li Sueur, Jacques Courtois, Hyacinthe Rigaud...
- el XVIII: François Lemoyne (Tancrède rendant els armes à Clorinde, 1722), Charles André van Lloe (Thésée vainqueur du taureau de Marathon, 1732-1734), Antoine Coypel, Donat Nonnotte, Jean-Baptiste Greuze, Fragonard, François Boucher en una série de dèu chicotetes chinerias, Hubert Robert, François-André Vincent...
- el XIX: Jean-Baptiste Greuze, Donat Nonotte, David, Ingres, Eugène Isabey, Théodore Géricault, Théodore Chassériau, Delaroche, Courbet, natural del Franc-Comtat, especialment en la seua monumental L’Hallali du cerf, Théodore Rousseau...
- el XX: Paul Signac, Félix Vallotton, Pierre Bonnard, Auguste Renoir, Henri Matisse, Pablo Picasso, Suzanne Valadon, Albert Marquet, Jean Puy, Léon Lehmann, André Lhote, Charles Lapicque, Jean Legros, Bernard Lorjou, Yvonne Mottet, Jean-Jacques Morvan, Bernard Gantner, Claude-Jean Darmon...
-
Gustave Courbet (1819-1877), Els agriculteurs de Flagey revenant du vaig marchar, 1850, oli sobre tela, 208,5 × 275,5 cm.
-
Simon Vouet, Angels bearing the instruments of the Passion, 1626, oli sobre tela, 131 × 77 cm.
-
François Boucher, Chinese danse, 1742, oli sobre tela, 42 × 65 cm.
-
Jules-Alexis Muenier (1863-1942), La Leçon de catéchisme, 1890, oli sobre tela.
Espanya i Anglaterra
[editar | editar còdic]
Espanya: Juan de Arellano, La fuite en Égypte de Francisco de Zurbarán i les dos Escenes de canibalisme de Goya. Anglaterra: Thomas Lawrence.
Escultures
[editar | editar còdic]El departament de belles arts també consta d'una colecció d'escultures. Està ilustrat per obres de l'Edat Mija, de la Renaixença, de el XVIII (en un conjunt d'argila cuita de Luc Breton, Jean Guillaume Moitte i François Delaistre), de el XIX incloent en especial dos bronzes d'Auguste Rodin (Buste de Victor Hugo et L'Eterna Primavera), aixina com obres de Pierre-Étienne Monnot, d'Auguste Clésinger, de Jules Dalou, d'Anne de Chardonnet, de David d'Angers.
-
Crist, Pierre-Étienne Monnot
-
Valkyrie endormie, Anne de Chardonnet
Gabinet de dibuixos
[editar | editar còdic]El Museu de Belles arts i Arqueologia de Besanzón posseïx un dels Gabinets de dibuix més importants de França gràcies al seu conjunt d'obres de les escoles europees des de finals de el XV a mitan de el XX. La colecció conta en més de 5500 dibuixos. En ella es troben obres de:
- dibuixos italians des de el XV a el XVIII: Baroche, Tintoretto, Carracci, Tiepolo...
- dibuixos nòrdics de el XVI a el XVII: Durero, Rubens, Jordaens, Rembrandt...
- dibuixos francesos de el XVII i XVIII: Poussin, Li Sueur, Vouet, Boucher, Fragonard, Hubert Robert, Watteau...
- dibuixos francesos de el XIX i XX: David, Géricault, Delacroix, Courbet, Dufy, Albert Marquet, Matisse, Rodin, Charles Lapicque...
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Musée dones Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.