Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat
El Museu Valencià de l'Ilustració i de la Modernitat (en valencià i oficialment: Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat), també conegut per les seues sigles MuVIM, es troba ubicat en el carrer Quevedo número 10 i carrer Guillem de Castro número 8 de la ciutat de Valéncia (Espanya).
Història
[editar | editar còdic]És un museu i centre d'exposicions temporals propietat de la Diputació de Valéncia. El proyecte del MuVIM es va iniciar el 1995 de la mà de l'ex Conseller de Cultura Manuel Tarancón,[1] junt en Marc Borràs i Rafael Company, que va ser director des de l'inauguració en el 2001 fins a 2004,[2] any en el que va ser substituït per Román del Carrer, que va dimitir en 2010 despuix d'una operació de censura dirigida pel Partit Popular.[3] Va ser reemplaçat per Javier Varela. En decembre del 2011, Varela va ser rellevat per Joan Gregori.[4] Actualment, torna a ser director Rafael Company,[5] que durant estos anys mai es va desvincular del museu com a director de l'Aula de Didàctica del mateix.
L'edifici
[editar | editar còdic]El museu s'ubica en una construcció del barri de Sant Francisco, sobre el mateix solar a on es trobava l'Hospital dels Inocents (el primer centre psiquiàtric de l'història), del com només queda la part central (hui Biblioteca Pública), mentres els restants arqueològics del complex hospitalari es esparcen pels jardins que es troben davant el mateix MuVIM. Obra de l'arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra, constituïx un dels millors eixemples d'arquitectura contemporànea funcionalista de la ciutat.[6] El 2001, va rebre el premi CEOE d'Arquitectura, otorgat per la Confederació Espanyola d'Organisacions Empresarials (CEOE).[7]
L'edifici, fet de formigó, té una llongitut de 75 metros i va obtindre el premi Dragados 2001. Consta de tres grans àrees: els espais expositius destinats a la mostra permanent L'Aventura del Pensament; l'àrea d'exposicions temporals i el saló d'actes; i la zona interna, a on se situen la biblioteca, el centre d'estudis i administració. Les tres àrees confluïxen en l'espai més representatiu i de major capacitat del museu: el vestíbul, al com s'accedix des de la frontera principal i des de la lateral. En decembre de 2012 es va inaugurar el jardí d'1,7 hectàrees,[8] un dels espais verts més importants de la ciutat, segons un proyecte del mateix arquitecte que va dissenyar l'edifici, una proposta ya anunciat en 2000, que va ser paralisat per l'Ajuntament i la Diputació de Valéncia.[9]
Coleccions
[editar | editar còdic]- Permanent: L'Aventura del Pensament
L'exposició L'Aventura del Pensament, ocupa un espai de més de 2000 m², i oferix al visitant un recorregut a través de l'història acompanyat per guies caracterisats de monges medievals, ames de casa burgueses o moderns investigadors. Davant el visitant desfilen els acontenyiments i els personages que han construït el pensament i la societat moderna, tot açò narrat en un llenguage audiovisual i elements arquitectònics que recreen, entre uns atres, els ambients monacals d'el XV o els burguesos del XVIII. La visita s'estructura en quinze blocs temàtics que permeten al visitant recórrer els acontenyiments dels últims cinc sigles i que ho conduïxen a través de l'història des de l'Edat Mija fins als nostres dies, passant per l'Ilustració i la Revolució Científica i Industrial.[10] La visita a esta exposició dura una hora i cal reservar cita en el 963883730.
Temporals i restant de servicis:
La visita al MuViM permet acostar-se a una nova manera d'entendre el museu com a espai d'interacció cívica i de reflexió sobre els problemes i la fisonomia de la nostra societat actual, a través de les seues exposicions temporals, cicles de conferències, proyeccions audiovisuals, de la seua Biblioteca i Centre d'Estudis o els seus tallers didàctics.
El museu ha coordinat exposicions sobre "La Casa de Borbón: Ciència i Tècnica en l'Espanya Ilustrada",[11] sobre dibuixants com Max i Paco Roca;[12] una proposta de plastilina: "Stop Motion: don't Stop";[13] grans montages que agrupen tres exposicions baix una mateixa temàtica com "Les atres fronteres";[14] s'ha expost el patrimoni de la Diputació de Valéncia;[15] vàries apostes per la tipografia; i unes atres tantes sobre fotografia[16] i cine.[17] En 2016, en el regrés del primer director, Rafael Company,[18] el museu recupera la seua essència i aposta per l'art pel seu alvertent més puriste i programa l'exitosa "La Modernitat Republicana en Valéncia. Innovacions i Pervivencias en l'art figuratiu (1928-1942)",[19] en obres de Josep Renau, Artur Ballester i Vicent Canet.
Ademés, el MuVIM és membre del Consell Internacional de Museus (ICOM)[20] i és la sèu administrativa de l'Associació de Ciutats i Entitats de l'Ilustració (AICEI).[19]
Controvèrsia
[editar | editar còdic]En 2010 el director Román del Carrer va dimitir en acabant de que la Diputació de Valéncia, governada en aquells moments pel PP, li exigira retirar una exposició de fotos polítiques cridada "Fragments d'un any-2009", que contenia imàgens controvertides sobre el cas Gürtel, un acte de censura que va anar vivament criticat per l'Unió de Periodistes Valencians[21] (UPV).
El seu successor es va mostrar més fidel a la llínea política del PP. El diputat de Cultura d'aquell moment, Salvador Enguix, va invocar la llibertat d'opinió per a justificar la retirada de les fotos. L'UPV va decidir traure l'exposició completa i buscar un atre local.[22] La Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) troba que actes de «censura més propis d'époques passades ya superades» no es poden permetre en un museu dedicat a l'ilustració i la modernitat. I l'Associació de Directors d'Art Contemporàneu d'Espanya[23] (ADACE) va denunciar la "intromissió inacceptable dels polítics" en la gestió del museu.[23]
Del Carrer va reprochar al Partit Popular la seua prepotència i intransigencia. Va comentar l'incident aixina: «En un any nos han donat sèt premis; falta el de la llibertat d'expressió».[24] Centenars de persones varen manifestar el seu respal a de carrer i varen exigir la dimissió del diputat Alfonso Rus.[25]
La Biblioteca
[editar | editar còdic]La Biblioteca i Centre de Documentació del MuVIM és una biblioteca especialisada en Ilustració i Modernitat situada en el mateix edifici del museu, i inaugurada el 20 d'octubre de 2004[26]
Quan en 2004 s'inaugura la biblioteca del Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat, el seu fondo bibliogràfic ho formava l'unió de tres coleccions: una adquirida per a formar el núcleu fundacional de la Biblioteca del MUVIM, i les atres frut del trasllat de la Biblioteca General de la Diputació al MuVIM.[27][28] Uns mesos més vesprada s'incorporava la de l'antiga Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, IVEI. Els seus continguts són:[28]
- fondo fundacional: constituït per les obres del pensament ilustrat en edicions històriques, obres del cicle revolucionari, Revolució francesa, Napoleón i expansió francesa en Europa i obres de pensadors lliberals i reaccionaris de la primera mitat d'el XIX, etc.
- La Biblioteca General de la Diputació: formada per les publicacions editades per la corporació provincial i l'Institució Alfons el Magnánimo; ademés de totes aquelles obres que han anat adquirint a lo llarc dels anys. Conta en una interessant colecció d'obres de temàtica valenciana: història, societat i cultura de la primera mitat d'el XX; un important fondo antic format per obres impreses en els sigles XVI a el XIX i gravats solts de vistes dels pobles de la província d'el XIX. Completa este fondo una interessant colecció cartogràfica dels sigles XVII a el XX.
- La Colecció Alfons Roig: formada per la biblioteca privada del pare Alfons Roig Esquerre (1903-1987), que va ser donada a la Diputació de Valéncia en 1985. El seu fondo és molt variat: filosofia, llitúrgia i teologia, lliteratura, ensaig, pero sobretot art: manuals, catàlecs d'exposicions, etc.
- La Biblioteca de l'Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI). Colecció incorporada en març de 2005. Es tracta de la biblioteca depenent d'esta institució d'investigació pionera valenciana que es va formar en els anys huitanta. Reunix obres de pensament polític-social i cultural que varen destacar en l'àmbit internacional durant els anys que va funcionar la IVEI (1981-1997). Conta en una interessant hemeroteca.
La biblioteca del MuVIM servix de respal bibliogràfic i documental a MuVIM, colaborant en les seues activitats (exposicions, congressos, publicacions, etc.). D'ací la seua especialitat en continguts claus de l'Ilustració (pensament ilustrat), història valenciana, aixina com en fotografia i disseny gràfic, objecte de les exposicions temporals (cartells, fotografies, llibres ilustrats, tipografia, gravats, etc.). Entre les seues adquisicions s'inclou una colecció de llibres, editats durant els anys de la Segona República, per a formar part de l'exposició Modernitat Tipogràfica. De la mateixa manera que es va adquirir una colecció de llibres, editats per l'editorial Prometeo, per a formar part de l'exposició sobre Blasco Ibáñez, realisada en 2011.
A finals de 2014 es va adquirir la cridada "Biblioteca Lambert". Es tracta de la colecció bibliogràfica d'André-Louis Lambert-Perret (1851-1929), arquitecte suís ademés d'historiador de l'art i ilustrador, que es va instalar en Xàbia el 1920 i va morir el 1929. Inclou, ademés, la del seu fill André Lambert Jordà (1884-1967), natural de Stuttgart (Alemània), qui també es va consagrar en les Belles arts i, en particular, al gravat aplicat a l'edició de llibres. La seua vida va transcórrer entre París i Xàbia, pero va anar en esta última ciutat a on va establir la seua llar i d'a on procedix la biblioteca. La donació d'esta biblioteca ha segut oferida per la filla i neta dels protagonistes, Miracle Boutan-Lambert.
Pla del Pare Tosca
[editar | editar còdic]El museu va inaugurar, el 27 de març de 2003, una maqueta que recreava el pla del Pare Tosca [29] i que mostrava cóm era la capital valenciana en el XVIII (el Sigle de les Llums o de l'Ilustració) i es podia comprovar l'apariència d'una ciutat europea de l'Antic Règim. Tots els edificis de la maqueta (incloent 450 pomes de cases) estan tallades i pintades a mà per mestres artesans.
La maqueta estava construïda a escala 1:500 i ocupa una extensió de 24 metros quadros. Ademés, incorpora també quatre pantalles d'ordenador, fibra òptica per a l'allumenament dels edificis més destacats de la ciutat.[30]
El pla del pare Tosca (1704) va ser considerat, durant anys, el primer de la ciutat fins que es va descobrir el d'Antonio Mancelli, realisat 100 anys abans.
Tomás Vicente Tosca i Va mastegar va nàixer en Valéncia i va ser considerat el primer matemàtic de l'época. Arquitecte, topógrafo, físic i eclesiàstic, es diu que va colaborar en la construcció de la frontera plateresca de la catedral; va dissenyar i va construir el Paraninfo de l'Universitat de Valéncia; i és recordat pel pla topogràfic de la ciutat. En la frontera del número 29 del carrer Serrans, a on va nàixer, hi ha una làpida en la seua memòria.
La Torre Medieval
[editar | editar còdic]La Torre Medieval del MuVIM es va quedar integrada en l'edifici del museu inaugurat en l'any 2001 i, dins del conjunt de l'antic hospital, va ser declarada be d'interés cultural (BIC) l'any 2007.
El lloc a on està ubicat el MuVIM quedava alluntat del caixco urbà de Valéncia, tant durant el periodo de la colónia romana de Valentia (138 a. C.-713), com despuix, en l'época islàmica (714-1238) de Madîna Balansiya. En qualsevol cas, sempre va ser un espai freqüentat, com be sabem per les troballes de les intervencions arqueològiques dels anys 1997 i 1998 prèvies a l'edificació del museu.
Esta situació aïllada va canviar despuix de la conquista de Jaime I en 1238, en el repartiment i la transformació cristiana del caixco urbà i l'àrea periurbana. Al costat de l'antiga Via Augusta, actual carrer de Sant Vicente, la construcció de la Torre del MuVIM es va escomençar quan la ciutat ya havia segut conquistada i abans d'erigir-se la muralla medieval cristiana (1356-1370).
L'arribada a la península del sultà mariní Abü-l Hasan'Alï en 1339, va impulsar al Consell de Valéncia a ordenar que es reparara l'antiga muralla musulmana i que es construïren torres, portals i fossos al voltant dels suburbis i arravals de la ciutat per a preparar-se davant un possible intent de recuperar la ciutat islàmica.
La fonamentació conservada d'esta Torre remet a la tradició constructiva romana, que es va mantindre vigent durant l'Edat Mija en alguns llocs d'Europa i, principalment, en els territoris baix domini bizantí. La Torre conserva part de dos murs menors i un parament de 22 metros de costat, en uns murs de tres fulls eixecutats en dos fronts de sillería isódoma -d'igual tamany, regular i disposta en rencs de la mateixa altura- procedent de pedreres emplaçades a una distància no inferior als 12-15 km, en una farcidura de morter. Per l'envergadura, la calitat i la complexitat de la seua edificació, la tasca d'alçar esta torre va implicar la participació de mà d'obra especialisada procedent de distints oficis i funcions molt diferenciades (caleros, picapedreros ...). Destaca la presència recurrent d'una marca de picapedrero que es repetix en quatre dels dotze sellars conservats.
L'excavació arqueològica va permetre constatar que els restants es varen cobrir per a construir vivendes en la segona mitat d'el XIV, i la documentació medieval conservada evidència que hi ha una carència total de senyes sobre nomenar la Torre, ni tan sol com un referent topogràfic, per la qual cosa sembla ser que l'obra es va quedar interrompuda i mai es va concloure.[31]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «vilaweb. cat/ep/ultima-hora/271302/20010702/zaplana-inaugura-hui-museu-valéncia-illustracio-modernitat. html ».
- ↑ «com/diario/2011/07/06/cvalenciana/1309979894_850215. html Columna | 10 anys del Muvim» (en és). EL PAÍS. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «elmundo. es/elmundo/2010/03/08/valéncia/1268039287. html El director del MuVIM dimitix per 'dignitat' i assegura que la censura va vindre 'des de dalt' | Valéncia | elmundo. és». www. elmundo. es. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «elpuntavui. cat/article/5-cultura/19-cultura/485923-joan-gregori-nou-director-del-muvim. html Joan Gregori, nou director del MuVIM». El Punt Avui. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «com. es/cultura/arte-2/rafael-company-nuevo-director-del-muvim/ Rafael Company nou director del MuVIM» (en és-és). Els ulls d'Hipatia. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ Quaderns d'arquitectura i urbanisme.(235)
- 118–123.ISSN 2385-331X.Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «vilaweb. cat/ep/ultima-hora/440912/20011213/museu-valéncia-illustracio-modernitat-muvim-guanya-premi-ceoe-darquitectura. html Vilaweb». Vilaweb. cat. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «levante-emv. com/valéncia/2012/08/13/jardin-muvim-inaugurara-300-arboles-estanque/927903. html El jardí del Muvim s'inaugurarà en 300 arbres i sense l'estany - Llevant-EMV». www. levante-emv. com. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «levante-emv. com/valéncia/2010/06/15/jardin-antiguo-hospital-lleva-7-meses-parado-espera-nuevo-proyecto/714683. html El jardí de l'antic hospital du 7 mesos parat a l'espera d'un nou proyecte - Llevant-EMV». www. levante-emv. com. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «google. com/file/d/0BxX67lhllICoWm9Od08wMlNKbTg/view? usp=sharing&usp=embed_facebook L'aventura del pensament (2) (1). doc». Google Docs. Consultat el 25 de març de 2016.
- ↑ «europapress. es/cultura/noticia-duques-lugo-inauguran-exposicion-casa-borbon-ciencia-tecnica-espana-ilustrada-20060119203310. html Els Ducs de Lugo inauguren l'exposició 'La casa de Borbón: ciència i tècnica en l'Espanya Ilustrada'» (en és-és). europapress. és. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «levante-emv. com/cultura/2012/09/06/muvim-destapa-ilustraciones-intimas-paco-roca/933971. html El MuVIM destapa les ilustracions ´més íntimes´ de Paco Roca - Llevant-EMV». www. levante-emv. com. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «elmundo. es/elmundo/2013/06/10/valéncia/1370876526. html 'Stop Motion Don't Stop' bat tots els registres del MuVIM». www. elmundo. es. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «levante-emv. com/cultura/2013/07/11/muvim-llena-chamanes-brujas/1015569. html El MuVIM s'ompli de chamans». www. levante-emv. com. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «europapress. es/comunitat-valenciana/noticia-cultura-diputacion-valéncia-destapa-patrimonio-documental-artistico-muestra-mas-260-piezas-20140403162856. html Cultura.- La Diputació de Valéncia destapa el seu patrimoni documental i artístic en una mostra de més 260 peces» (en és-és). europapress. és. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «lasprovincias. es/culturas/201505/15/muvim-recrea-universo-negro-20150514235610-v. html El MuVIM recrea l'univers negre de Weegee, el fotógraf que aplegava abans que la policia» (en és-és). Les Províncies. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «lasprovincias. es/culturas/201503/28/muvim-abre-cine-cuatro-20150328173127. html El MuVIM s'obri al cine en quatre exposicions sobre l'essència del sèptim art» (en és-és). Les Províncies. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ Diputació de Valéncia. «archive. org/web/20160404060916/http://www. dival. es/es/sala-prensa/sites/default/files/sala-prensa/CURRICULUM%20VIT%C3%86%20DE%20RAFAEL%20COMPANY%20%202015_0. pdf Currículum Vitae». Archivat des d'el dival. es/es/sala-prensa/sites/default/files/sala-prensa/CURRICULUM%20VIT%C3%86%20DE%20RAFAEL%20COMPANY%20%202015_0. pdf original, el 4 d'abril de 2016.
- ↑ 19,0 19,1 «europapress. es/comunitat-valenciana/noticia-pletorica-modernidad-republicana-muvim-20160211142603. html La "pletórica" modernitat republicana, en el MuVIM» (en és-és). europapress. és. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «icom-ce. org/ ICOM Espanya | Consell Internacional de Museus». www. icom-ce. org. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «unioperiodistes. org/ Unio de Periodistes Valencians». www. unioperiodistes. org. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «diariocritico. com/noticia/205547/noticias/les-fotos-de-gurtel-censurades-en-valéncia-se-veran-en-madrid. html Les fotos de Gürtel censurades en Valéncia es voran en Madrit». Ret de Diariocrítico. com. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ 23,0 23,1 «elpais. com/cultura/2010/03/10/actualidad/1268175605_850215. html L'associació de directors de museus veu "gravíssima" la censura de fotos en el Muvim» (en és). EL PAÍS. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «publico. es/espana/dimito-reaccion-prepotencia-y-intransigencia. html "Dimitixc com a reacció a la prepotència i la intransigencia"» (en és-és). www. publico. es. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «com/elpais/2010/03/09/actualidad/1268126237_850215. html Centenars de persones arropen a l'ex director del Muvim i demanen la dimissió de Rus» (en és). EL PAÍS. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «[http://www. lasprovincias. es/prensa/20071015/cultura/biblioteca-muvim-cumple-anos_20071015. html La biblioteca del MuVIM complix a�vos. lasprovincias. és]». www. lasprovincias. es. Consultat el 29 de març de 2016.
- ↑ Métodos d'Informació.
- ↑ 28,0 28,1 Ana Reig. «metodosdeinformacion. es/mei/index. php/mei/article/viewFile/694/723 Sis anys de gestió de la Biblioteca del MuVIM».
- ↑ «archive. org/web/20160522163148/http://www. maquetatosca. com/inicio. html ::::: MAQUETA TOSCA». www. maquetatosca. com. Archivat des d'el maquetatosca. com/inicio. html original, el 22 de maig de 2016. Consultat el 29 de març de 2016.
- ↑ «ub. edu/geocrit/b3w-516. htm Gavara Prior, Joan (coord). El pla de Valéncia de Tomás Vicente Tosca (1704).». www. ub. edu. Consultat el 29 de març de 2016.
- ↑ «muvim. es/es/content/torre-medieval-del-muvim Torre Medieval del MuVIM» (en és). MUVIM. Consultat el 2023-02-16.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat.- muvim. es/ Pàgina web oficial del Museu
- archive. org/web/20090309051804/http://www. vazquezconsuegra. com/Muvim. html Galeria d'imàgens en la web de Guillermo Vázquez Consuegra
- dival. es Catàlec de la Biblioteca del MUVIM
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Valenciano de la Ilustración y la Modernidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.