El Museu Regional de Guadalajara està ubicat en el centre de la ciutat de Guadalajara, capital de l'Estat de Jalisco, Mèxic. Més precisament en la poma delimitada pels carrers Hidalgo, Pi Suárez, Liceu i Independència, front a la Rotonda dels Jaliscienses Ilustres.

Museu Regional de Guadalajara

El recint ha servit baix diferents usos, com presó i quarter durant la guerra d'Independència, i Liceu de Varons de 1861 a 1914. Quarter des de 1914 fins a 1918 quan s'inaugura com a museu i en 1939 s'incorpora al Institut Nacional d'Antropologia i Història. El seu frontera barroca, pati central i escala són elements notables del museu.[1]

Història

Els seus orígens en el lloc actual remonten a 1669 quan és inaugurat el Colege Seminari Conciliar Tridentino del Senyor Sant Josep, fundat pel flare i futur bisbe Felipe Galindo Chávez.[2][3]

En 1742 el bisbe Juan Gómez de Parada va iniciar l'edificació d'un recint més gran. Posteriorment va ser modificada per fra Antonio Alcalde i Ventre. Ya per a 1758 estava en funcions baix el bisbat de Francisco Tejada Díez de Velasco.[1][2]

En 1810 el seminari va resentir els efectes de la guerra d'Independència iniciada pel retor Miguel Hidalgo i Costella. En l'ocupació de la Plaça d'Armes pels insurgents liderats per José Antonio Torres, va ser convertit en quarter. Les classes varen ser suspeses des del 26 de novembre de 1810 fins al 14 de giner de 1811, coincidint en l'estància d'Hidalgo en la ciutat. També va servir com a presó d'espanyols a on s'afirma que varen ser despuix sacrificats. En l'eixida d'Hidalgo, el recint es va convertir en quarter i almagasén del eixèrcit realiste.[1][3]

En 1857 per les lleis de Reforma va ser convertida en biblioteca pública.[4]

En 1859 durant la guerra de Reforma va haver una explosió en la partix nort del Palau de Govern de Jalisco. Els generals conservadors Leonardo Márquez i Miguel Miramón es trobaven adins del palau i varen conseguir escapar en vida. Per l'incendi en dit recint, el governador de Jalisco va instalar el seu despaig dins del seminari, fungiendo el seminari temporalment com a sèu del poder eixecutiu estatal.[3][5]

En 1869 va ser establit el Liceu de Varons, terminant l'edifici definitivament en la seua vocació eclesiàstica.[2]


Els orígens del museu daten dels anys 1914 i 1915, quan el professor Ixca Farías es va interessar per preservar els objectes i objectes de valor artístic existents en les edificacions religioses de la ciutat. El propi Ixca Farías, despuix de l'entrada a Guadalajara del Eixèrcit Constitucionalista el 8 de juliol de 1914 va reconéixer la necessitat de recopilar les obres d'art existents en les cases i temples intervinguts per a evitar la seua pèrdua o destrucció. Va citar els successos en la Catedral Metropolitana, a on la gent va traure missals i llibres per a dur-los a les seues llars, pero que en aquell moment no tenia cap autoritat per a frenar estos actes.[1]

En 1917 va ser sèu del Conservatori de Jalisco.[3]

Com a inspector d'obres d'art de la ciutat, entre 1917 i 1918 Ixca Farías va portar a terme l'inventari dels objectes i les obres de les edificacions religioses de la ciutat, en la finalitat de reunir-los, en un precís moment i en un espai apropiat per a la seua conservació. L'antic liceu de varons és inaugurat el 10 de novembre de 1918 per iniciativa de Jorge Enciso i Ixca Farías en el nom de Museu de Belles arts, Etnologia i Instrucció Artística.[3] El acervo es va millorar al poc temps en una colecció de monedes donadas per Manuel M. Diéguez, aixina com en alguns billets emesos pels governs constitucionalista entre 1915 i 1917.[1]

En 1923 es constituïx oficialment com el Museu de Guadalajara.[2][3]

En 1976 obri les seues portes al públic en una nova museografía, transformada per l'arquitecte Gonzalo Vila Chávez, sent conegut des de llavors com el Museu Regional de Guadalajara.[2]

Des de 1916 fins a 1980, serien les seues figures més importants Ixca Farías i José Guadalupe Zuno, els qui com a directors li varen brindar al museu un perfil d'institució de cultura. El primer va promoure les belles arts i el rescat de les manifestacions de la cultura popular, en especial dels pobles indígenes. El segon, ademés de ser un dels fundadors de l'Universitat de Guadalajara, va ser representant del toc nacionaliste en l'art, en promoure els treballs d'artistes jaliscienses de la seua época.[1]

Des de 2022 la nova directora del museu és Blanca Alicia Martínez Cano, succeint a Pedro Salmerón. Originària de Monterrey, ella ha segut acadèmica per més de tres décades.[6]

Arquitectura

És un immoble de frontera barroca proposta per Leonardo serrà Rojo VIII que ocupa la totalitat de la poma ubicada en el cantó norest de la Catedral Metropolitana, és de planta quadrangular i conta en dos pisos. Té cinc patis en fonts. El seu pati principal conta en columnes aïllades del orde toscano que rodegen el seu claustre. El segon pati conta en una capella barroca d'una sola nau, en un altar neoclàssic i un cor chicotet en accés per mig de la segona planta. Destaquen la cúpula i la llanterna de la capella.[1][2]

La frontera principal té una hornacina en l'escultura de José de Nazaret en el Sant Chiquet, la qual està flanquejada per pilastras semicirculares que els seus fustes mostren parras enrolladas. En la part superior es troba llaurada l'àguila nacional, símbol dut de l'Universitat de Guadalajara en l'any de 1939.[1][2]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «MUSEO REGIONAL DE GUADALAJARA». Mediàtica INAH. Consultat el 30 de juny de 2022.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Arabella González Huezo (ed.): «Guia Arquitectònica Essencial de la Zona Metropolitana de Guadalajara». Secretaria de Cultura de Jalisco. Consultat el 30 de juny de 2022.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Museu Regional de Guadalajara». www.mexicoescultura.com. Consultat el 26 de maig de 2020.
  4. ↑ «Exhibixen Essències, riquees i secrets del Museu Regional de Guadalajara, 100 anys custodiant el patrimoni» (en és). Arqueologia Mexicana. Consultat el 26 de maig de 2020.
  5. ↑ «PALACIO DE GOBIERNO DE JALISCO». Patronat del Centre Històric. Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2021.
  6. ↑ «Blanca Martínez Cano, nova directora del Museu Regional de Guadalajara». L'Informador (Mèxic). Consultat el 30 de juny de 2022.