Anar al contingut

Museu Arqueològic de Milos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Museu Arqueològic de Milos

El Museu Arqueològic de Milos és un dels museus de Grècia. Es troba ubicat en l'illa de Milos, pertanyent a l'archipèlec de les Cíclades. Es troba en un edifici d'estil neoclàssic construït en 1870, dissenyat per Ernst Ziller. Va ser inaugurat en 1985. Posteriorment ha tingut una renovació que va concloure en la seua reinauguraació en 2022.[1]

Conté una série de peces arqueològiques de l'illa, entre les que es troben objectes procedents de l'important jaciment prehistòric de Filakopí (encara que moltes peces destacades d'este jaciment es troben en atres museus). Hi ha també escultures, relleus, inscripcions i fulls d'obsidiana. L'obsidiana procedent de l'illa de Milos va ser una matèria fonamental de les primeres cultures del Egeo, sobretot en la civilisació cicládica.

Coleccions

[editar | editar còdic]

La colecció es troba distribuïda en quatre sales d'exposició i un espai a l'aire lliure adicional. En la sala A hi ha una reproducció de la famosa Venus de Milo que el seu original es troba en el Museu del Louvre de París, ademés de numeroses ferramentes d'obsidiana. La sala B alberga les troballes prehistòriques des del quint mileni fins a finals del segon mileni a. C. La majoria procedixen del jaciment de Filakopí. Entre ells es troben peces de ceràmica i estatuillas, entre les que destaca la denominada «Dama de Filakopí», que representava tal volta a una divinitat o a una sacerdot. La sala C conté peces de ceràmica de periodos posteriors, des del periodo geomètric fins a l'época romana. També alberga monedes, ferramentes i objectes de la vida quotidiana d'eixes époques. Per últim, la sala D conté les escultures dels periodos helenístic i romà, entre les que destaca una d'un sacerdot de Dioniso. També conté ofrenes votivas entre les que es troben algunes peces en inscripcions en alfabet de Milos, una versió del alfabet grec particular de l'illa que tenia 21 signes d'escritura.[2][3]


Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]