Anar al contingut

Museu Arqueològic de Guardamar del Segura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Museu Arqueològic de Guardamar del Segura

El Museu Arqueològic de Guardamar del Segura està situat en el semisótano de la Casa de la Cultura de Guardamar del Segura. Va ser inaugurat en 1998 i alberga les troballes arqueològiques, paleontològics i etnogràfics trobats en la població i el seu entorn.

Té una sala d'exposicions, a la seua volta dividida en vàries sals cronològiques, sala d'audiovisuals, sala d'exposicions temporals i recepció.

Colecció

[editar | editar còdic]

El mig natural i els primers pobladors

[editar | editar còdic]

En esta sala es recreen dos paisages del territori anterior a l'aparició de les primeres societats humanes en la zona, en la seua flora i fauna coneguts gràcies al registre fòssil trobat en l'entorn. Al final s'ilustra la societat pròpia del Bronze tardà.

La colonisació fenicia

[editar | editar còdic]

Els primers assentaments humans en la desembocadura del Riu Segura, pronte es relacionen en l'arribada de colon i navegants fenicios. El nou model de poblament colonial es registra fonamentalment en dos jaciments, el Cabezo Menut de l'Estany i La Fonteta. La sala es complementa en la recreació d'un hipotètic tofet de la Fonteta conegut per múltiples objectes trobats en l'entorn de la muralla de la localitat.

La cultura ibèrica

[editar | editar còdic]

Numeroses peces expostes en esta sala, entre les que es poden observar armes de ferro, ceràmiques gregues importades i un divers repertori d'objectes d'adorn que componen els aixovar funeraris, nos parlen de la vida quotidiana i la religiositat del poble ibèric en una interessant colecció de terracotas de cap femení i uns atres exvotos originaris de l'àrea sacralizada del Castell. La peça estelar és una reproducció de l'escultura en bust de la Dama de Guardamar, la deesa de la vida i de la mort.

La romanización en les costes de Guardamar

[editar | editar còdic]

En el I l'Imperi Romà s'establix en tota la zona mediterrànea en clars objectius polítics i comercials, particularment en relació en l'explotació dels recursos marins, com la sal. Un diorama marí ho ilustra de manera excelent.

La cultura islàmica

[editar | editar còdic]

Durant el periodo Califal, any 944, es funda un menut monasteri islàmic en les dunes de Guardamar conegut com la Rábita Califal de les Dunes de Guardamar. En una recreació es mostra una rèplica d'una làpida en una inscripció àrap trobada en les excavacions de finals d'el XIX i en 1984, (actualment en el Museu Arqueològic de Múrcia)[1]i una sala-oratorio, denominada Mesquita III.

La cultura baixmigeval cristiana

[editar | editar còdic]

Entorn a 1271, Alfonso X el Sabio ordena la fundació de la vila de Guardamar que despuix d'un curt periodo de domini castellà, en l'any 1296, Jaime II d'Aragó anexiona als seus dominis. D'esta época són els objectes ceràmics, monedes i utensilis de guerra exposts.

El món tradicional

[editar | editar còdic]

Finalisa el recorregut en una ullada a l'urbanisme de la població actual dissenyat despuix del terremot de 1829, de mans de l'ingenier José Agustín de Larramendi, i una selecció fotogràfica de principis d'el XX sobre el procés d'alvanç de les dunes i la seua posterior fixació i repoblament forestal de Guardamar. Atres coleccions mostren aspectes del calendari agrícola, aperos de labranza o aparats elevadors d'aigua i una exposició sobre ceràmica i alfarería popular.

El recorregut permet una contextualización cronològica dels objectes mostrats.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • García Menárguez, A. (2010): «Guardamar. Arqueologia i Museu». Guardamar del Segura, Arqueologia i Museu, Catàlec de l'Exposició. Alacant: MARQ, pp. 10-31.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]