Museu Arqueològic de Burriana

Museu Arqueològic de Burriana

El museu Arqueològic de Burriana s'ubica en l'antic convent de la Mercé, en a on ademés del museu Arqueològic també està la Biblioteca municipal, dos sales d'exposicions, una sala per a audiovisuals i conferències, ademés d'un chicotet saló d'actes o amfiteatre.

L'edifici

Pati interior de l'edifici, en una chicoteta sala de conferència

El Convent, fundat en l'any 1594 a petició dels jurats de Burriana, va tindre que ser reconstruït en vàries ocasions a causa de la humitat del terreny i de la mala calitat dels materials de construcció. En l'any 1780 el recent nomenat maestre Dumenge Fabregat contracta a l'arquitecte Francisco Ferrer Guillén per a acabar obres en l'iglésia i remodelar part del convent, en la seua posterior inauguració en l'any 1808. El convent es desamortizará a principis del XIX i des d'este moment va tindre vàries funcions, va funcionar com a escola, casa del mestre, presó despuix de la Guerra Civil, Ajuntament, Jujats, Sèu del Front de Joventuts i de la Secció Femenina, almagasén municipal i biblioteca pública. En 1963 l'edifici va a ser declarat en ruïnes, encara que seguix prestant servicis com la sèu de la ràdio de Burriana o espai de la banda Municipal de Música de Burriana, entre atres coses.

Va ser declarat monument històric artístic provincial en 1982 i despuix de la rehabilitació feta per l'arquitecte José Luis Ros, en l'actualitat el convent es convertix en el Centre Cultural La Mercé, i en això també en actual sèu del museu Arqueològic de Burriana des de l'any 1991.

A lo llarc de l'història de Burriana varen existir vàries personalitats que es varen dedicar a l'estudi dels seus orígens, alguns naixcuts en la pròpia Burriana, com Rafael Marti de Viciana o Vicente Forner, pero pràcticament cap va tindre interés en arreplegar gran cantitat de peces històriques o arqueològiques, en lo que es podria haver entés com l'antecedent d'un Museu Arqueològic.

Història del museu

Lo que es pot considerar el primer museu arqueològic de Burriana va ser de caràcter privat i accés molt restringit, es tractava de la colecció de Joaquín Peris i Fonts (alcalde de la ciutat i advocat burrianense naixcut en 1854 i fallit en 1939), el qual posseïa gran cantitat de peces arqueològiques i documentals, encara que per desgràcia molt poques varen aplegar a l'actual Museu Arqueològic de Burriana, per haver-se perdut la gran majoria d'elles.

Paralelament es va crear un segon museu, este de caràcter públic, de tipo històric i arqueològic, en l'any 1926, fundat per Francisco Roca i Alcayde (mestre d'escola, naixcut en 1881 i fallit en 1973 i gran aficionat a l'història i a l'investigació autodidacta). Este museu va ser conegut com el museu de les escoles graduades, encara que per desgràcia tampoc la majoria de les seues peces han aplegat a l'actual Museu Arqueològic.

Despuix de la guerra civil, es reinicia la llabor de recolecció de peces per mig d'excavacions arqueològiques i donacions a càrrec de Tomás Utrilla (religiós salesiano, naixcut en 1921 i fallit en el 2000) que va ser l'impulsor de la creació d'un nou museu arqueològic, en este cas partix dels restants que va recuperar sí formen part de l'actual museu arqueològic. Ademés Tomás Utrilla és el primer investigador que publica resultats d'intervencions en caràcter arqueològic en el terme municipal de Burriana de jaciments com El Palau, Torre D’Ona, Vinarragell o en el caixco urbà de la ciutat.

El seu ajudant, Norberto Mesado (arqueòlec, naixcut en 1938) seguix els passos de Tomás Utrilla i proseguix en solitari els treballs en distints jaciments del terme. Gràcies a la seua llabor conseguix en 1967 el reconeiximent municipal i la conseqüent creació d'este museu arqueològic que és lloc baix la seua tutela, ubicat en este moment en la planta alta de l'antic edifici en el que estava l'Ajuntament. La seua llabor enriquix en gran manera els fondos de l'entitat per mig d'excavacions, adquisicions i donacions. A final dels anys 1970 obté la titulació acadèmica d'arqueòlec lo que impulsa la seua llabor investigadora.

Des de novembre de 2005, és director del museu José Manuel Melchor Montserrat, qui eixercix al mateix temps d'arqueòlec municipal. L'inici de la nova etapa en l'institució inclou la reforma efectuada entre 2009 i 2011.

Sals

El Museu Arqueològic de Burriana, es dividix en quatre sals, cada una centrada en un determinat aspecte de l'arqueologia o moment històric.

Sala I

Les primeres vitrinas del museu se centren en el procés arqueològic que es realisa en els jaciments. I en el posterior procés de restauració al que són someses les peces trobades en les excavacions tant en el lloc in situ en que varen ser trobades com en les sales de restauració del museu, a on es dispon de tots els productes necessaris per a la seua conservació.

Adinsant-nos en la sala, se centra en lo que s'ha denominat arqueologia de la mort, en objectes de cronologia des d'época prehistòrica fins a época medieval. Podem observar restants òsseus dels nostres antepassats, les malalties que sofrien, les seues tombes i els rituals funeraris que realisaven, com podem vore gràcies al aixovar funerari trobat en la necròpolis ibèrica d'Orleyl, en el Vall d'Uxó, província de Castelló.

La peça a destacar en esta primera sala seria la làpida de l'any 1814 trobada en l'iglésia del Salvador de Burriana. Pertanydria a un chiquet de solament dos mesos d'edat, en llinage comú de la zona de Burriana. L'hipòtesis de que pot tractar-se d'un enterrament important a raïl dels materials d'alt cost en que la làpida està elaborada. S'ha trobat en un emplaçament que no seria l'emplaçament original. Una atra peça interessant seria una inscripció d'época romana procedent d'Els Alqueries, província de Castelló.

Sala II

Des de la fundació de la ciutat de Burriana i pràcticament des del IX fins a el XII ciutadans de diferents religions, musulmans, cristians i judeus han convixcut en la ciutat en determinades zones de la ciutat. I per esta convivència trobem abundants troballes com a ceràmiques, vidre, metals, materials constructius... Alguns procedents del jaciment arqueològic del Palau.

La peça destacada en esta segona sala seria un plat medieval de Paterna en decoració d'un guerrer (Plat Nova Casa Abadia). Va ser trobat prop de l'Iglésia del Salvador. Estos plats tenen imàgens que representen persones o animals que, quant més elaborades, més costoses eren. Burriana era un important centre comercial medieval i zona de pas entre Tarragona i Valéncia, i per tant es troben este tipo de plats en facilitat.

Sala III

En esta sala es poden vore una série de vitrines en peces arqueològiques que mostren una evolució cronològica des de l'época prehistòrica fins a época ibèrica. Ademés podem observar elements de prestigi ibèrics, vitrines relacionades en el comerç en l'antiguetat i troballes dels dos jaciments més importants de la província: Vinarragell i Torre d’Ona.

En esta sala es destaca sobre les demés el cridat Ídol d'Artana, ídol neolític que es va trobar prop d'una cova en esta localitat i pertany a l'III mileni a. C. Esta peça formava part de la colecció d'antiguetats que tenia Joan Tomàs i Martí en la pròpia Artana. Està tallada sobre pedra tosca calcárea i representa una figura antropomorfa esquemàtica típica de l'época, possiblement d'una divinitat associada a la fertilitat no només humana, sino també al camp o als animals. Una atra peça destacada en esta sala és el got germinat procedent també d'Artana, concretament de la Cova de la Masadeta.

Sala IV

Esta sala està dedicada a la Burriana romana, la que coneixem sobretot pels treballs procedents dels jaciments del Palau i de Sant Gregori, que estaven relacionats en un important comerç coster. En esta sala destaquen abundants elements de vidre, ceràmica, metal i restants constructius, ademés de les representacions de tres divinitats en marbre: Hermes en bronze, Mart en un camafeo i Livia Drusila, la tercera esposa de l'emperador Augusto, divinizada, que es va trobar en Talavera de la Reina.

La peça destacada en esta última vitrina seria una figurilla d'Hermes elaborada en bronze. Hermes és considerat el mensager dels deus i deu del comerç, també s'interpreta com el deu de l'oratòria i la gimnàsia, i el conductor de les ànimes al inframón. Va ser trobat en el poble de Xilxes en el jaciment del Alter, en la província de Castelló. Una atra de les peces destacades representa també a un deu romà, a Mart, el deu de la guerra, en un chicotet camafeo trobat en la Muntanyeta de Santa Bàrbara en Villavieja.

Ademés de les sales visitables del Museu, este també conta en una biblioteca especialisada, una sala a on els investigadors desenrollen les seues tasques i un taller de restauració a on es tracten tant els materials extrets de les excavacions portades a terme per l'entitat, com es restauren els fondos del museu. Cal fer menció també al jardí arqueològic, espai obert que pertanyia a l'antic convent que podem visitar a l'eixida del museu, en a on actualment s'exponen restants pétreos tals com a làpides, molís de pedra etc.

Cal tindre en conte ademés que el Servici Municipal d'Arqueologia desenrolla excavacions pròpies que servixen per a conéixer i protegir el patrimoni arqueològic burrianense, tant municipal com a provincial, entre les que destaquen les excavacions en les seues respectives campanyes en els jaciments d'época romana del Palau i de Sant Gregori.

Bibliografia

• C. V. (1966), Una Realitat. El museu municipal. Revista Burisana 99, pág. 1. Burriana
• MELCHOR MONSERRAT, J. M. (1996); Història de l'arqueologia en Castelló, Actes del Congrés Nacional d'Historiografia de l'Arqueologia. Màlaga.
• MELCHOR, J. M. (2004); Breu història de Burriana. Ajuntament de Borriana.
• MESADO, N. (ed.) (1986); Burriana en la seua història I. Ajuntament de Borriana.
• MESADO, N. et al. (1991); El Museu Històric Municipal de Burriana. Ajuntament de Borriana.
• MESADO, N. (ed.) (2000); XXX Aniversari del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa. Ajuntament de Borriana.
• OLIVARES (1969), Entrevista en el director del museu municipal de Burriana. Revista Burisana 115, pág. 15. Burriana.
• ROCA I ALCAIDE, F. (1932): L'Història de Burriana, Castelló.