Muralles de Palmira
Les muralles de Palmira són una série de fortificacions protectores que brinden una barrera aduanero, aixina com protecció per a Palmira dels invasores i beduinos . El procés de desenroll de les muralles es pot separar en tres etapes; les primeres daten de el I i la segona etapa durant el regnat del emperador romà Aureliano en el III. La tercera etapa va ser una millora dels murs aurelianos encarregats per l'emperador Diocleciano en el IV. Les muralles anteriors a Aureliano no rodejaven tota la ciutat ni estaven dissenyats per a protegir-la de la conquista, sino per a proporcionar protecció contra els merodeadores. Les de Aureliano i Diocleciano, encara que rodejaven un àrea més menuda, proporcionaven un major grau de protecció ya que tancaven completament la ciutat.
Història
[editar | editar còdic]Les muralles de el I
[editar | editar còdic]Estes parets varen ser construïdes en el I, pero no formaven un circuit al voltant de Palmira.[1] No incloïen torres protectores,[2] i rodejaven no solament les àrees residencials, sino també els jardins de l'oasis que varen permetre l'existència de Palmira. Moltes àrees a on les formacions naturals proporcionaven protecció no estaven fortificadas; Per eixemple, el costat oest de la ciutat, naturalment protegit per les ales de les montanyes palmirenas, no estava protegit per eixes parets. Estes primeres fortificacions proporcionaven a la ciutat i el seu jardí protecció contra les arenes del desert siri, mantenien als bandits beduinos alluntats i permetien a la ciutat controlar les activitats comercials.[3]
Les muralles de Aureliano
[editar | editar còdic]
Ben conservades,[4] les muralles comunament conegudes com les de Diocleciano i atribuïdes al seu regnat, provablement varen ser construïdes per l'emperador Aureliano despuix del saqueig de la ciutat en 273. L'idea de que Diocleciano va construir estos murs prové del fet de que el seu governador Sossianus Hierocles va construir el principia (sèu d'un fort romà) de Palmira. No obstant, l'evidència epigràfica i arqueològica sugerix que Aureliano va instalar a la Legió I Illyricorum en la ciutat, i sembla inverosímil que l'emperador abandonara la ciutat sense protecció.[3] Les parets de les estructures de Sossianus Hierocles estan clarament unides a les muralles de la ciutat i no eren part original d'elles; per lo tant, les tradicionalment cridades "muralles de Diocleciano" daten d'una época anterior al regnat d'eixe emperador.[5] Els murs aurelianos deixaven la partixes sur de la ciutat fòra dels seus llímits.[2] Rodejaven l'àrea que devien protegir i incluíann torres quadrades.[5]
Les millores de Diocleciano
[editar | editar còdic]Les torres en forma d'O, de diferents materials i tècniques de construcció, es poden atribuir al regnat de Diocleciano. Els historiadors de principis de el XX, com Henri Seyrig i Denis Van Berchem, varen atribuir eixes torres al regnat de l'emperador Justiniano en el VI, segons els escrits del historiador Procopio, qui va afirmar que Justiniano va enfortir les defenses de la ciutat. No obstant, la majoria de les atres torres romanes en forma d'O en la regió daten de el IV.[5] L'anàlisis comparatiu de les torres en forma d'O de Palmirene i estructures similars de la regió que daten clarament de el IV sugerix que eixes defenses són obra de Diocleciano en lloc de Justiniano. La declaració de Procopio podria ser una exageració; açò no significa que Justiniano no haja restaurat els murs de la ciutat, pero no indica la construcció de noves muralles.[6]
Referències
[editar | editar còdic]Cites
[editar | editar còdic]- ↑ Juchniewicz, 2013, p. 193.
- ↑ 2,0 2,1 Southern, 2008, p. 142.
- ↑ 3,0 3,1 Juchniewicz, 2013, p. 194.
- ↑ Juchniewicz, Asʿad y al Hariri, 2010, p. 55.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Juchniewicz, 2013, p. 195.
- ↑ Juchniewicz, 2013, p. 196.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- “The Defense Wall in Palmyra After Recent Syrian Excavations” (2010). Studia Palmyreńskie 11. Polish Centre of Mediterranean Archaeology, University of Warsaw.
- Juchniewicz, Karol (2013). “Clapix Roman fortifications in Palmyra”. Studia Palmyreńskie 12: Fifty Years of Polish Excavations in Palmyra 1959–2009, International Conference,Warsaw,6–8 December 2010. Polish Centre of Mediterranean Archaeology, University of Warsaw.
- Southern, Patricia (2008). Empress Zenobia: Palmyra's Rebel Queen, A&C Black. ISBN 978-1-4411-4248-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Murallas de Palmira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.