Anar al contingut

Muk-bang

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Muk-bang

Archiu:Mukbang Sandwich.webm

Muk-bang o mukbang () és un tipo d'espectàcul en el que algú emet o grava un vídeo per a pujar-ho a internet o transmetre-ho en directe a on apareix ingerint grans cantitats de menjar (generalment de cadenes de restaurants de menjars ràpits populars i fàcilment assequibles), mentres va interactuant en la seua audiència o fent una resenya del menjar. Habitualment pregrabados o transmesos en viu a través d'un webcast en múltiples plataformes de streaming tals com Soop (abans cridat Afreeca TV), YouTube, Instagram, TikTok o Twitch, el muk-bang es va tornar molt popular en Corea del Sur a finals de la década de 2000 i començos de la de 2010,[1][2][3] i s'ha convertit en una tendència global des de mediats de la década de 2010. Varietats de menjars que van des de la pizza fins als fideus són consumits front a la cambra. El propòsit del mukbang és també ocasionalment educatiu, introduint als espectadors a especialitats regionals o punts gourmet.

Els protagonistes dels muk-bangs són coneguts com BJs, de l'anglés Broadcast Jockey. Els BJs interactuen en la seua audiència per mig de sistemes de chat en llínea. Els més coneguts generen ingressos per la seua activitat, ya siga acceptant donacions dels seus seguidors o promovent productes específics.[3]Archiu:Mukbang Sandwich.webm

Etimologia

La paraula muk-bang és un compost de les paraules coreanes per a «menjar» () i «emissió» ().[4][5]

Història

La cultura del muk-bang en internet va escomençar en 2009 en AfreecaTV. El fenomen del muk-bang es va convertir en un interés més global en acabant de que el duo d'entreteniment nortamericà «The Fine Brothers» crearen un vídeo que ensenyava la reacció de persones occidentals a competicions de muk-bang.[6]

Referències

  1. ↑ Cha, Frances. «South Korea's online trend: Paying to watch a pretty girl eat», CNN, 2 de febrer de 2014. Consultat el 24 de març de 2015.
  2. ↑ Hu, Elise. «Koreans Have An Insatiable Appetite For Watching Strangers Binge Eat», NPR, 24 de març de 2015. Consultat el 24 de març de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 Evans, Stephen. «The Koreans who televise themselves eating dinner», BBC, 5 de febrer de 2014. Consultat el 24 de març de 2015.
  4. ↑ «우리는 왜 '먹방'과의 사랑에 빠진 걸까?», The Korea Herald, 26 d'abril de 2013. Consultat el 30 d'octubre de 2015 (en coreà).
  5. ↑ «Meok-Bang Trend In South Korea Turns Binge Eating Into Spectator Sport», The Huffington Post, 18 de decembre de 2013. Consultat el 30 d'octubre de 2015.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».