Anar al contingut

Motor molecular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els motors moleculars són aquells en els que els moviments individuals d'unes poques molèculas són responsables de la conversió d'una forma d'energia (principalment química) en treball. En la naturalea, estan en l'orige de tots els moviments dels sers vius. També serien components importants d'eventuals nanomáquinas. Els primers elements de la descripció d'estos processos són recents i deguts a l'equip del professor Jacques Prost en l'Institut Curie. Estos moviments impliquen a la física de les transicions de fase i els sistemes dinàmics.

La principal diferència en els motors macroscòpics es deu a l'escala de les energies que entren en joc. En efecte per a moure masses moleculars a distàncies d'uns pocs nanómetros, el treball necessari és de l'orde de l'energia lliure d'un termostat a temperatura ambiente. Els motors moleculars estan generalment molt influenciats pel seu entorn, i no poden ser descrits més que per teories estadístiques. Est és el cas de tots els motors moleculars biològics.

Classes

Es distinguixen comunament els motors moleculars rotatius i els motors moleculars llineals. Els primers estan involucrades en la síntesis del combustible celular essencial l'ATP (adenosin trifosfato) i en la propulsió de les bactèries, com E. coli. Els segons estan involucrats en el transport intracelular, en la motilidad celular, en la mitosis, en l'organisació de la cèlula, en les contracció musculars, en els moviments dels cilios i flagelos, o en la detecció del sò.

Existixen una gran varietat d'estos motors pero solament recentment han segut estudiats a profunditat degut a que estos pertanyen a l'escala nano a on les tècniques convencionals d'observació són inútils. Els processos químics i físics que ocorren en estos motors han alçat la curiositat d'alguns científics ya que estos motors conten en una gran eficiència lo que podria contribuir en el desenroll de tecnologies prometedores.

Funcionament

Alguns d'estos motors obtenen la seua energia de l'hidrólisis del ATP, per açò se'ls crida proteïnes ATP, la molècula encarregada de transportar energia química en les cèlules és capaç d'almagasenar energia per periodos curts de temps. Una molècula de ATP és prou inestable, ya que conta en dos càrregues negatives prou propenques i que produïxen una tensió per forces de repulsió, com a conseqüència de la hidrólisis es trenca un enllaç químic i com a resultat es produïxen ADP i Pi, molècules en un menor contingut energètic. L'energia obtinguda per l'enllaç trencat es pot aprofitar per un motor per a generar motricidad.

Esta molècula se sintetisa a través d'un procés cridat el mecanisme quimiosmótico de Mitchell, en la membrana mitocondrial. Un sistema transportador d'electrons produïx un gradient de protones entre abdós costats de la membrana, els protones són atrets cap a un compartimiento intermembranal en a on els electrons es mouen en una direcció, en una espècie de cadena transportadora, la qual genera un potencial elèctric causant un moviment que és aprofitat per la mitocondria per a sintetisar ATP a partir de ADP i Pi en els canals de difusió.

Algunes de les proteïnes ATP més importants són la miosina i la kinesina, les quals són responsables de la contracció muscular i del transport de càrregues

Les molècules de miosina es valen de tres parts per a conseguir un moviment en els músculs, cada molècula està composta per una cadena pesada i dos llaugeres.


La cadena pesada és la que es troba unida als filaments, utilisa la hidrólisis de el ATP per a generar una diferència de càrregues i conseguir moure's, primer es genera repulsió entre la cadena pesada i el filament, despuix una volta ocorre la hidrólisis es canvia la composició i es torna a sentir una atracció entre la cadena pesada i un filament. La primera cadena llaugera és l'encarregada de transmetre l'energia generada per la hidrólisis de el ATP cap a la cadena pesada, aixina quan un fosfat és lliberat, este es mou cap a avant marcant el pas de la miosina, la qual es mou cap al següent filament en càrrega positiva, finalment la coa és l'encarregada de regular l'activitat del motor molecular i de l'interacció en atres molècules. Cada pas de la miosina està en un ranc de 5 a 17 nanómetros(este ranc es deu a la gran varietat de miosinas que existixen).

La kinesina és el motor encarregat del transport de càrregues a través de microtúbuls dins de la cèlula, esta es mou d'una forma similar a la miosina, està composta de vàries parts que canvien la seua posició al hidrolizar ATP i produïxen un moviment en forma de passos. Estes consten de dos caps i s'aprofiten dels filaments en els microtúbuls per a caminar, a mida que es hidroliza el ATP conseguixen alvançar en una càrrega en una direcció definida. Les kinesinas són fonamentals per a la vida de la cèlula ya que existixen càrregues dins de les cèlules que són massa grans per a traslladar-se per difusió, o en algunes cèlules, com lo són algunes neuronas de gran tamany, la difusió actua massa llenta per lo que estos motors s'encarreguen de la movilisació d'estes.

La kinesina també és essencial en el procés de divisió celular, este motor molecular s'encarrega de transportar i d'organisar els cromosomes en els pols de la cèlula abans de la seua divisió.

Alguns investigadors han conseguit construir motors moleculars sintètics que es mouen en una direcció, encara que molt primitius, estos són eixemples de que els mecanismes usats per les proteïnes podrien aprofitar-se en un futur i es podria aprofitar l'energia química per als nostres interessos.


Referències