Anar al contingut

Mosaics de Um er-Rases

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mosaic en l'iglésia de Sant Esteban d'Um er-Rases.
Mosaic en representacions de huit ciutats a l'oest del riu Jordán i sèt a l'est en l'iglésia de Sant Esteban.
Mosaic d'un peixcador en la seua barca en l'iglésia de Sant Esteban.

Els mosaics de Um er-Rases, són una série de mosaics bizantins molt ben preservats, descoberts per Michele Piccirillo en les ruïnes de l'iglésia de Sant Esteban en Um er-Rases, l'antiga Kastron Mefaa, (Jordània) en 1986.[1][2]

És de resaltar que són mosaics pavimentales, datats, segons una inscripció, en el 785, i se superponen a un atre paviment de mosaic, danyat, de la més antiga iglésia del bisbe Sergio (587).[3] Són els més grans descoberts en Jordània, en una série de panels que ilustren les ciutats romanes més importants de la regió. Formen part del grup de ruïnes de l'antiga ciutat, que conté, sobretot, restants de les époques de la dominació romana i bizantina i dels primers temps de l'islam, estant inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.[4]

Descripció

La superfície dels mosaics en el sol de l'iglésia de Sant Esteban alcança els 500 metros quadrats i inclou dibuixos de vàries fronteras clàssiques de ciutats pertanyents a Terra Santa de les vores oriental i occidental del riu Jordán i del delta del Nilo. El seu nom està en grec. És la segona representació d'este tipo despuix del conegut mosaic del mapa de Madaba, que representa a Jerusalem i Terra Santa. Els dibuixos varen ser documentats durant 8 anys.

En el panel central s'ilustren escenes de caça i peixca, mentres que un atre panel es representen les ciutats més importants de la regió. L'obra està firmada per sis mestres mosaiquistas cristians que ya havien vixcut com a súbdits del Imperi islàmic, denotant la supervivència de l'Iglésia cristiana en l'Orient conquistat.[5]

En les rodalies de l'iglésia de sant Esteban s'han excavat atres quatre iglésies en restants de decoració de mosaic.

Mosaic de ciutats

Marc exterior, costat esquerre (nort)

En el marc apareixen huit ciutats palestines:


Marque exterior, costat dret (sur)

En este marc es mostren sèt ciutats de Transjordania:

Es mostren dos ciutats adicionals al principi de cada passadiç:

  • Limbón
  • Diblatón


Marc interior

El marc interior inclou escenes del Nilo que representen peixos, pardals i plantes aquàtiques, aixina com barcos i chiquets peixcant o caçant, ademés de representar una série de representacions de dèu ciutats de la delta del Nilo:


Referències

  1. ↑ Piccirillo, 1988, p. 208–231.
  2. ↑ Piccirillo i Attiyat, 1986, p. 341-352.
  3. ↑ Michael D. Gunther (2005). Archaeology of Jordan (ed.): «Church of St. Stephen, Umm ar-Rases, Jordan» (en en). Consultat el de setembre de 2024.
  4. ↑ Unesco (2004). «Um er-Rases (Kastrom Mefa’a)» (en es). Consultat el 3 de setembre de 2024.
  5. ↑ (2001) G. W. Bowersock, Peter Brown i Oleg Gravar (ed.). Interpreting Clapix Antiquity: Essays on the Postclassical World, Introduction (en en), Harvard University Press. ISBN 9780674005983.

Bibliografia

  • Piccirillo, Michele; Attiyat, Taysir(1986).«The Complex of Saint Stephen at Umm er-Rases-Kastron Mefaa. First Campaign, August 1986».Annual of the Department of Antiquities of Jordan.Department of Antiquities, Hashemite Kingdom of Jordan..30Consultat el 3 de setembre de 2024.
  • Piccirillo, Michele(1988).«The Mosaics at Um er-Rases in Jordan».The Biblical Archaeologist.The American Schools of Oriental Research.51(4)ISSN 0006-0895.doi:10.2307/3210072.Consultat el 3 de setembre de 2024.
  • Balty, Janine(1998).«Els mosaïques d'Umm al-Rases et la dona't de 718 - MICHELE PICCIRILLO, EUGENIO ALLIATA, et al., UMM AL-RASAS, MAYFA'AH I: GLI SCAVI DEL COMPLESSO DI SANTO STEFANO (Studium Biblicum Franciscanum, Collectio Maior 28; Jerusalem, 1994). p. 376, fig. 319, 35 pl. coul., 62 fig. coul., 3 plans dépliants.».Journal of Roman Archaeology.Cambridge University Press (CUP).11ISSN 1047-7594.doi:10.1017/s104775940001789x.
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències