Anar al contingut

Mort triple

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La mort triple o triple mort, que sofrixen reis, héroes, i deus, és un tema supostament protoindoeuropeu, reconstruït a partir de relats migevals de la mitologia celta i germànica i atestada arqueológicament a partir de cossos antics com l'Home de Lindow.

Alguns defensors del hipòtesis de la trifuncionalitat distinguixen dos tipos de morts triples en els rituals i mits indoeuropeus. En el primer tipo de mort, una persona mor simultàneament de tres maneres. Mor penjat (o estrangulat o caent d'un arbre), ofegat (o per verí), i ferit. Estes tres morts són pronosticades, i a sovint són castics per una ofensa contra les tres funcions de la societat indoeuropea.[1] La segona forma de mort triple està dividida en tres parts distintes; estes morts distintes són sacrificis a tres deus distints de les tres funcions.

Arqueologia

Alfred Dieck va reclamar un elevat número de fins a 1.860 cossos del pantà coneguts en Europa.[2] L'arqueòlec Don Brothwell va reclamar en els últims anys de el XX la necessitat de tornar a examinar els cossos trobats antigament en les tècniques més modernes, com les utilisades en l'anàlisis del Home de Lindow. L'estudi d'eixos cossos, incloent el trobat en Lindow Moss, ha contribuït a una major comprensió dels restants humans ben preservats, ajudant a desenrollar métodos nous en anàlisis i investigació.[2] L'us de tècniques sofisticades per primera volta com la tomografía computarizada (CT) va marcar l'investigació del cos de Lindow convertint-ho en una fita particularment important. Tals escáneres permeten una exacta reconstrucció del cos i l'examen intern no invasivo.[3] Dels 27 cossos recuperats dels pantans en Anglaterra i Gales des de el XVII, només el de Lindow Moss i l'home de Worsley, un cap decapitat, s'han conservat, junt en un sabata d'un atre cos. Els restants oscilen en el temps de el I al IV d. C. L'investigació dels atres cossos es basa en les descripcions contemporànees del descobriment.[4]

L'evidència física permet una reconstrucció general de cóm va ser assessinat l'home de Lindow, encara que es debaten alguns detalls, pero no explica per qué va ser assessinat.[5] En el noroest d'Anglaterra, hi ha poca evidència d'activitat religiosa o ritual en el periodo de l'Edat del Ferro. Les proves supervivents solen ser artefactes recuperats de les turberas pantanosas.[6] Els sepelis de finals de l'Edat del Ferro a sovint tenien forma d'inhumaació, en el cos acurrucado a voltes en ornaments personals. A pesar de datar aproximadament de mitan de el I, el tipo de sepeli del home de Lindow era més comú en el periodo prerromano.[7] A finals de el XX, era ya una suposició comuna que els cossos del pantà que mostren danys en el coll o àrea del cap eren de naturalea ritual. Els cossos s'associen en les cultures germàniques i celtes, específicament relacionades en el cult als caps.[8]


Segons Brothwell, és un dels eixemples més complets de "exageració" en un cos del pantà, i possiblement té un significat ritual perque seria "extravagant" per a un assessinat directe o una eixecució comuna.[9] Els arqueòlecs John Hodgson i Mark Brennand sugerixen que els cossos del pantà poden ser relacionats en la pràctica religiosa, a pesar de que hi ha divisió en la comunitat acadèmica sobre este assunt i en el cas del home de Lindow, si va ser assessinat simple o ritual és encara debatut.[6][7] Anne Ross, un experta en la religió de l'Edat del Ferro, va propondre que la seua mort era un eixemple de sacrifici humà i de "mort triple" (va ser brutalment colpejat en el cap, estrangulat i degollat) en una ofrena a varis deus diferents.[10] L'àmplia forqueta de datació de la mort del home (2 a. C. a 119 d. C.) significa que va poder produir-se despuix de la conquista romana del nort d'Anglaterra en la década dels anys 60. Com els romans varen prohibir el sacrifici humà, açò obri vàries possibilitats; lo que va ser emfatisat per l'historiador Ronald Hutton, que va desafiar l'interpretació de la mort sacrificial.[11][10] Connolly sugerix que com el home de Lindow va ser trobat nuet, va poder haver segut víctima d'un robo violent.[12] Joy va dir al respecte, "Encara és difícil jujar estos cossos, si eren aristócrates, sacerdots, delincuents, estranys a la comunitat, si varen anar voluntàriament a les seues morts o si varen ser eixecutats – pero Lindow era un lloc molt remot en aquells dies, un lloc improvable per a una emboscada o un assessinat".[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ Mallory, J. P., Adams, Douglass Q., Encyclopedia of Indo-European Culture, p. 577
  2. ↑ 2,0 2,1 Brothwell, 1995
  3. ↑ Brothwell, 1995
  4. ↑ Turner, 1995b
  5. ↑ Joy, 2009, p. 55
  6. ↑ 6,0 6,1 Hodgson y Brennand, 2006
  7. ↑ 7,0 7,1 Philpott, 2006, p. 79 Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Philpott 79» está definido varias veces con contenidos diferentes
  8. ↑ Briggs, 1995, p. 162
  9. ↑ Brothwell, 1986
  10. ↑ 10,0 10,1 Joy, 2009
  11. ↑ Joy, 2009
  12. ↑ Joy, 2009
  13. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mort_triple&oldid=1493107»