Mort tèrmica de l'univers

Plantilla:CosmologiaEn la cosmologia física, la mort tèrmica o mort entrópica és un destí final de l'univers. Este escenari postula que, una volta l'univers haja alcançat la seua màxima entropía, l'absència d'energia lliure impedirà la creació, el manteniment de vida i atres processos.

Orige de l'hipòtesis

Archiu:Lord Kelvin photograph.jpg

William Thomson, Lord Kelvin

L'hipòtesis de la mort tèrmica es fonamenta en la segona llei de la termodinàmica, que diu que en un sistema aïllat, la entropía tendix a aumentar. Si l'univers perdura durant el temps suficient, aplegarà asintóticamente a un estat en el que l'energia es distribuiria uniformemente i al no haver gradient de calor ya no seria possible l'última de les possibles formes de transformar-la.

L'idea va ser proposta inicialment per William Thomson, Lord Kelvin, qui en 1851 teorizó sobre les conseqüències de la pèrdua de calor de Sadi Carnot en 1824 i Rudolf Clausius en 1865, pero va ser Hermann von Helmholtz qui va desenrollar l'idea de la mort tèrmica més vesprada.

En 1862, William Thomson va publicar «Sobre l'edat de la calor del sol», un artícul a on va reafirmar la seua creència fonamental en la indestructibilidad de l'energia i la difusió de la calor, Thomson va escriure:

El resultat seria inevitablement un estat de descans i mort universal, si l'univers és finito i està obligat a obedir les lleis existents. Pero és impossible concebre un llímit a l'extensió de la matèria en l'univers; i aixina la ciència va tornar més be cap a una progressió sense fi, en un espai sense fi, aquelles actuacions que resulten de la transformació de l'energia potencial en moviment palpable i per lo tant en calor, en lloc d'un únic mecanisme finito, funcionaria com un rellonge que parara per sempre.

Teories cosmológicas

Les provables conseqüències d'este fenomen són tres, si l'univers no és part d'un multiverso que afecte d'alguna manera:

1. Big Crunch: l'energia obscura es terminarà i la gravetat deixarà que tots els cossos celests vagen acostant-se més i més fins que formen una sola massa celestial, convertint l'univers en alguna cosa similar a la bola de fòc, i aixina podria haver una nova singularitat inicial creant despuix un nou Big Bang cóm el que li va donar orige a l'univers actual.

1. Big Rip: Tots els cossos celests es consumiran indefinidament fins que tots els sistemes d'estreles ya no existixquen, i el teixit del espai-temps es «esgarra».

1. Alternativa: L'univers seguirà sent un lloc obscur i fret, sense l'energia ni matèria suficient per a realisar processos ni treball útil.

Es presumix que l'univers podria haver conseguit algunes fluctuacions quàntiques generant un nou Big Bang, creant un nou univers idèntic o molt similar a l'actual dins de 10¹⁰¹⁰⁵⁶ anys, d'acort en els físics Sean M. Carroll i Jennifer Chen. Despuix d'un periodo de temps infinit, podria haver un teorema de recurrencia de Poincaré o fluctuacions tèrmiques. No obstant, este escenari s'ha discutit com altament especulatiu, provablement erròneu i inestable. Sean M. Carroll, un dels físics darrere de l'idea, ya no la recolza.

Vore també

• L'última pregunta