Morna
La morna és un gènero de música de Veta Verda i de dansa, relacionat en el fado portugués, la modinha brasilera, el tango rioplatense i la planyença angoleño. Va ser proclamat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'UNESCO l'11 de decembre de 2019.[1]
Orige del terme
[editar | editar còdic]La paraula «morna» com a nom de gènero musical no té una clara etimologia. Existixen tres teories sobre l'orige de la paraula:
- Hi ha qui sosté que prové del verp anglés «to mourn», el significat del qual és «llamentar-se», «afligir-se» o «estar de luto» (per una pèrdua).[2]
- Uns atres pensen que el seu orige està en la paraula «morne», que és com es diu als tossals en les Antilles Franceses. Allí es canten les «chansons dones mornes».[3]
- Per últim, està estesa l'idea de que l'adjectiu portugués «morna» (fem.), que significa «tébea», podria haver acabat donant nom al gènero musical, en fer alusió al to i temàtica de les cançons.
Gènero musical
[editar | editar còdic]Este gènero musical té com a espina dorsal la «sodade» («saudade» en portugués). Tradicionalment tocada en instruments acústics, la morna tracta de reflectir la realitat insular del poble de Veta Verda, el romantismo dels seus cantants i músics i l'amor per la terra que s'ha d'abandonar pero volent quedar-se.
Les composicions es canten, per regla general, en l'idioma criollo de Veta Verda i entre els instruments se sol utilisar el cavaquinho, clarinet, acordeón, violí, piano i guitarra. La morna se sol comparar en el blues; a pesar de que hi ha poca investigació sobre la relació entre abdós, sí s'aprecien similituts interessants i conexions culturals significatives entre este gènero musical i la música negra d'Estats Units
Durant els últims anys la morna ha segut immortalisada per célebres cantants com Cesária Évora i Fantcha, tenint gran èxit internacional. El timbre de veu d'estes dos dives ha conquistat i aumentat el públic de morna de Veta Verda en numerosos teatres i festivals.
El major i més famós intérpret masculí de morna i indiscutiblement uns dels seus pioners va ser el gran cantant Bana, qui va popularisar este estil tant dins del seu país com en escenaris internacionals fins al seu decés en 2013.
Com a dansa
[editar | editar còdic]Com a dansa, la morna és un ball de saló, ballat en parelles. Les parelles ballen en un braç al voltant de la seua parella mentres que en l'atre braç es prenen de la mà. La dansa es realisa imprimint dos oscilacions del cos, a un costat, en un compàs de la música, mentres que en el compàs següent es fan les oscilacions a l'atre costat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «A morna já é oficialment Património Imaterial dona Humanidade» (en pt-pt). Observador. Consultat el 2021-05-01.
- ↑ Lopes, José, Jardim dones Hespérides — Lisboa, 1929
- ↑ Freyre, Gilberto, Veta Verda vist per Gilberto Freyre — Ed. I. N., Praia, 1956
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Morna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.