Monument de les Arpías

Archiu:Xanthos sarcophagus (cropped).jpg

El Monument de les Harpías de Janto. El treball decoratiu de la part superior és una reconstrucció d'argila, que el seu original de marbre s'exhibix en el Museu Britànic.

El Monument o Tomba de les Harpías és un pilar funerari de 480-470 a. C., que es conserva en la ciutat licia de Janto, en l'actual Turquia.

Descripció

Està situat entre el teatre i l'àgora. El monument està format per una base massiça sobre la que descansa un pilastra monolítica de casi sis metros d'altura, damunt de la qual es troba la cambra funerària. Les plaques que originàriament revestien la cambra funerària, en relleus marmóreos, es troben en Londres. En el monument han segut substituïdes per còpies. La decoració és segurament obra d'un artiste milesio.

Les dos figures demoníaques, en faccions en part de dòna i en part de pardal, figurades en les extremitats de les dos plaques, es varen interpretar al principi com les Harpías en l'acte d'aferrar a Cleopatra i Mérope, les òrfenes del mític rei licio Pandáreo. Actualment se supon més be que són les Sirenas, en una representació que aludix genèricament al pas a l'atre món.

Archiu:The Harpy Tomb reliefs, about 480 BC, Xanthos, British Museum, London (8825525382).jpg

Els relleus originals en el Museu Britànic de Londres.

En la placa septentrional està ent les Sirenes el príncip difunt (possiblement Kubernis de Licia), assentat en el tro, qui entrega les armes al seu hereu. També la placa meridional planteja una escena de caràcter funerari, en un personage sedente en actitut hierática (¿antepassat o antepassada?) que rep ofrenes d'una jovencita. En el costat este es tributen solemnes honra a un vell dinasta barbado en certs aspectes que evoquen el ritual cortesano persa.

En el costat occidental dos dònes assentades reben el homenage de tres jovencitas, de proporcions físiques molt menors per a subrallar la diferència jeràrquica. Es tracta de dos antepassades ilustres, o de les deeses Deméter i Perséfone, o acàs d'una Perséfone duplicada, en companyia de les tres Moiras. L'estil és jónico, i més precisament milesio. Este últim motiu, conegut en molts relleus i pintures, pertany a l'ideologia funerària grega i demostra que, en el llindar de l'época clàssica, certs elements culturals grecs havien segut admesos per la classe dirigent de Janto, encara que dins del respecte pels valors propis del món oriental.

Bibliografia

• VV. AA: (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, tom V, Barcelona: Planeta-De Agostini, pp. 301-302. ISBN 978-84-395-0688-0.