Montanoa atriplicifolia

Montanoa atriplicifolia és una espècie del Nou Món que és un arbust o bejuco. Pertany a la vasta família de les compostes o asteráceas, les Asteraceae.

Descripció

Les aproximadament 29 espècies de Montanoa produïxen atractives capítuls florals, similars a les margarites. Els capítuls tenen flors liguladas que semblen pétals blancs, i «ulls» grocs composts per flors tubulosas. Els fulls, en pecíols evidents, es desenrollen una front a l'atra en tallos leñosos. La característica botànica més cridanera i distintiva de Montanoa atriplicifolia és la següent:

En el capítul floral, al costat de cada flor tubulosa hi ha una bràctea en forma de escama, una pálea, que en acabant de que la flor és polinizada s'engrandix molt per a formar una estructura en forma d'ala. L'ala té nervaduras reticuladas i una textura de paper. És més ampla prop del seu àpiç, i cau en el frut madur, que és de tipo cipsela i queda menut.

Més allà d'això, ací hi ha característiques que distinguixen a Montanoa atriplicifolia d'atres espècies del gènero.

Els capítuls florals, en madurar, tendixen a penjar cap a avall sobre peciols que a lo llarc dels seus costats carixen de crestes baixes i planes, o «ales», de teixit del full. Hi ha 85-120 flors tubulosas. Les corolas de les flors tubulosas són de solament uns 2 mm d'altura, mentres que les coroles dels flors liguladas, similars a pétals blancs, medixen entre 12 i 24 mm de llarc.

Distribució

Montanoa atriplicifolia és originària de l'estat mexicà de Chiapas, en l'extrem sur, de la península de Yucatán de Mèxic, i a través de Centroamérica, fins a Costa Rica.

Hàbitat

En la península de Yucatán de Mèxic, Montanoa atriplicifolia es troba en xares costeres, en varis tipos de boscs tropicals secs, caducifolios i sub-caduifolios, incloent aquells en cactus columnars, i en hàbitats pertorbats. Imàgens d'esta pàgina són d'un individu en un clar d'un bosc, sobre un llit de roca calcàrea, adjacent a les ruïnes de Chichén Itzá en Yucatán, Mèxic. En Nicaragua, Montanoa atriplicifolia és característica d'àrees pertorbades i sols rocosos, pobres en nutrients i en procés de desertificación.

Usos humans

Tradicionalment

En la Península de Yucatán, Mèxic, es reconeix que la Montanoa atriplicifolia proporciona néctar per a la producció de mel, ademés d'usar-se com a ofrena floral en contexts religiosos. Les comunitats mayas utilisen la Montanoa atriplicifolia com a planta ornamental i una droga estimulant.

En jardins

En el plujós Singapur s'observa que les plantes cultivades de Montanoa atriplicifolia creixen millor a ple sol en sol humit i be drenado, i deuen ser podades per a promoure el creiximent tupido que s'observa en ambients més secs.

Taxonomia

Montanoa atriplicifolia està estretament relacionada en Montanoa pteropoda, de l'estat de Chiapas en l'extrem sur de Mèxic i del sur de Guatemala; eixa espècie també presenta un porte similar a una enredadera, una gran número de flors tubulosas excepcionalment menuts, i traces similars de pálea.

Etimologia

El nom del gènero Montanoa rendix homenage al polític i botànic mexicà Luis Montanya. En 1825 el gènero va ser nomenat per Pablo de la Clau & Juan José Martínez de Lejarza (o Lexarza). La Clau va elegir noms que celebraven als botànics hispans, no només Montanoa sino també per al gènero Calibrachoa, nomenat per Antonio de la Calç i Bracho.

El nom de l'espècie atriplicifolia és una construcció del llatí que significa que el seu fullage és similar al dels membres del gènero Atriplex, encara que la similitut puga semblar vaga.