Anar al contingut

Montalcino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Montalcino és un municipi italià de 5.115 habitants de la Província de Siena. És una localitat destacada per la producció del vino Brunello. Es troba en el territori al noroest del Mont Amiata, en la part final de val de Orcia, sobre el llímit administratiu en la Província de Grosseto. Està a l'oest de Pienza, prop de la zona coneguda com Crete Senesi. Dista 42 km de Siena, 110 de Florència i 150 de Pisa.

El nom de la ciutat deriva de les paraules latinas mons (mont) i ilex (encina), açò és, «mont de les carrasques».

Història

El tossal sobre la que s'assenta Montalcino possiblement estiguera ya habitada en temps dels etruscs. La seua primera menció en documents històrics data de l'any 814, sugerint-se que hi havia allí una iglésia en el IX, molt provablement construïda per monjes que estaven relacionats en la propenca abadia de Sant'Antimo. La població va créixer sobtadament a mitan del X quan la gent que fugia de la propenca ciutat de Roselle va decidir residir en la ciutat.

En temps medievals la ciutat va ser coneguda per el seu curtidurías i per les sabates i atres objectes de cuiro que es feyen en cuiro d'alta calitat que es produïen ací. Conforme va passar el temps, moltes ciutats dels tossals medievals, incloent-se entre elles Montalcino, varen patir un fort decliu econòmic.

En l'Edat Mija era un municipi independent de considerable importància per la seua ubicació a lo llarc de l'antiga vía Francígena, la principal carretera entre Francia i Florencia, encara que poc a poc va caure baix l'influència de la més poderosa i agressiva ciutat de Siena. Va dependre d'esta ciutat des de la batalla de Montaperti de 1260 i es va vore involucrada en els seus conflictes, particularment els que va tindre en la ciutat de Florència en els sigles XIV i XV. Quan Siena va caure en poder de la Florencia medicea, Montalcino va resistir durant casi quatre anys fins a 1559, pero al final va caure de part dels florentinos, baix el control del qual va estar fins que el Gran Ducat de Toscana es unificó en el restant d'Itàlia en 1861.

Actualment, no obstant, l'economia de Montalcino depén del turisme i del fet de que s'assenta en un de les vinyes més importants d'Itàlia.

Llocs d'interés

Les primeres muralles medievals es varen construir en el XIII. La Fortezza (fortalea) es va construir en el punt més alt de la ciutat en l'any 1361, sobre un pla pentagonal dissenyat pels arquitectes sieneses, Mine Foresi i Domenico vaig donar Lleig. La fortalea incorpora algunes de les muralles meridionals preexistents i atres estructures com la tinença de Sant Martini, la torre de Sant Giovanni i una antiga basílica que actualment servix com a capella del castell.

Els Musei Riuniti són, al mateix temps, un museo cívic i diocesà. Conserva vàries obres, incloent un destacat crucifix d'un artiste desconegut de l'escuela sienesa, dos belles escultures del XV, en fusta i atres escultures en terracota que semblen ser de l'escola de Della Robbia. La colecció inclou un Sant Pedro i Sant Pablo d'Ambrogio Lorenzetti i una Verge en Chiquet de Simone Martini. Atres llocs d'interés són:

  • Chiesa vaig donar Sant'Agostino, de frontera romànica, construïda en el XIII.
  • El Duomo (catedral), dedicada a San Salvador, d'aparència neoclàssica.
  • La Piazza del Popolo, en l'Ajuntament (Palazzo Comunale) com a principal edifici, en una alta torre migeval adjacent.
  • La Loggia, estructura renacentista en sis arcs de mig punt, encara que en moltes restauracions d'époques posteriors.

Montalcino està dividida, com la major part de les ciutats toscanas medievals, en quartos cridats contrade.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 7596 8048 7780 8838 9250 9589 10 109 10 216 10 203 8825 6297 5523 5088 5118
Font ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Ciudad hermanada


Enllaços externs

Commons