Pienza
Pienza és una ciutat italiana de 1076 habitants en la província de Siena, en Toscana. És provablement el centre artístic més famós i important de tot l'Entanque d'Orcia. No està llunt de la carretera estatal Cassia i dels atres dos centres importants de la vall, Sant Quirico d'Orcia i Castiglione d'Orcia. El centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1996.
Geografia
[editar | editar còdic]Territori
[editar | editar còdic]- Classificació sísmica: zona 3 (baixa sismicidad), Ordenança PCM 3274 del 20/03/2003
- Classificació climatica: zona I, 2113 GR/G
- Difusividad atmosfèrica: alta, Ibimet CNR 2002
Clima
[editar | editar còdic]El clima de l'Entanque d'Orcia i Pienza té característiques continentals moderades, més pronunciades en les valls pel fenomen freqüent de l'inversió tèrmica. Els estius són càlits i secs, mentres que els hiverns són moderadament rígits. Les precipitacions més be irregulars estan contingudes gràcies a l'ubicació de l'àrea baixe el vent en comparació al Mont Amiata, que bloqueja o atenua els vents humits del suroest.
La taula que mostra les senyes de l'estació meteorològica de Pienza mostra els valores promig registrats en Pienza i que poden considerar-se confiables per a la majoria de l'Entanque d'Orcia.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat fins a 1462 no era més que un chicotet poble cridat Corsignano. L'event que va canviar la seua sòrt va ser el naiximent en 1405 d'Enea Silvio Piccolomini, que 53 anys més vesprada es va convertir en el Papa Pío II. Un simple viage del pontífex a Mantua ho va dur a creuar el lloc de naiximent i la degradació que va trobar li va dur a decidir la construcció d'una nova ciutat ideal sobre l'antic llogaret, confiant el proyecte de renovació a l'arquitecte Bernardo Rossellino. La construcció va durar aproximadament quatre anys i va traure a la llum una ciutat armoniosa en formes típicament de el XV. La mort prematura del papa Pío II també va tancar l'història de la nova ciutat, que des de llavors ha sofrit canvis llimitats.
Per la bellea del seu històric centre renaixentista, en 1996 Pienza es va convertir en part del patrimoni natural, artístic i cultural de l'UNESCO, seguit en 2004 per la mateixa zona de la vall en la que es troba: l'Entanque d'Orcia.
Història natural: en 2003, en la reserva natural de Lucciola Bella, varen ser trobats els restants fòssils d'un Etruridelphis giulii, un mamífer marí similar a un delfí espècie quina va viure en l'àrea fa més de 4,5 millons d'anys, en un periodo en el que els barrancs actuals eren el fondo del mar Tirreno. El fòssil ha segut considerat pels estudiosos, de gran valor científic, perque és la troballa més completa d'esta espècie en el món.[1]
Honors
[editar | editar còdic]Pienza es troba entre les ciutats condecorades pel seu valor militar durant la guerra de lliberació, guardonada en la medalla d'argent per valor militar pels sacrificis de la seua gent i per la seua activitat en la lluita de partisanos durant la Segona Guerra Mundial.[2]
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Gran part de l'important patrimoni històric i artístic de Pienza es concentra en l'evocadora plaça dedicada al Papa Pío II, una personalitat que li va donar molt a la ciutat, tractant de convertir-la en la seua "ciutat ideal" del Renaixença. Els seus proyectes, confiats a Bernardo Rossellino, solament es varen completar parcialment, pero seguixen sent un dels eixemples més significatius de planificació urbana racional en el Renaixença italiana. La catedral renaixentista va quedar immediatament aïllada i clarament visible, enfronte, el Palau Comunal i junt al Palau Borgia i el Palau Piccolomini. El Romitorio és un complex d'habitacions excavades en la arenisca per monges ermitaños i es troba prop de Pienza. En una de les coves es troba l'escultura d'una Verge en sis dits, nugada a un milacre de Sant Joan Damasceno que atesta les relacions dels monges en el món ortodox.
Arquitectura religiosa
[editar | editar còdic]- Catedral de Pienza
- Iglésia de Sant Francisco
- Monasteri de Sant'Anna in Camprena
- Iglésia de Sant Bernardino en el Castell de Pienza
- Iglésia de Sant Leonardo i Cristóforo en Monticchiello
- Pieve vaig donar Santa Maria dello Spino en Monticchiello
- Capella de Sant Regolo (Palau Massaini)
- Iglésia de la Misericòrdia
- Iglésia de Sant Joan
- Iglésia de Santa Caterina
- Pieve dei Santi Vito i Modest a Corsignano
- Romitorio
- Abadia de Sant Pietro in Camp
- Pieve de Santa Maria a Cosona
- Capella del castell de Cosona
- Iglésia de Sant Nicolás en Spedaletto
- Capella del Borghetto
- Capella de Palazzone
Arquitectura civil
[editar | editar còdic]- Palazzo Piccolomini
- Palau Comunal
- Palau Borgia, sèu del Museu Diocesà
- Conservatori de Sant Carlo
- Palau Gonzaga Simonelli
- Palau Pincelli
- Vila Benocci
- Vila Fregoli
- Vila del Borghetto
- Palau Massaini
Arquitectura militar
[editar | editar còdic]- Muralles de Pienza
- Castell de Spedaletto
- Castell de Cosona
- Castell Bifolchi
- Torre de Palazzone
- Torre Tarugi
Àrees naturals
[editar | editar còdic]- Reserva natural Lucciola Bella
- Roure de Checche
Llista completa de rutes històriques
[editar | editar còdic]- Via dell'Abbandono
- Via dell'Amore
- Via dell'Angelo
- Via dell'Apparita
- Via del Bacio
- Via del Balzello
- Via della Buca
- Via
Buia * Vicolo della Canonica
- Piazza Carletti
- Vicolo Carletti
- Via Case Nuove
- Via del Casello
- Vicolo della Chiocarella
- Llarc della Chiocarella
- Via della Chiochina
- Vicolo Cieco
- Via
Condotti * Via Dogali * Via Elisa * Via della Fortuna
- Via del Fosso
- Via del Giglio
- Via
Gozzante * Via del Leone
- Via Guglielmo Marconi
- Via delle Mura
- Via
Pia * Vicolo Piano
- Piazza Pio II
- Via della Rosa
- Vicolo Serve Smarrite
- Piazza vaig donar Spagna
- Via
Stretta * Via Coca * Via della Volpe
- Via S.Andrea
- Via S.Carlo
Societat
[editar | editar còdic]Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Habitants censats[3]
Ètnia i minories estrangeres
[editar | editar còdic]Segons les senyes d'ISTAT al 31 de decembre de 2010, la població estrangera resident era de 152 persones. Les nacionalitats més representades en funció del seu percentage del total de la població resident varen ser:
- Romania 57 2,61%
Tradicions i folclore
[editar | editar còdic]Des de 1960, en la primera semana de setembre, el Pali del cacio al fuso té lloc en la plaça principal. Es coloca un fuso en el centre del quadrat i es dibuixen circumferències concèntriques, cada una en un valor decreixent en funció a l'aument de ràdio. Hi ha sis equips, cada equip té sis membres i alguns reserves. Els competidors roden un formage en el sol de la plaça, tractant d'acostar-ho lo més possible al fuso. Cada membre té tres llançaments disponibles, l'equip que obté la puntuació més alta gana el Pali dissenyat per artistes locals.
Geografia antrópica
[editar | editar còdic]L'àrea municipal de Pienza està composta, ademés de la capital, pel llogaret de Monticchiello, l'únic centre habitat en estatus de llogaret dins del municipi. Atres pobles més menuts són Camprena, Castelluccio, Cosona, Palazzo Massaini i Spedaletto.
Economia
[editar | editar còdic]Artesania
[editar | editar còdic]Pel que fa a l'artesania, l'art del ferro forjat seguix estant actiu, generalisat i reconegut.[4]
Administració
[editar | editar còdic]A continuació es mostra una taula que mostra les administracions que han seguit en este municipi:
| Periodo | Nom | Partit | Lloc | Nota | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1985 | 1990 | Vora Petreni | Partit Comuniste Italià | Alcalde | [5] |
| 1990 | 1995 | Sauro Machetti | Partit Comuniste Italià | Alcalde | [5] |
| 1995 | 1999 | Sauro Machetti | Llista Cívica | Alcalde | [5] |
| 1999 | 2004 | Marque Del Ciondolo | Centre-Dreta | Alcalde | [5] |
| 2004 | 2009 | Marque Del Ciondolo | Centre-Dreta | Alcalde | [5] |
| 2009 | 2014 | Fabrizio Fè | Llista Cívica la Piazza | Alcalde | [5] |
| 2014 | Act. | Fabrizio Fè | LlistaCívica la Piazza | Alcalde | [5] |
Deportes
[editar | editar còdic]Fútbol
[editar | editar còdic]L'equip de fútbol principal de la ciutat és la Società Polisportiva Dilettantistica Pienza 1969 que juga en el Grup I de la Segona Divisió, i va ser fundat en 1969.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La scoperta i lo scavo sono stati effettuati dai ricercatori del Museu Geopaleontologico GAMPS vaig donar Scandicci [El descobriment i l'excavació han segut portats a terme pels investigadors del Museu Geopaleontológico GAMPS de Scandicci.]
- ↑ «Istituto del Nastro Azzurro fra Combattenti Decorati al Valor Militara - Istituzioni decorate vaig donar Medaglia d'Argento al Valore Militara» (en it). www.istitutonastroazzurro.it. Consultat el 1 de decembre de 2018.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ISTAT. Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ (1985) A.C.I. (ed.). Atlante cartografico dell'artigianato (en IT), pp. 8.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Anagrafe degli amministratori locali i regionali» (en it). Governo italià - Ministero dell'Intern.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pienza.- «Piazza Pío II» (en en). www.borghiditoscana.net. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2018.
- «Pienza Tourist Information» (en en).
- «Pienza and surroundings: Castelmuzio, Sant'Anna in Camprena, Montichiello i Trequanda» (en en)..
- Charles T. Downey. ««Hometown Pope Makes Good (Pope Pius II and Pienza)»]» (en en).
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Pienza» de Wikipedia en italià, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.