Mont Katmai

Archiu:Katmai Crater 1980.jpg

Mont Katmai

El Mont Katmai és un gran estratovolcán en la Península d'Alaska en el sur d'Alaska, ubicat dins del Parc nacional i Reserva Katmai. Té aproximadament 10 km de diàmetro en una caldera central plena de llac d'aproximadament 4,5 per 3 km² d'àrea, formada durant l'erupció de Novarupta de 1912. La vora de la caldera alcança una elevació 2047 m. En 1975, la superfície del llac del cràter estava a una altitut d'uns 1286 m, i l'elevació estimada del pis de la caldera és d'aproximadament 1040 m. La montanya es troba en el districte de l'illa de Kodiak, molt prop de la seua frontera en el llac i la península.

Geologia

El Mont Katmai és un dels cinc respiraders que rodegen el volcà Novarupta, font de l'erupció del I.E.V 6 i dels fluix piroclásticos voluminosos associats en 1912. El volcà ha causat dèu morts conegudes per l'exposició al gas. Katmai consistix principalment en fluix de lava, roques piroclásticas i caiguda d'aire no soldada a aglutinada. Les roques volcàniques cuaternarias en Katmai i els cons adjacents tenen menys d'1,500 m de gruixa. Gran part del volcà està cobert per la neu i el gèl i varis glaciars de la vall irradian des dels flancs.

El volcà Katmai està construït sobre les roques sedimentàries de la Formació Naknek de finals del Jurásico, expostes just a l'oest de la vora de la caldera a una altitut d'uns 1500 m, aixina com al nort i al surest del cràter. S'han reportat roques sedimentàries a una altitut de més de 1830 m en la paret oest de la caldera i prop del fondo de la paret este prop de 1040 m.

Activitat volcànica

Archiu:Novarupta llava dome viewed from Mount Katmai.jpg

Parc Nacional i Reserva Katmai.

Poc se sap sobre l'activitat històrica del volcà Katmai abans de la gran erupció de 1912. Els primers mapes de la Costa dels Estats Units. I de l'Enquesta Geodèsica sugerixen una elevació de cim previ a la caldera d'aproximadament 2.300 m, i els pobladors locals varen informar en 1898 que un dels volcans en l'àrea general "explotava" de tant en tant.

Del 6 al 9 de juny de 1912, l'erupció més espectacular d'Alaska en l'història registrada i l'erupció volcànica més gran de el XX va formar una gran caldera en el cim del volcà Katmai. L'erupció va ocórrer en un respirader a uns 10 km a l'oest del Mont Katmai (en l'actual volcà Novarupta). Durant més de 60 hores, el volcà va entrar en erupció en un estimat de 28 km³ de fluix de cendra i tefra que representen 13 km³ de volum de magma. L'erupció va produir un núvol de gas sofocant i cendra que va ennegrir el cel per als habitants de la ciutat de Kodiak, els qui, en cendra caent sobre ells, varen ser duts ràpidament al port i evacuats en pot. La retirada del magma baix de Katmai va resultar en el colapse de l'àrea del cim, formant la caldera. Despuix de l'afonament, un chicotet Domo de lava dacítico conegut com Horseshoe Island es va emplaçar en el sol de la caldera; est és l'únic material jovenil que va brotar de la caldera Katmai durant l'erupció històrica. Va ser visible en el moment de l'expedició en 1916, pero des de llavors ha segut sumergit pel llac de cràter. Aixina i tot, l'erupció de Katmai va tindre un I.E.V. de 3 i possiblement va implicar erupció freàtiques.

En 1919, els geólogos varen notar un llac que cobrix una gran part del sol de la caldera, pero en 1923 el llac ya no estava i numeroses fumarolas, gorcs de fanc i un gran géiser de fanc ho havien reemplaçat. Des de llavors, el llac s'ha reblit a una profunditat de més de 240 m. Menuts glaciars també s'han format en un banc dins de la caldera al costat del llac. La pedra pómez encara sura en el llac Naknek prop.