Mont Cinto (Delos)
El Mont Cinto (en grec Plantilla:Lang-grc, en latín: Cynthus) es troba en l'illa de Delos que pertany a les illes Cícladas gregues en el mar Egeo. És el punt més alt de l'illa, en una altura de 112 metros.[1]
Al voltant del Mont Cinto podem trobar el Filadelfión, el Samotraceón, la Casa de Hermes, la Casa de Inopo, el Temple dels deus egipcíacs, el Santuari de Zeus i Atenea, la Cova de Cinto, el Temple de Isis, el Santuari dels deus siris o el Temple de Hera entre uns atres.
Mitologia
[editar | editar còdic]En la mitologia grega, Leto va donar a llum a Apolo i Artemisa en esta illa, despuix de haver segut rebujada per Hera, l'esposa de Zeus, que estava extremadament celosa de la seua relació en Leto. Els dos deus duen respectivament els epítets de Cintio i Cintia (este últim finalment es va convertir en un nom femení, encara vigent en els països de parla anglesa i atres països occidentals) El sobrenom Cintia també es va aplicar a Selene, deesa de la lluna, per la seua estreta associació en Artemisa, aixina com a la deesa Diana, la contraparte romana de Artemisa.[2]
Com a centre de les illes Cícladas (‘circulares’) del Egeo, el mont Cinto oferix magnífiques vistes de les illes més interiors: Tenos, Miconos, Naxos, Desocupacions, Siros i Renea.
En els temps moderns, esta illa és un important lloc arqueològic i un lloc turístic.
Història
[editar | editar còdic]En el cim de la montanya va haver un assentament de l'Edat del Bronze a finals del 2000 a. C., el més antic conegut en l'illa. En el jaciment s'han trobat restants de vivendes d'eixa época, aixina com diversos artefactes.[1] Hi havia decenes de chicotetes vivendes al voltant del cim, a uns 4 metros per baix d'ella. L'assentament va ser abandonat, com molt vesprada, en el 1000 a. C.[3]
En el punt més alt de la montanya es va construir un assentament en l'any 600 a. C. El santuari de Zeus Cinto i Atenea, o Kyntheion, les seues ruïnes, encara en peu, daten principalment del 200 a. C. En l'ala occidental de la montanya es troben la Cova de Cinto, que incloïa el santuari de Heracles, i el santuari de Agate Tíquet. Més avall, en l'ala occidental, hi ha una extensa zona de santuaris, que incloïa el temple de Hera i un gran número de santuaris de cults, especialment importats de l'estranger, com a varis serapeums en temples dedicats a deus egipcíacs i el Santuari dels deus siris.[1]
El cim de la montanya va ser el primer lloc de Delos a on es varen realisar excavacions arqueològiques, quan varen començar en 1873. Les excavacions varen continuar en 1913, i en 1916 es va trobar un assentament prehistòric, que varen finalisar en 1921.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Cinto (Delos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.