Anar al contingut

Moneda contaminada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Mala traducció

Es varen trobar 5,6 millons de dólars amagats en este compartimiento de sostre d'un camió durant una expropiació.

La majoria dels billets tenen traces de cocaïna, lo que ha segut confirmat per estudis realisats en varis països.[1] En 1994, la Cort d'Apelacions del 9º Circuit d'Estats Units va determinar que en Los Àngeles, de cada quatre billets, en promig més de tres estan contaminats per cocaïna o una atra droga ilícita.[2][3]

Ademés, el paper moneda en atres parts del món mostra una contaminació similar per medicaments, i els estudis indiquen que inclús podrien servir com un vector de malalties, encara que els investigadors no estan d'acort sobre la facilitat en que es transmeten les malalties d'esta manera.

Partix dels 207 millons de dólars expropiats al presunt narcotraficant Zhenli Ye Gon.

S'han sugerit vàries teories per a explicar esta contaminació més allà de la contaminació predible pel maneig durant el tràfic de drogues i l'us de billets enrollados per a inhalar drogues. Despuix de la contaminació inicial, la substància es "infecta" en atres billets en contacte propenc, a sovint apilats junts, en entorns tancats comuns en les institucions financeres.

En els Estats Units

En un estudi reportat en Forensic Science International, A. J. Jenkins, de l'Oficina del Forense del Comtat de Cuyahoga (Cleveland, OH), l'autor informa sobre l'anàlisis de dèu billets d'un dólar recollits a l'encert en cinc ciutats i examinats per a detectar cocaïna, heroïna, 6-acetilmorfina (també cridada "6-AM"), morfina, codeína, metanfetamina, anfetamina i fenciclidina (PCP). Els billets es varen sumergir en acetonitrilo durant dos hores abans de l'extracció i es varen sometre a un anàlisis de cromatografía de gasos i espectrometria de masses (GC-MS). Els resultats varen demostrar que "92% dels billets varen ser positius per a cocaïna en una cantitat promig de 28.75 ± 139.07 micrograms per billet, una mijana d'1.37μg per billet, i un ranc de 0.01-922.72μg per billet. Es va detectar heroïna en sèt billets de 0,03 a 168,5 µg per billet: es varen detectar 6-AM i morfina en tres billets; metanfetamina i anfetamina en tres billets i un respectivament, i PCP en dos billets de 0,78 i 1,87 µg per billet. Codeína no va ser detectada en cap dels billets d'un dólar analisats". L'estudi va confirmar que, encara que el paper moneda es contaminava en cocaïna en major freqüència, també es poden detectar atres drogues d'us indegut en les factures.[4][5]

Un atre estudi, realisat en el Laboratori Nacional Argonne, va trobar que quatre de cada cinc billets de cinc dólars en els suburbis de Chicago contenen rastres de cocaïna. Estudis anteriors han trobat índexs de contaminació similars en atres ciutats. Pero l'estudi de Argonne és el primer en demostrar que si vosté maneja billets contaminats, no terminarà en drogues en les seues mans. "És virtualment impossible que la cocaïna es fregue", va dir el químic de Argonne Jack Demirgian.[6] Esta estimació de la contaminació podria alcançar el 94%, segons Bill i Rich Sons del Chicago Sun-Claves.[7]


Açò va ser confirmat per Ronald K. Siegel en el seu llibre, Intoxicación: La vida en busca del paraíso artificial,[8] que també va prendre nota de la sifra. Un atre estudi del Journal of Analytical Toxicology és més conservador, notant una contaminació encara considerable del 80% de la moneda nortamericana per cocaïna.[9]

En el Sacrament Bee es va descobrir que mentres que la font inicial de la contaminació prové dels diners utilisats en el tràfic illegal de drogues en circulació, la Reserva Federal dels EE. UU., sense donar-se conte, estén la substància a la moneda neta mesclant els billets junts.[10] The Journal of Analytical Toxicology confirms this assessment, noting that counting machines (in addition to simple proximity) llaure the agents of transfer.[11]

El descobriment de que la cocaïna és tan freqüent en els billets de banc nortamericans té una aplicació llegal que les reaccions dels gossos rastrejadors de drogues no són causa immediata per a l'arrest de persones o el confisc de billets de banc. (El contingut de droga és massa baix per a ser enjuïciat, pero no massa baix per a desencadenar una resposta als gossos olfateadores de droga.),[12] encara que açò ha segut impugnat llegalment en varis estats dels EE. UU. com a norma de lo que constituïxen nivells "inusuals" de contaminació, queda per alcançar (vore més alvance).


Ademés dels rastres de drogues ilícites, un estudi recent sobre la moneda en la ciutat de Nova York ha demostrat que varis microbis contagiosos de la pell i els principis orals també es transferixen als billets de paper, entre ells Propionibacterium acnes, Staphylococcus epidermidis i Micrococcus luteus.[13] Atres microbis detectats no associats en humans varen ser Lactococcus lactis i Streptococcus thermophilus, microbis típicament associats en la producció de làcteus i la fermentació. L'estudi va demostrar que els microbis viables podien ser aïllats i cultivats a partir del paper moneda. Un estudi anterior realisat en l'oest d'Ohio, en el qual "Es varen arreplegar billets d'un dólar de la comunitat general de l'oest d'Ohio per a estudiar la contaminació bacteriana. Els organismes patógenos o potencialment patógenos varen ser aïllats del 94% dels billets. Estos resultats sugerixen una alta taxa de contaminació bacteriana de billets d'un dólar."[14]

En el Regne Unit

Científics forenses han dit que al voltant del 80% de tots els billets britànics contenen rastres de drogues.[15] Un estudi de 1999 va trobar nivells encara més alts de contaminació en l'àrea de Londres; dels 500 billets examinats, només quatre no tenien rastres de cocaïna.[16] La majoria dels billets varen mostrar nivells baixos de contaminació, sugerint que només havien estat en contacte en billets contaminats, pero el 4% dels billets en l'estudi varen mostrar nivells més alts, lo que els investigadors varen sugerir va ser el resultat en ser manejats per persones baix l'influència de cocaïna (que es excreta en olis en la pell), o en ser usats directament per a inhalar la droga.

Hi ha nivells de droga per damunt dels quals els billets de banc deuen ser retirats de la circulació, i per este motiu es destruïxen anualment billets de més de 15 millons de lliures esterlines. La destrucció es fa més a sovint com a precaució que perque els diners representa un greu perill per a la salut.

La cocaïna és la droga que més comunament es troba en els billets de banc. El heroïna i l'èxtasis es troben en menys freqüència, encara que la freqüència de la contaminació per èxtasis va aumentar en els anys anteriors a 2002. Joe Reevy de Mass Spec Analytical, una empresa que analisa els billets confiscats per a la policia, va senyalar que el heroïna i l'èxtasis es degraden més ràpidament que la cocaïna, i que un sol billet que s'havia utilisat per a inhalar cocaïna podia contaminar a molts uns atres quan es colocava en una màquina clasificadora, per a explicar la freqüència de la contaminació per cocaïna.

Els diners recuperats dels bols policials en el tràfic de drogues a sovint està molt contaminat. En un bol realisat en 2002, es varen descobrir £465.000, que s'havien almagasenat en una sala a on es preparava heroïna, i estaven tan contaminats que es va aconsellar als funcionaris que no la tocaren sense equip de protecció.


Estudis previs[17] varen trobar que el nivell de contaminació -és dir, la concentració dels contaminants- era diferent entre els billets sospitosos de ser utilisats en el tràfic de drogues i els de nivells de transferència de proximitat. Proves posteriors han confirmat esta determinació i servixen de base per a casos judicials contra traficants de drogues, ya que el nivell bàsic de contaminació de drogues seguix sent prou constant en tot el Regne Unit, a pesar de factors que podrien afectar immediatament a nivells com els rurals o urbans, rics i pobres o zones en alts o baixos índexs de delinqüència.[18]

Contaminació per hepatitis C

La contaminació del paper moneda no es llimita simplement a la cocaïna i atres drogues ilícites. Les autoritats sanitàries del Regne Unit advertixen que una epidèmia silenciosa d'hepatitis C podria estar en vies d'esclatar. Els consumidors de drogues en hepatitis que compartixen en uns atres els billets de paper (o palla) que s'usen per a inhalar cocaïna poden facilitar la transferència de la malaltia a mills. Ya que els consumidors de drogues es veuen afectats en freqüència, és fàcil que no noten chicotets rastres de sanc en estos billets de banc enrollados.[19] Açò es considera especialment preocupant, ya que huit de cada dèu portadors desconeixen el seu estatus (ya que el hepatitis pot permanéixer latent durant décades) i tenen poc accés a l'atenció sanitària regular.[20] Este major risc de contraure hepatitis C també ha segut observat pels Instituts Nacionals Nortamericans de Salut (NIH).[21][22] Sense tractament, el hepatitis C pot dur a una malaltia hepàtica crònica.


El Departament de Salut Britànic estima que hi ha més de 200.000 persones infectades en hepatitis C en Gran Bretanya, pero el número podria ser molt major.[23] Charles Gore, el director eixecutiu de Hepatitis C Trust, va dir:"Les estimacions mostren que al voltant de 5.000 nous casos de hepatitis C són diagnosticats cada any - pero es diagnostiquen principalment per casualitat. Degut a que molts no han segut diagnosticats, no podem dir qué tipo de problema estem veent. Quan en l'any 2000 es varen examinar 5.000 billets de banc en Londres, el 99% d'ells tenien traces de cocaïna. Això nos diu que existix un problema massiu en el diagnòstic i en la consciència de les persones de lo fàcil que és contraure el hepatitis C".

El professor Graham Foster, del St Mary's Hospital de Londres, va dir:"Compartir billets de banc o pajillas és un factor de risc important que la gent necessita conéixer millor. Encara que el risc de contraure hepatitis C per inhalació és menor que per compartir una injecció".

Vore també

Referències

  1. ↑ «Drug Money». Snopes. Consultat el 23 de juliol de 2008.
  2. ↑ Abrahamson, Alan. «Prevalence of Drug-Tainted Money Voids Case Law: Court cites findings that more than 75% of currency in L.A. bears traces of cocaine or other illegal substances», Los Angeles Claves, 13 de novembre de 1994. Consultat el 23 de juliol de 2008.
  3. ↑ Price, Debbie M.. «Use of Drug-Sniffing Dogs Challenged;ACLU Backs Complaint by Men Whose Pocket Cash Was Seized», The Washington Post, 6 de maig de 1990. Consultat el 23 de juliol de 2008.
  4. ↑ Jenkins AJ (1 d'octubre de 2001). «Drug contamination of US paper currency». Forensic Science Int.. Consultat el 26 de juliol de 2008.
  5. ↑ Jenkins, Amanda J. «Drug contamination of US paper currency». Elsevier. Science Direct. Consultat el 26 de juny de 2017.
  6. ↑ Ritter, Jim. «4 out of 5 dollar bills show traces of cocaine», Chicago Sun-Claves, 26 de març de 1997. Consultat el 23 de juliol de 2008.
  7. ↑ Sons, Bill. «Most U.S. bills contaminated with traces of cocaine», Chicago Sun-Claves, 19 d'octubre de 1997. Consultat el 23 de juliol de 2008.
  8. ↑ (1989) Intoxication: life in pursuit of artificial paradise, BD Dutton. ISBN 0-525-24764-5.
  9. ↑ Oyler, Jonathan. «Cocaine Contamination of United States Paper Currency». Journal of Analytical Toxicology. Oxford Academic. Consultat el 26 de juny de 2017.
  10. ↑ «Why There's Cocaine on Your Money», Sacrament Bee, 16 de novembre de 1994. Consultat el 23 de juliol de 2008.
  11. ↑ Jonathan Oyler; William D. Darwin; Edward J. Cone(July–August 1996).«Cocaine Contamination of United States Paper Currency».The Journal of Analytical Toxicology.20: 213–216.
  12. ↑ Egelko, Bob (25 de giner de 2005). «Supreme Court expands police search powers: Drug-sniffing dogs now have access to any car stopped». San Francisco Chronicle (online: SFGate).
  13. ↑ Maritz, Julia M.. «Filthy lucre: A metagenomic pilot study of microbes found on circulating currency in New York City». Plos.One. PLOS One. Consultat el 26 de juny de 2017.
  14. ↑ Pope, TW. «Bacterial contamination of paper currency.». South Med Journal. Pubmed.gov. Consultat el 26 de juny de 2017.
  15. ↑ Tony Thompson (10 de novembre de 2002). «£15m of notes tainted by drugs llaure destroyed». The Observer. Consultat el 27 de juliol de 2008.
  16. ↑ «UK Banknotes tainted with cocaine». BBC News (4 d'octubre de 1999). Consultat el 26 de juliol de 2008.
  17. ↑ «Rapid screening of banknotes for the presence of controlled substances by thermal desorption atmospheric pressure chemical ionisation tandem mass spectrometry» (PDF). The Analyst (4 de novembre de 1998). Consultat el 26 de juliol de 2008.
  18. ↑ Rebecca Morelle (13 de setembre de 2007). «Drug taint links cash to crime». BBC News. Consultat el 26 de juliol de 2008.
  19. ↑ Laureen Veevers (1 d'octubre de 2006). «'Shared banknote' health warning to cocaine users». The Observer. Consultat el 26 de juliol de 2008.
  20. ↑ «Hepatitis C Virus Infection in Cocaine Users: A Silent Epidemic». Healthlink MCW (9 d'octubre de 2001). Archivat des de l'original, el 25 de juny de 2008. Consultat el 26 de juliol de 2008.
  21. ↑ NIH (24–26 March 1997). «5. What Recommendations Ca Be Made to Patients to Prevent Transmission of Hepatitis C?». NIH. Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2005. Consultat el 26 de juliol de 2008.
  22. ↑ «Who Is at Risk for Hepatitis C?». WebMd. Consultat el 26 de juliol de 2008.
  23. ↑ Andrea Mann (December 2006). Helen Harris (ed.): «'Hepatitis C in England: The Health Protection Agency Annual Report 2006». Health Protection Agency Centre for Infections. Archivat des de l'original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 26 de juliol de 2008.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Moneda_contaminada&oldid=1512136»