Mitologia malgache

La mitologia malgache (Fomba Gasy, en sentit religiós ampli) afona les seues raïls en l'història oral i s'ha transmés per la narració oral (angano, ‘relat’), per vores i poesia (hainteny) i per cicles épicos com el dels Andriambahoaka, en particular el d'Ibonia. Una part de la població de Madagascar s'adherix explícitament a la religió tradicional (s'ha estimat entorn al 6 %) i diverses enquestes sugerixen que, a lo manco, la mitat pràctica algun dels seus elements en paralel en credos importats. L'adheriment a pràctiques de Fomba Gasy és elevada entre pobles com els Sakalava (fortament contraris a substituir-les per religions d'orige estranger).

Les tradicions malgaches reconeixen un deu creador cridat Zanahary (també Andrianahary o, en les Terres Altes, Andriamanitra). El motiu cosmogónico més estés dividix el Cel i la Terra entre la deïtat celest (Zanahary) i un deu terrestre com Ratovantany, qui modela de fanc els cossos humans; Zanahary, per la seua banda, infunde la vida/ànima i l'acull despuix de la mort, mentres el cos retorna a la terra. En atres variants, el repartiment Cel/Terra es planteja entre Zanahary i el seu fill Andrianerinerina, héroe rebel i figura central en genealogia mítiques i reals.

La paraula Andriamanitra (‘senyor perfumado’, en merina) s'usa també per a designar a ancestros venerats en llenguage ritual, lo que ilustra la continuïtat entre deïtats i veneració dels morts en la religió malgache. En conjunt, les cultures malgaches han segut descrites com tendencialmente politeistes o com a sistemes relacionals a on conviuen un deu suprem, potències menors (esperits, sampy, ody) i l'agència dels razana (ancestros).

Cosmovisió i teologia

Les concepcions religioses malgaches s'articulen entorn a la relació entre el cel, la terra i els ancestros, en un esquema d'oposicions i mediació que regulen la vida espiritual i social.

• Zanahary / Andrianahary / Andriamanitra: deïtat celest i creadora; rep l'ànima despuix de la mort i garantisa la continuïtat del cicle vital. En distintes tradicions pot concebre's com a masculí, andrógino o sense gènero definit. En les Terres Altes el nom més amprat és Andriamanitra, mentres que en atres regions predominen Zanahary o Andrianahary.
• Ratovantany / Andriantompo: deïtat terrestre vinculada al fanc i a la fertilitat agrícola, modela els cossos humans i reclama el cadàver despuix de la mort per a reintegrar-ho al cicle de la descomposició.
• Dualidades cosmogónicas: els relats expressen oposicions com a cel/terra, esperit/matèria, altura/profunditat, masculí/femení. El destí humà sintetisa esta díada: el cos torna a la terra, mentres que l'ànima ascendix al cel o al sol.
• Orde moral i justícia: a Zanahary se li atribuïx vore lo amagat, sancionar les faltes i recompensar les accions correctes, establint un principi de moralitat còsmica que regula la vida comunitària.
• Mediació i cult: la distància sagrada de la deïtat suprema exigix mediadors: sacerdots (mpisorona), adivinos (mpisikidy), esperits de possessió tromba i, sobretot, els razana (ancestros), que actuen com a intermediaris privilegiats entre els vius i Zanahary.
• Pluralitat teològica: encara que existix la noció d'un deu suprem, numerosos autors descriuen un sistema relacional en el que conviuen potències menors (esperits, sampy, ody), ancestros i sers mitològics, lo que ha dut a debats entre interpretacions monoteistes i politeistes.

Razana (ancestros) i vida ritual

En la cultura malgache, la ceremo­nia de famadihana (reinhumació) té un paper central.

Els ancestros (razana) es consideren una força protectora i benèfica que intercedix pels vius, assegurant fertilitat, prosperitat i cohesió social. La seua autoritat simbòlica es proyecta sobre la vida quotidiana i l'orde moral. No obstant, entre alguns grups es creu que, si són descuidats o maltractats, els seus esperits poden tornar-se angatra (fantasmes) i causar malaltia, desgràcia o conflictes comunitaris.

Una figura temuda en este marc és el kinoly, ser antropomorfo d'ulls rojos i ungles llargues que dilacera als vius. La seua aparició s'associa a transgressions rituals i a la ruptura de l'equilibri entre vius i morts. Existixen especialistes (mamoha angatra) capaços de dialogar en estos esperits per a assossegar-els o alluntar-els.

Rituals com la famadihana —desenvolver i envoldre de nou en lamba els restants cada 5–10 anys— reforcen els llaços entre vius i morts i, segons algunes interpretacions, prevenen l'intrusió de kinoly per l'associació del lamba en el hasina (força vital sagrada). Esta cerimònia constituïx també una ocasió de reunió familiar i comunal, en convits, música i danses que expressen la continuïtat entre generacions.

El respecte als ancestros es reflectix en l'observança de fady (tabús) transmesos per ells, en la construcció de tombes monumentals (fasana), en la consagració de pedres commemoratives (tsangambato) i en la veneració d'espais sagrats (doany). Estes pràctiques evidencien el paper central dels razana com a mediadors entre els humans i les deïtats, i com a font primordial de llegitimitat social i política.

Fady (tabús)

Molts fady deriven de declaracions o accions atribuïdes als razana (ancestros) i constituïxen un marc normatiu que estructura la vida social i ritual. Regulen aspectes com els dies propicis per a treballar o descansar, les prohibicions alimentàries, els llocs sagrats, l'organisació del matrimoni o les prescripcions de conducta en funerals i cerimònies. La transgressió d'un fady pot ser interpretada com una ofensa als ancestros, en conseqüències en forma de malaltia, desgràcia o pèrdua de llegitimitat comunitària.

Els fady varien segons les regions i linajes, lo que reforça identitats locals. Alguns eixemples freqüents són la prohibició de treballar en els arrossars en determinats dies (com els dimarts en àrees del llac Alaotra), o l'interdicció de consumir certs animals o plantes associats a esperits tutelares.

En numeroses comunitats, els lémurs són considerats sagrats. Destaca el cas del indri (babakoto), protegit per fady que ho vinculen mitológicamente a la humanitat com a parent propenc o antepassat. Matar o danyar un indri es percep com un acte contra els propis ancestros, lo que ha contribuït a la seua preservació simbòlica i ecològica. Atres fady similars protegixen al aye-aye, al camalleó i a diverses espècies endèmiques de Madagascar, mostrant l'interrelació entre cosmologia, normes socials i conservació ambiental.

Vore també

• Zanahary
• Ratovantany
• Andriamanitra
• Famadihana
• Fady (tabú)
• Razana
• Vazimba

Bibliografia

• Bonnefoy, Yves; Doniger, Wendy (1993). Asian Mythologies. University of Chicago Press, pp. 187–201. ISBN 978-0-226-06456-7.
• Cotterell, Arthur (1979). A Dictionary of World Mythology. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-217747-6.
• Crossland, Zoë (2014). Ancestral Encounters in Highland Madagascar: Material Signs and Traces of the Dead. Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-06812-1.
• Decary, Raymond (1951). Mœurs et culture dones Malgaches. París: Payot.
• Decary, Raymond (1970). La divination malgache parell li sikily. París: Paul Geuthner.
• De Longchamps, Jeanne (1955). Contes malgaches. París: Editions Erasme.
• Ferrand, Gabriel (1893). Contes populaires malgaches. París: Ernest Leroux.
• Haring, Llig (1994). Ibonia: Epic of Madagascar. Lewisburg: Bucknell University Press.
• Haring, Llig (2007). Stars and Keys: Folktals and Creolization in the Indian Ocean. Bloomington: Indiana University Press.
• Ottino, Paul (1982–1983). «Myth and History: The Malagasy Andriambahoaka and the Indonesian Legacy» i atres artículs en History in Africa.
• Renel, Charles (1910; 1930). Contes de Madagascar. París: Ernest Leroux.
• Sibree, James (1883). Série d'artículs «The Oratory, Songs, Legends, and Folk-Tals of the Malagasy». The Folk-Lore Journal.
• Thompson, Virginia; Adloff, Richard (1965). The Malagasy Republic: Madagascar Today. Stanford: Stanford University Press.
• Tyson, Peter (2000). The Eighth Continent: Life, Death and Discovery in the Lost World of Madagascar. Nova York: HarperCollins. ISBN 978-0-380-97577-8.