Anar al contingut

Zanahary

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

'___protected_title_0___' (també '___protected_title_1___'; en les Terres Altes s'usa en gran freqüència el nom '___protected_title_2___') és el deu del cel i deidad suprema en la mitologia malgache i el folclore de Madagascar. Se li atribuïx la creació del món i, en particular, de l'humanitat, en colaboració o en contrast en el deu de la terra Ratovantany (també ___protected_title_3___). Despuix de la mort, l'ànima del ser humà ascendix al firmament associat a Zanahary, mentres que el cos retorna a la terra.[1][2] En la teologia indígena malgache, Zanahary es troba estretament vinculat al cult als razana (ancestros).[3]

Encara que en moltes tradicions se li concep com a masculí, unes atres ho presenten com deidad andrógina o carent de gènero.[1] En fonts històriques apareix com invocat de forma prominent pels merina de les Terres Altes i, per extensió, en discursos identitaris moderns; s'ha senyalat que durant el regnat de Ranavalona I es va promoure el seu cult front al cristianisme.cita requerida

Noms i etimologia

[editar | editar còdic]

En Madagascar coexistixen varis teónimos emparentats:

  • Zanahary / Zagnahary: estés en gran part de l'illa, en variants dialectals (zañahare, rañahary, etc.). Sol interpretar-se popularment com «el que va crear».[4]
  • Andrianahary («noble creador»), freqüent en registres tradicionals i rituals.[4]
  • '___protected_title_8___' (___protected_title_15___), molt usat en Imerina i Betsileo i en traduccions cristianes; en la pràctica és intercanviable en ___protected_title_9___ en el parla quotidiana.[5][6]

Atributs i teologia

[editar | editar còdic]

Diversos relats i estudis etnogràfics coincidixen en:

  • Sobirania celest i creadora: Zanahary rig el firmament i és principi de vida; el cicle mort–retorne de l'ànima al cel i del cos a la terra expressa la díada cel/terra (Zanahary/Ratovantany).[1][2]
  • Mediació: la distància sagrada de la deidad exigix mediadors (sacerdots, adivinos, esperits de tromba, i sobretot els razana).[7]
  • Moral i orde: se li atribuïx ordenar el món, vore lo amagat i recompensar o sancionar les accions humanes.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (1979) A Dictionary of World Mythology, Oxford University Press, pp. 261–262. ISBN 978-0-19-217747-6.
  2. 2,0 2,1 «Madagascar Creation Myth».
  3. Littleton, C. Scott (2005). Gods, Goddesses, and Mythology, Marshall Cavendish, p. 74. ISBN 9780761475590.
  4. 4,0 4,1 Ferrand, Gabriel (1906). Li dieu malgache Zanahari, Leiden: Brill.
  5. Lupo, Pietro (2006). Dieu dans la tradition malgache: approches comparées avec els religions africaines et li christianisme (en fr), Karthala, pp. 157–160. ISBN 978-2-84586-662-1.
  6. Cole, Jennifer (2001). Forget Colonialism? Sacrifice and the Art of Memory in Madagascar, p. 310. ISBN 978-0-520-22846-7.
  7. Decary, Raymond (1951). Mœurs et culture dones Malgaches, Payot, p. 232.
  8. Razafintsalama, Andriamalala (1998). Tari-dalana ho enti-manadihady ny finoana sy ny fomba Malagasy (en mg), Librairie Md. Paoly, pp. 68–75.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ferrand, Gabriel (1906). Li dieu malgache Zanahari (en fr), Leiden: Brill.
  • Lupo, Pietro (2006). Dieu dans la tradition malgache : approches comparées avec els religions africaines et li christianisme (en fr), París: Karthala. ISBN 978-2-84586-662-1.
  • Cole, Jennifer (2001). Forget Colonialism? Sacrifice and the Art of Memory in Madagascar, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-22846-7.
  • Decary, Raymond (1951). Mœurs et culture dones Malgaches (en fr), París: Payot.
  • Fuglestad, Finn (1982). “The Tompon-Tany and the Tompon-Drano in the History of Central and Western Madagascar”. History in Africa 9: 61–76. doi:10.2307/3171599. ISSN 0361-5413.
  • Cotterell, Arthur (1979). A Dictionary of World Mythology, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-217747-6.
  • van Gennep, Arnold (1904). Tabou et totémisme à Madagascar (en fr), París: Ernest Leroux.


Referències

[editar | editar còdic]