Minol
El Minol és un explosiu militar desenrollat pel Almirantazgo a principis de la Segona Guerra Mundial per a reduir l'us trinitrotolueno (TNT) i RDX, que escassejaven. El component d'alumini del Minol prolonga significativament la duració de l'ona de choc, lo que ho fa ideal per al seu us en armes navals submarines (per eixemple, mines navals, per a les que va ser desenrollat, carregues de profunditat i torpedos), a on les municions en major duració de la pressió explosiva són més destructives que les d'alta brisancia.[1]
Inicialment, es varen utilisar tres fòrmules de Minol. Tots els percentages mostrats són en pes:
- Minol-1: 48% TNT, 42% nitrat d'amoni (AN) i 10% alumini en pols
- Minol-2: 40% TNT, 40% nitrat d'amoni i 20% alumini en pols
- Minol-3: 42% TNT, 38% nitrat d'amoni i 20% alumini en pols[1]
Estos tres Minols sofrien problemes d'estabilitat davant la presència d'humitat lo que provocava l'expansió i expulsió de la composició fòra de les ogives. Açò es deu a la lliberació de gas hidrogen generat per la pols fina d'alumini, altament reactiu en la humitat, i el canvi de fase cristalí les transicions de fase que causava del nitrat d'amoni lo que provoca un canvi de volum. Per a millorar l'estabilitat del Minol i facilitar la producció, es va aumentar la malla de la pols d'alumini. Posteriorment, es va descobrir que les borumballes d'alumini, com limaduras, escamas i borumballes, també oferien una bona potència explosiva i una millor estabilitat.[1]
Per a solucionar el problema de l'inestabilitat dimensional, es va substituir el nitrat d'amoni pur per una solució sòlida de nitrat de potassi al 10 % en nitrat d'amoni. Per lo tant, es va adoptar una nova fòrmula:
L'adició de nitrat de potassi va minimisar l'expansió del Minol, fent-ho més estable als canvis de temperatura que el TNT, pero no va solucionar totalment el problema de l'expansió. El Minol-4 encara podia expandir-se i badar-se despuix de cicles tèrmics repetits. Es va desenrollar una nova composició, en un 20 % de nitrat de potassi en solució sòlida. Esta no es va expandir ni va badar ni tan sols despuix de mesos de cicles tèrmics, pero no es va adoptar per a producció ni servici pel fi de la guerra. [1]
Des de la década de 1950, el Minol ha segut reemplaçat per composicions PBX més modernes, per la seua major potència explosiva i estabilitat durant l'almagasenament; el Minol es considera obsolet . Generalment, qualsevol munició carregada en Minol que es trobe serà munició antiga o munició sense detonar anterior a la década de 1960.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Seymour M. Kaye (1978-01-01). «Minol», Encyclopedia of explosives and related items, Picatinny Atarassana, pp. M135–M143.
- ↑ Boyars, Carl; Holden, James R.; Bertram, {{{nom3}}} (1973-03-29). Minol IV, A New Explosive Composition Containing Ammonium Nitrate-Potassium Nitrate Solid Solution, Maryland: Naval Ordnance Laboratory.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.