Dissolució sòlida
Una dissolució sòlida és una dissolució en estat sòlit d'un o més soluts en un dissolvent. El solut pot incorporar-se dins de l'estructura cristalina del dissolvent be per mig de substitució, reemplaçant cada àtom del dissolvent per un àtom del solut (i formarà una dissolució sòlida sustitucional), o be de forma intersticial, encaixant-se els àtoms de solut dins de l'espai que hi ha entre els àtoms del dissolvent. Abdós tipos de dissolució sòlida afecten a les propietats del material ya que distorsionen, encara que siga poc, l'estructura cristalina i perque pertorben l'homogeneïtat física i elèctrica del material dissolvent.
Condicions de formació de dissolució sòlides sustitucionales (regla de Hume-Rothery)
[editar | editar còdic]Algunes mescles constituiran fàcilment dissolució sòlides en un determinat ranc de concentracions, mentres que atres mescles no constituiran mai solucions sòlides. El clim de dos substàncies a formar una dissolució sòlida sustitucional és un assunt complicat que dependrà de les propietats químiques, cristalográficas i quànticas dels materials en qüestió. Per regla general, es poden formar dissolució sòlides (en solubilidad total) sempre que dissolvent i solut tinguen:
- Similar radi atòmic (menys del 15 % de diferència, per a tindre solubilidad total): Quant més similars siguen, menor distorsió de ret i per tant major solubilidad.
- Igual estructura cristalina.
- Similar electronegatividad: Els metals deuen tindre poca afinitat electroquímica per a formar dissolució sòlida. En cas de tindre gran afinitat electroquímica es pert el caràcter metàlic i es reforça el caràcter iònic o covalente en l'aleació.
- Mateixa valència: Si el solut aporta més electrons al núvol electrònic que el dissolvent, es favorix la solubilidad.
Aplicació industrial
[editar | editar còdic]El diagrama de fases de la figura mostra una aleació de dos metalés que formen una dissolució sòlida a totes les concentracions relatives de les dos espècies. En este cas, la fase pura d'abdós és d'idèntica estructura cristalina, i les propietats similars dels dos elements permet substitucions parcials en tota l'àmplia gama de concentracions relatives dels dos metals.
Les dissolució sòlides tenen importants aplicacions comercials i indústriaels, tals com l'obtenció de mescles que poden tindre propietats superiors a les dels materials purs. Moltes aleacions de metals són dissolució sòlides. Inclús chicotetes cantitats de solut poden afectar a les propietats físiques i elèctriques del dissolvent.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Disolución sólida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.